|
PERSONALITATS DESTACADES DE GUADASSUAR
Vicent Montalvà (Segle XVII). Jerònim, general de l'orde.
Agustí Antoni Pasqual (1607-1691). Reformador religiós. Provincial de l'orde agustinià. Orador famós. Venerable en 1693, essent Papa Inocenci XII.
Nicolás Jornet i Anyó (?-1806). Religiós carmelita, escriptor i orador. Obres: "La fuerte Judit de España, Santa Teresa de Jesús" (1771), "La gloria de San Felipe, el Santísimo Cristo del Carmen" (1772) i "Medio seguro para triunfar de la Francia" (1794).
Juan Vicente Cuevas Perales (1782-1855). Sacerdot, organista i compositor. Mestre de capella de les col.legiates i catedrals de Tortosa, Xàtiva, Màlaga, Toledo, Córdova i València. Obra abundant, insuficientment estudiada i divulgada.
Joaquín Eleuterio Garcia (1788-?). Escolapi, organista, estudiós del cant musical i divulgador científic. Obres: "Elementos prácticos de canto llano y figurado" (1827) i "La mágica blanca descubierta o bien sea arte adivinatoria con varias demostraciones de física y matemáticas" (1833).
Lorenzo Ruiz Osca (1851-1897). Pedagog, escriptor i fundador d'una banda de música infantil. Lligat en certa manera al moviment de la Renaixença valenciana, va escriure poemes en valencià, dedicats sobre tot a les festes i tradicions locals: a la fira i repartició de la carn
A la grupa i en tartanes,
en carros d'aigua i a peu,
acudix des de les deu
multitud de caravanes.
La xica que té prou ganes
de tastar el bon torró
li diu al nóvio: - Simó,
què me compres?. - Oi, salero,
en cinc cèntims un touero
ens donarà un margalló.
a la guerra de cuba
¡Quanta gent, Mare de Déu!.
No es coneix que hi ha guerra,
els peus no em toquen terra,
ací tirarem el lleu;
de cridar no em queda veu,
els xics ens inflen el cap;
és segur que a este porrat
li faça jo la creu.
|
