Segle XVII la Nova Planta i la Il·lustració

L'esdeveniment que marcarà el segle XVIII i que tindrà més repercusions, que es deixaran sentir fins a hores d'ara, serà l'enfrontament entre els dos principals aspirants a la Corona espanyola: l'arxiduc Carles i Felip d'Anjou, després de la mort de Carles II sense descendència a l'any 1700 (l'1 de novembre).


Aquesta guerra coneguda amb el nom de Guerra de Succesió a la Corona d'Espanya es pot analitzar des de tres punts de vista:

1er) És un conflicte europeu, en el qual les principals potències europees intenten assegurar la seua primacia a costa de l'Imperi espanyol. Per una banda, la Corona d'Aragó, Austria, Holanda i Anglaterra, defensaran la causa de l'Arxiduc Carles d'Austria; mentres que Castella i França recolzen el candidat francés Felip d'Anjou, que entra en Madrid el 18 de febrer de 1701 com a Felip V.

2on) És un conflicte intern de la Monarquia hispànica, entre Castella i la Corona d'Aragó sobre quin seria el model d'organització de l'estat: el centralista d'estil francés o el pactista tradicional de la Casa d'Austria.

3er) És un conflicte civil a la Corona d'Aragó, on s'enfronten els Botiflers (per la flor de lis, que identifica la dinastia dels Borbons), Alta Noblesa i Alta Clerecia borbònica, i els Maulets ("esclau" en morisc), llauradors, artesanals, etc, que arroseguen les conseqüències de la derrota de les germanies.

Aquesta guerra finalitza, en el cas valencià, amb la derrota d'Almansa (25 d'Abril de 1707), i amb la publicació dels Decrets de Nova Planta.


CRONOLOGIA

15 de maig de 1702: Declaració de la guerra per part de la Gran Aliança de la Haia (Austria, Anglaterra i Holanda).

1703: Desembarcament de l'arxiduc Carles en Altea. Gran part de la societat valenciana se'n passa al seu costat, en part pel sentiment antifrancés generalitzat.

25 d'abril de 1707: Derrota de les tropes pro-austríaques pel Duc de Berwick, comandant de les tropes franco-castellanes.

Destrucció i incendi de Xàtiva pel cavaller D'Asfeld, d'ací que els seus habitants s'anomenen "socarrats".

7 de maig de 1707: Rendició de València.

1707: Decrets de Nova Planta de València i Aragó.

1708: Rendició d'Alcoi, Dénia, Alacant.
Ocupació de Menorca pels anglesos, que l'administraren fins al 1802 (=Gibraltar).

1711: Coronació de l'arxiduc Carles com a emperador d'Austria. Canvi en la política internacional: acceptació de Felip V.

1713-1714: Tractats internacionals de pau d'Utrecht i Rastatt.

1714: Ocupació de Barcelona.

1715: Decret de Nova Planta de les illes Balears.

1716: Decret de Nova Planta de Catalunya.



Divisió en governacions (1789)


DECRET DE NOVA PLANTA

El 29 de juny de 1707, Felip V "por justo derecho de conquista" aboleix tots els furs i privilegis particulars del Regne de València, reduint-lo en tot a les lleis de Castella sense cap diferència. En definitiva, és una mostra de la imposició de l'absolutisme regi que soluciona en aquest context la pugna entre el sistema constitucional de la Corona d'Aragó, basat en el pactisme, i el model absolutista castellà.

Per primera vegada, a més, el castellà passa a ser la llengua oficial de l'administració, i afectarà de manera especial l'àmbit de l'educació. Les universitats són clausurades, i només s'autoritzarà després la de Cervera.

Igualment s'incorporen noves institucions borbóniques. El consell d'Aragó passa a ser un annex del consell de Castella. Desapareixen els virreis que són substituïts pels Capitans Generals, es crea la Reial Audiencia i el Reial Acord per a les qüestions de la justícia i administració, i s'organitza la intendència per a assumptes fiscals.
ADMINISTRACIÓ LOCAL I TERRITORIAL

El nou municipi borbònic desembocarà en la creació d'un sistema oligàrquic. Es suprimeix el sistema valencià dels jurats i consells municipals, així com el mètode d'elecció (sistema insaculatori).

Es creen a nivell comarcal "Los Corregimientos" que passen a supervisar la vida municipal de la seua zona. En 1708 es creen les governacions militars de València, Alcoi, Alzira, Alacant, Castelló, Xixona, Morella, Oriola, Peníscola i San Felipe (Xàtiva).

