|
SITUACIÓ
Guadassuar pertany a la Comarca de la Ribera Alta i està situat a 39° 11' 17" de latitud Nord i a 0° 28' 48" de longitud Oest.
LÍMITS
El terme municipal limita al Nord amb els termes de Tous, L'Alcúdia, Carlet i Alginet, a l'Est amb el d'Algemesí, al Sud amb els d'Alzira, Massalavés, Montortal i la partida del Ressalany de Benimodo, i a l'Oest amb el de Tous.
ALTITUD
El poble es troba a 25 metres sobre el nivell del mar, solament la zona de la Garrofera (Oest del terme) és lleugerament muntanyenca.
SUPERFICIE
Té una superfície de 35,2 Km². El terreny és de naturalesa argilosa formada pels sediments aportats per les inundacions dels rius Magre i Xúquer (em àrab "El Devastador"). Aquests materials són principalment quaternaris: argiles, arenes i graves.
CLIMA
El clima és mediterrani, o siga temperatura càlida, amb pluges localitzades a la Primavera i a la Tardor. Les precipitacions oscil.len al voltant dels 450 mm/m², però distribuïdes molt irregularment. Les temperatures caracteritzen uns hiverns suaus (» 9° a 11° al Gener), oferint una mitjana anual de 17°. El tipus climàtic implica una forta secada estiuenca, i un segon mínim, no tan acusat, al mes de Gener.
La irregularitat de les precipitacions, 450 a 500 mm. anuals, que poden caure en pocs dies ("gota freda"), ocasiona greus perjudicis en els cultius i en el relleu, que pateix el fort poder erosiu de les aigues (desforestització, desertització...)
XARXA HIDROGRÀFICA
Afluent del Xúquer, el riu Magre, creua per la part Nord el terme en direcció Oest a Est. Aquest riu és un típic exemple de rambla mediterrània, caracteritzada com molts dels barrancs que existeixen en la zona muntanyenca, per la seua prolongada sequera i per les fortes avingudes d'aigua estacionals. Cal destacar per la seua importància la Sèquia Real del Xúquer que, des de la seua creació per Jaume I, ha regat aquestes terres (54 Km.). Com a antiga obra d'enginyeria destaca el Cano, sifó de 155 metres que permet el pas de les aigües de la Sèquia Reial per sota del riu Magre. En 1258 ja estava en construcció la sèquia Real i en 1402, pel privilegi del rei Martí l'Humà, arribava al Cano. En 1771 es va prolongar fins a Sollana i Silla.
VEGETACIÓ NATURAL
La vegetació, típicament mediterrània, es troba condicionada pel clima. A la Garrofera trobem exemples del bosc mediterrani format principalment per pins bords o blancs amb formacions de garriga-màquia (sajolida,romaní, argilaga,margalló,etc..) en el qual s'intercalen arbres com el garrofer, l'ametler i l'olivera. Aquest bosc és fruit de la progressiva degradació del bosc autòcton mediterrani format per carrasques, alzines sureres i pins.
FITXA RESUM
| Evolució població: |
| Any |
Població |
Any |
Població |
| 1646 |
738 |
1930 |
4037 |
| 1794 |
1980 |
1960 |
5014 |
| 1860 |
1331 |
1981 |
5432 |
| 1900 |
2676 |
1989 |
5525 |
| Extensió: |
35,23 Km2 |
| Superfície: |
42.218 fanecades i 1 quartó. |
| Regadiu: |
2074 Ha. (tarongers i hortalisses) |
| Sèquia Reial ... |
1291 Ha. |
| Pous amb motor . |
666 Ha. |
| Any 1609: |
6.658 fanecades regades |
| Any 1762: |
7.974 fanecades regades |
| Pineda: |
40 Ha. (en retrocés) |
| Pasturatges: |
418 Ha. (en retrocés) |
| Explotacions agràries (1982): |
| Extensió |
Núm.Explotacions |
| 0-5 Ha. |
1293 |
| 5-10 Ha. |
35 |
| 10-20 Ha. |
13 |
| 20-50 Ha. |
3 |
| 50-100 Ha. - |
|
| >100 Ha. |
2 |
| 40% de la població activa es dedica a l'agricultura. |
| Demarcacions Històriques : |
| - Governació |
de València (fins al 1707) |
| - Governació |
(corregiment) d'Alzira (fins al 1833) |
| - Província: |
València |
| - Partit judicial |
Alzira |
| Arees d'influència: |
| - Rodalia: |
Alzira |
| - Mercat agrícola principal: |
Alzira-València |
| - Area comercial: |
València |
| - Subàrea comercial: |
Alzira |
| Estructura sòcio-professional: |
| Anys |
1948 |
1981 |
| Sector primari: |
94.31% |
39.8% |
| Sector secundari: |
4.53% |
40.2% |
| Sector terciari:1.15% |
20.0% |
|
DOCUMENTACIÓ
"... por medio deste término discorre y passa el rio de Xúcar, haziendo muy hermosa ribera de muchos y muy crescidos árboles; y especialmente se crían en esta ribera las más y más gruessas y largas cañas de España....".
Martín de Viciana: Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia....III. (València, 1564, pàg. 359).
"... Los de Guadasuar han recibido de la Providencia un suelo fértil, y quantas proporciones conducen a la felicidad común ... .. En los ribazos del Cano crece con abundancia el pequeño iris que Linneo llamó "Sysirinchium"; vense en las cercanías olivos que se podrían mejorar quitándoles leña, lo que no hacen los de la villa por falta de instrucción, y por no haber visto la "Hoya de Castalla".
Antonio Josef Cavanilles: Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia" I. (Madrid, 1795, pàg. 194).
"... Sus montes están poblados de encinas, alcornoques, pinos y muchos arbustos, en que hay caza mayor y menor, y buenos pastos para la manutención de sus ganados...".
Sebastián Miñano: Diccionario geográfico-estadístico de España y Portugal IV. (Madrid, 1826, pàg. 588).
"... Situada en terreno llano, aunque un poco hondo relativamente al país que lo circunda, entre el río Ojos y la rambla de Algemesí=libre al embate de todos los vientos, con clima bastante caluroso en el estío, y muy propenso a calentamientos intermitentes de todos los géneros, debidos a la perniciosa influencia que ofrece sobre la atmósfera el cultivo del arroz: abundan también los mosquitos, incómoda plaga que sufren también los demás pueblos de la ribera...".
Pascual Madoz: Diccionario geográfico, Estadístico-Histórico de Alicante, Castellón y Valencia I. (Madrid, 1845, pàg. 367-368).
|
