CONCERT DIMECRES 5 D’AGOST DE 2015
23’30 HORES, PLAÇA MAJOR
BANDA DE MÚSICA DE LA SOCIETAT MUSICAL

Ja tenim ací un any més la Volta a Peu a Guadassuar, que amb la 22a edició tindrem algunes novetats que esperem vos agraden.

Un any ha passat de l’última setmana de danses i les colles dansadores preparen els trages per a la dansà. Tisores, cola, purpurina i sobretot la pistola de silicona agonitzen sent maltractades pels artistes dansadors que en tant d’afany i d’il·lusió preparen les seues indumentàries. Els veïns del carrer Sant Roc i Verge del Carme, Ausiàs March, l’Ermita, Mestre Serrano, el Cristo i el carrer Major, treuen dels seus caixons les banderoles i les garnaldes per ser penjades i decorar tots els seus indrets. Es respira un ambient festiu i el poble de Guadassuar, i sobretot els que més viuen aquesta festa, es preparen per passar la setmana gran.

1.- L'escut de Guadassuar

En el DOGV, núm. 5287, de 23-06-2006, es va publicar la resolució del conseller de Justícia, Interior i Administracions Públiques per la qual s’aprovava l’escut oficial de l’ajuntament de Guadassuar, una vegada revisat i corregit. Això va ser degut al fet que el decret de 25 de març de 1955 (BOE, de 02-04-1955), de creació i ús de l’escut heràldic municipal, segons dictamen de la Reial Acadèmia de la Història, no es va aplicar com calia (per exemple, l’Ajuntament de Guadassuar no va eliminar el lleó rampant del centre, que és propi del Regne de Castella).

Tot i haver-ne tingut molt, els alumnes del Taller d’Iniciació al Teatre que ha dirigit Carmen Rios coincideixen a voler-ne encara més. Quan van saber que des de Guadassuar.org preparàvem un article sobre aquesta experiència, una pluja de correus electrònics confirmava que els mesos d’aprenentatge tècnic, d’assajos a hora i a deshora, de paciència i de ‘que els ànims no defallisquen’, de reunions oficials i extraoficials, etc. han estat tan intensos com curts. ‘Espere poder continuar gaudint d’aquesta experiència en un futur, perquè he de dir que el teatre enganxa’, diu Noemí Cléries. La Marta Collado també hi està d’acord: ‘espere que açò continue durant molt de temps més, i és que, el vincle creat entre els participants d’aquest grup és un vincle que no mereix ser trencat’. Pascu Grau, també hi insisteix: ‘tinc la sensació d’haver complit una il·lusió, i no ho dic com a alguna cosa que ja ha acabat sinó com a que es poden fer més coses’. El teatre ha Guadassuar, doncs, sembla que ha vingut per quedar-se!

Quan al poble van aparèixer els primers cartells informatius, la novetat va causar interès i incertesa alhora. Ja se sap que tots, uns més que d’altres, tenim vergonyes vives. ‘A l’inici no tenia molt clar quina seria la meva reacció front al fet d’actuar davant de gent, però he de dir que una vegada et poses al paper, només has de deixar-te dur i disfrutar del moment’, diu Noemí, tot reconeixent que els exercicis per posar-se a la pell d’un personatge concret i la paciència de Carmen Rios han estat les claus de l’èxit.

Més enllà de l’aprenentatge estricte, la Marta Collado afegeix que la gent del grup ha estat també un component essencial perquè l’experiència haja estat tan gratificant. Diu que les classes ‘a part de ser una distracció i una diversió, m’han permès conèixer a persones meravelloses que d’altra manera, sols haguera conegut per l’ hola i l’adéu que es fan pel carrer per simple educació’. Pascu Grau també reconeix la importància d’aquesta complicitat creada entre gent d’edat i condició diversa: ‘Ja saps, la sensació d´equip... que, sincerament, a mi, i calcule que a tots, ens ha fet ser lo constants que fa falta per a tot’.

Per acabar, tot el grup té un especial record de l’actuació solidària en favor d’‘Una somriure per a Vega’ que va tenir lloc el cap de setmana del 15 i 16 de febrer a l’Auditori, on van adaptar un entremès de Miguel de Cervantes, ‘El retablo de las Maravillas’. Va ser una actuació molt ben preparada, d’assajos fins altes hores de la nit que requerien d’aparcar família i obligacions. El resultat a tal dedicació, però, ha estat el merescut: l’Auditori ple de gom a gom els dos dies. ‘El fet d’haver col·laborat amb una bona causa i la resposta del poble, què vols que et diga?, et puja l’autoestima que no veges!’ opina Pascu. Encara avui, em comenten, la gent els para pel carrer per donar-los l’enhorabona. No costa creure-s’ho. La barreja d’il·lusió i dedicació només porta feina ben feta. I la feina ben feta no ha de tenir fronteres per a qui la fa ni per a qui la rep amb gust. Cal, i no en tenim cap dubte, que vaja per llarg!

Carmen Rios, professora del Taller d’Iniciació al teatre, manifesta la seua il·lusió de continuar amb el teatre a Guadassuar perquè és ‘el gran antídot contra les depressions i l’estrès del món actual’

Voldria començar aquest article amb el leitmotiv del meu taller que el sintetizen les següents frases: ‘Tot ésser humà, qualsevol siga la seua condició, pot desplegar les ales i fer volar els somnis’.