Igualment, en 1750, es nomenen els alcaldes majors, assessors jurídics dels corregidors militars, d'arrel també castellana.

En conclusió, a poc a poc s'abandona el sistema d'organització valencià tradicional i s'adopta per imposició l'organització castellana de caràcter més vertical.

Aquestes transformacions, iniciades per Felip V i completades pels monarques posteriors, representen l'evolució cap a l'estat modern, tal com el concebia el Despotisme Il.lustrat borbònic. Les tres línies directives del procés són:

a) La unificació cultural i lingüística.

b) El centralisme político-administratiu.

c) El desenvolupament de les forces productives, amb l'aparició d'una incipient burgesia moderna i la substitució del règim senyorial per un sistema capitalista de producció.


DEMOGRAFIA I ECONOMIA.

Si el segle XVII està considerat com un segle depressiu i al mateix temps restaurador, el segle XVIII és qualificat com un període brillant i curt. Podem assenyalar les següents fases:

Segle XVII:
a) Etapa 1580-1590 a 1650-1660, de retrocés global de la demografia. Aquesta caiguda té com a causes principals les següents:

1. L'expulsió dels moriscos.
2. Crisi económica, comercial i agrària.
3. Mortalitat (pestes,...).

b) Etapa de 1660 a 1720, de restauració. Els principals fenòmens positius són:

1. Desenvolupament de l'agricultura.
2. Menors crisis de mortalitat.


Segle XVIII. Està caracteritzat per un augment espectacular, per exemple, si en 1712-13 el País Valencià comptava amb uns 400.000 habitants, en 1787 aquest territori arriba als 808.000 habitants. Els especialistes han insistit en diversos canvis:

1. Nou model de creixement econòmic, basat especialment en una agricultura comercial (vinya, morera, cànem, garrofers, hortalisses, arròs, oliveres, etc.), minvant el predomini dels cereals, productes típics d'una agricultura de subsistència. Al País Valencià, la indústria més important entre 1750 i 1793 fou la de la seda.

2. Nou model demogràfic. Per una banda es constata un allargament sensible de la vida mitjana dels casats, amb la consegüent estabilitat i avanç de la fecunditat, i per altra, desapareixen les grans epidèmies com la pesta que assolaven la població valenciana.

3. Moviment migratori, que afecta sobretot a les comarques del sud valencià.

Paral.lelament, es constata un fort creixement agrari i comercial. Un nou conreu s'implanta en les zones marjalenques del territori valencià: l'arròs, que provocarà l'atac d'alguns erudits, com Cabanilles, perquè originarà noves malalties (febres tercianes i tifoïdees). Aquesta implantació és deguda al major rendiment econòmic que li dóna al llaurador valencià i al fet que permet la rotació de cultius.

GUADASSUAR I EL SEGLE XVIII

A Guadassuar, segons la documentació consultada, s'inicia el segle amb una forta crisi econòmica, que comporta un endeutament municipal, derivada de les multes econòmiques imposades pel nou govern borbònic i per les despeses dels soldats castellans que ocupaven la població (càstig militar). El municipi s'organitzà d'acord amb les noves estructures borbòniques: alcaldes, regidors, etc.

D'aquesta època (1713) és la documentació més antiga que es conserva a l'arxiu municipal de Guadassuar, i que en un primer moment conserva documentació escrita encara en valencià i després traduïda al castellà, la nova llengua oficial. Bàsicament, els esborranys de les actes i el dietari es feia en valencià perquè no es dominava suficientment la llengua castellana.

La recuperació econòmica provingué del conreu de l'arròs, que en les zones de marjal es convertí en el producte predominant, malgrat les epidèmies derivades, etc. Aquestes dades ens mostren l'augment tan espectacular d'aquesta producció:

Any 1752 200 fanecades
1758 393 fanecades
1845 2000 fanecades
1867 2436 fanecades

Cavanilles, a la fi de segle (1795), critica l'acceptació d'aquest conreu que considera mortífer: "Las tierras de Guadasuár, destinadas a otros frutos, darían mucho más que ahora, y mantendrían mayor número de familias. Por 3200 cahices de arroz que recogen al año, venden la salud y sacrifican sus vidas... Calles enteras se ven con edificios arruinados o desiertos, y esto en un suelo tan feraz, y por natural salubérrimo".

