|
Els 35,2 km 2 del terme de Guadassuar són regats per la Sèquia Real del Xúquer i pel riu Magre, afluent del Xúquer i estan poblats amb vegetació típicament mediterrània, carrasca, alzina, pi, garriga, romaní, margalló, etc.
La superfície del terme és plana i tot just s'eleva per la seva banda sud, destacant la muntanya denominada La Garrofera. El terreny és de naturalesa argilenca, format pels sediments que han deixat els al·luvions dels rius Magre i Xúquer, especialment, del primer.


Fet per Montxo Vicente i Sempere, el 14 de febrer de 2005.Aquest fitxer està publicat sota la Creative Commons Attribution ShareAlike 2.0 License. En resum: Sou lliure de compartir i fer treballs derivats de l'arxiu amb la condició que atribuïu correctament la seva autoria original i que la distribuïu només sota una llicència idèntica a aquesta. Llicència oficial |
|
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 |
| 5.516 |
5.375 |
5.430 |
5.415 |
5.362 |
5.331 |
5.423 |
5.568 |
5.830 |
5.943 |
|
El sòl conreat és gairebé en la seva totalitat de regadiu, amb aigua de la Sèquia Real del Xúquer i de pous, i en ell es conreen tarongers i altres fruiters com presseguers, pruneres i albercoquers, així com hortalisses, cacauets, blat i blat de moro. El cultiu de l'arròs va tenir certa importància en el passat però avui està gairebé anul·lat. L'escàs terreny de secà es dedica a la vinya, garroferes, ametllers i oliveres. Hi ha ramaderia llanar i bovina, així com la domèstica pròpia de mitjans rurals. |
- Església de Sant Vicent Màrtir (B.I.C. Monument Històric). Ja apareix citada en 1340, però l'edificació actual és de 1560, obra del picapedrer Joan Matalí. Hi destaca la magnífica portada renaixentista exterior (1577-1578), del mateix equip. Al segle XVIII, s'efectuaren reformes segons l'estil barroc a partir de 1730, entre les quals destaca la ceràmica valenciana dels sòcols. El campanar descansa sobre la torre àrab de l'alqueria de Guadassuar.
- Ermita de Sant Roc. Construïda en 1648 i reedificada entre 1768 i 1789.
- La caseta del Canó. És un sifó de la Séquia construït al segle XV (1401), quan arriba la séquia reial al riu Magre.
|
|
La tradició musical a Guadassuar està documentada des del segle XVI i actualment està encarnada en la Societat Musical Santa Cecília.
El 22 de gener, en honor a Sant Vicent Màrtir es celebra la tradicional Fireta de Guadassuar. I el 6 d'agost, les festes en honor al Santíssim Crist de la Penya.
Les Festes d'agost es celebren durant l'ultima setmana sancera d'agost amb la Setmana de les danses de Guadassuar. Durant tota la setmana, cada nit, en un carrer es balla la dansà. La tradició començà quan Jaume el Conqueridor visità Guadassuar després de conquerir València. Fins fa un temps, en l'ajuntament es conservava la cadira que li van traure per a que contemplara el ball que li havia preparat la gent de Guadassuar. Des d'aquells temps es conserva aquest ball. |
|
Estat • CCAA • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya País Valencià Ribera Alta Manc. de la Ribera Alta Alzira
|
| Gentilici |
Guadassuarenc, guadassuarenca |
| Predom. ling. |
Valencià |
| Pressupost |
3.809.000 € |
| Superfície |
35,30 km² |
| Altitud |
25 m |
Població (2007) • Densitat |
5.943 hab. 168,36 hab/km² |
| Coordenades |
39° 11? 00? N, 0° 28? 41? O? / ? 39° 11? 00? N, 0° 28? 41? O? / ? |
| Distàncies |
33,8 km de València 7,6 km de Alzira |
Organització Nuclis Ajuntament • Alcalde: |
1 8 PP, 3 PSPV i 2 Compromís pel PV José Ribera Añó (PP) |
| Codi postal |
46610 |
| Festes majors |
Agost |
| Fira tradicional |
Fireta de Guadassuar Del 21 al 23 de gener |
|
|
|
|
|
|