En aquestes frases hi ha tota una intencionalitat importantíssima respecte als objectius del curs, més pedagògic i terapèutic, ja que no hi prima la intenció de formar grans actors i actrius en un curs d’Iniciació al teatre, sinó la d’aconseguir, en cada participant, una metamorfosi increïble en el creixement interior, de tal manera que augmente l’autoestima, s’eliminen bloquejos, es vença la timidesa i s’aconseguisca gestionar emocions i sentiments de forma tan positiva que repercutisca directament en la qualitat de vida.

L’objectiu fonamental del joc dramàtic és utilitzar tècniques o recursos teatrals com a vehicle del creixement grupal i individual. D’aquesta manera allò lúdic és simplement l’excusa perfecta per implicar i mimar el xiquet que portem dins i per aconseguir la desitjada catarsi en aquells que s’hi impliquen realment. Pense que tots hauríem de viure en algun moment de les nostres vides una experiència teatral, i més en els temps que corren. És positiu cuidar el nostre cos amb exercicis i gimnàs, però també cal cuidar el jo interior, perquè és un dels pilars de la salut psicològica.

Afortunadament, porte uns vint i cinc anys dedicant-me a aquesta màgica professió, i he pogut comprovar personalment els beneficis que aporta a diferents col·lectius, ja que tinc als meus tallers xiquets de totes les edats, des de tres anyets, joves adolescents, joves amb discapacitats físiques i intel·lectuals... fins als meus xiquets de vuitanta vuit anys. Per a aquest grup en concret, la gent gran, el treball de la memòria és imprescindible, entre tantes altres coses.

Iniciació al Teatre a Guadassuar

La proposta de muntar un taller de teatre a Guadassuar naix a partir d’unes sessions de Risoteràpia que es fan i tenen un gran èxit i demanda. D’altra banda, sabem que aquest poble allotja molt d’art, com demostra la societat musical i les xarangues, i comptava amb moltes persones aficionades al teatre de forma no professional. Pe tant, l’Ajuntament, des de la regidoria de Joventut, aposta, en el mes de setembre de l’any passat, per un projecte quasi totalment subvencionat, que és el Curs d’Iniciació al Teatre. En aquest curs es treballen algunes tècniques teatrals bàsiques per facilitar una posada en escena que mostre d’alguna manera el treball realitzat. He d’aclarir que els participants d’aquest taller posseeixen una capacitat extraordinària de treball, creativitat, esforç, entrega total... i han fet seues les poques tècniques bàsiques que vaig poder treballar en un temps tan limitat. Per tant, aprofite per exaltar la vàlua de tots els integrants del taller i els agraïsc la gran feina artística i social, ja que aquests joves aporten no sols cultura, també humanitat: a tall d’exemple, va eixir d’ells la idea que l’actuació portada a terme el 14 i 15 de febrer fóra benèfica i solidària per aportar un gra de sorra al cas de Vega i ajudar-la en les dificultats de salut. Cal, a més, no menystenir la increïble resposta del poble de Guadassuar, ja que gairebé tot l’aforament de l’auditori va quedar cobert i és una mostra a agrair per part meua i dels meus alumnes.

Els reptes com a professora d’aquest taller

Més que reptes, la meua gran il·lusió és poder continuar amb el taller més temps perquè queda un llarg camí, i moltíssimes coses per aprendre, però sobretot cal fer que el teatre arribe a gent que fins ara no s’ho ha plantejat, perquè aquest món màgic és el gran antídot contra les depressions i l’estrès del món actual.

Guadassuar m’ha sorprès, ja que és un poble amb gent amb molt d’art que sap implicar-se en els problemes dels seus i en participa activament, amb solidaritat i afecte. Només puc, doncs, estar agraïda.

Dedique aquestes gràcies, sobretot, al grup d’Iniciació al teatre: Marta Collado Cascales, Ana Olmos Gimeno, Mireia Pérez Ferrero, Javier Colomer Ribes, Mabel López Olaya, Mari Ribes Madramany, Pascu Grau Díaz, Jose Ballester Cerveró, Noemí Cléries Vidal, Reyes Gimeno Añó, Ana Olmos Gimeno, Arturo Osca Añó i Carmen Tomás Mateu. També vull donar gràcies a la falla ‘La Barraca’ que va cedir-nos l’escenografia, al gran artista gràfic Josep Martínez Vidal que va dissenyar el cartell i al ‘Pachet’, que ens va ajudar amb el vestuari i l’estètica de l’escenari.

[LLegir aquí les impressions de l'alumnat del Curs d'Iniciació al Teatre]

Encetem un mes sense fireta, però ben carregat de propostes! Si vols aprendre a escriure, gaudir d'una adaptació teatreal de Cervantes i/o visitar una exposició col·lectiva d'arts plàstiques, estigues atent a les següents informacions! Bon febrer cultural a tots!

El recull amb el nom dels contribuents de Guadassuar és el de la Col·lecta de la Peita de la Vila d’Alzira (A.M.A., Llibres de la Peita, sig. 230/4), tribut en metàl·lic que pagaven proporcionalment els veïns en funció del seu patrimoni personal. En este llistat tenim reunits un conjunt de 131 contribuents, quantitat que al llarg del segle XV es veurà reduïda dràsticament a causa de la guerra amb Castella, mortaldats i altres calamitats, que feren desaparéixer moltes de les alqueries de la Ribera (1428).

El carrer de Santa Llúcia es va obrir al segle XVI a partir de la placeta del Mercat i del carrer d’Alzira. El documentem en diversos actes notarials (1545, 1575, 1578...) i és un dels carrers de volta (processons, etc.). El seu nom està relacionat amb el convent de Santa Llúcia d’Alzira (monges agustines calçades), fundat el 1535, ja que la major part de les terres sobre les quals es construïren les cases pagaven un cens anual al benefici de santa Llúcia instituït en aquell convent.