Cavanilles aporta la següent informació per justificar les seues opinions:

Període 1720-1787

- 1720: 500 veïns = 2250 habitants (xifra supravalorada segons els especialistes)

- 1787: 440 veïns = 1980 habitants (segons el cens de Floridablanca, més fiable, tenia 1063 habitants)

Naixements: 4735 persones
Morts: 4861 persones
Famílies forasteres vingudes: 147
Producció agrícola:

a) 3200 cafissos d'arròs
b) 2200 cafissos de dacsa
c) 1200 cafissos de blat
d) 64 cafissos de civada
e) 120 arroves d'oli
f) 9000 cànters de vi
g) Moltes arroves d'hortalisses i d'alfàs
h) Collita de seda considerable

La veritat és que una vegada superats els efectes de la guerra el poble es recuperà perquè en 1731 obtingué del rei Felip V el títol de Vila Reial per a la Universitat de Guadassuar (Reial Cèdula de 15 d'abril de 1731, signada a Sevilla), a canvi del pagament d'una quantitat econòmica.

Cal esmentar també que fins al segle XIX, les catastrofes naturals i les crisis demogràfiques produïdes per les males collites, pels desabastiments i per les epidèmies consegüents formaren part de la vida quotidiana dels valencians. Per exemple, el guadassuarenc Nicolàs Jornet en una de les seues obres es refereix a les principals calamitats que havien assolat la Ribera: terratrèmol de 1748 (Montesa), plaga de llagosta de 1756, inundació de 1776,... Però la principal riuada fou la de 1764, coneguda com la riuada de Sant Carles (4 i 5 de novembre de 1764) de la qual es lliurà el casc municipal; en 1791, altra inundació s'hi produí.



Elaboració per Agustí Roig


DOCUMENTACIÓ

PARTICIPACIÓ EN LA GUERRA. 31 de gener de 1708

"Carta de Claudio Francisco de Bidal de Asfeld, caballero de Asfeld, a Don José Grimaldo, recomendándole el memorial de la villa de Carcagente, que se mantuvo fiel a Felipe V, a pesar de hallarse cerca de los lugares de Guadasuar, el Toro, Poliñán, Riola, Corvera y Fortaleny, rebeldes; dice que estos lugares debían quedar sujetos a la jurisdicción de Carcagente..."
A.H.N.
Consultas del Consejo de Aragón, 709.


CONSEQUENCIES DE LA GUERRA DE SUCCESSIO: ENDEUTAMENT MUNICIPAL I OCUPACIO MILITAR.

29 d'agost de 1713

"... el effecte és haver-se proposat per Basilio Montalvà, regidor, que se està devent 600 lliures de resta del quartel y per haver de pagar, havent fenit el plazo y amenasant el càstich militar, y per subcurrir aquelles, Felis Barberà, el major, dexarà a la universitat 230 lliures de seda fina en esta forma:..."


29 de setembre de 1713

"... Vingué una companyia de cavalls del Regiment Tercer de Granada, de orde de Don Francisco Cahetano, ..., donant-los el 'cubierto' asta altra orde y asistint als officials i soldats solamant en lo que mana el Rey"

21 de juliol de 1716

"Per sis mesos de oli, pebre, llenya i servici de criades, la cantitat de 32 lliures, 6 sous, no entrant lo servici de la muller de Francisco Alcover". Despeses dels oficials.

A.M.G.
Minutes dels Ajuntaments i altres disposicions de la Universitat de Guadassuar


NOVA ESTRUCTURA DELS CÀRRECS MUNICIPALS. Any 1713

Alcaldes ordinaris: Fèlix Barberà, el menor, i Batiste Montalvà.
Regidors: Basilio Montalvà, el major, Elies Barberà, Joseph Torres i Vicent Belsa.
Agutzil Major: Agustí Montalvà, el major.
Alcaldes de la "Hermandad": Vicent Boïls, d'Evaristo, i Vicent Clergues.
Síndic Procurador General: Miquel Osca.

PARTIDES PRESSUPOSTÀRIES DE L'AJUNTAMENT DE GUADASSUAR. 22 de març de 1735

"Entrades: Casa Mesó; tenda pública; sisa de la carn, del pa i de les mercaderies; taverna; repartiment sobre els béns mobles dels veïns.

Deutes: Tribunal de la inquisició, D.Lorenzo Bou de Penyarroja i Sisternes de València, i clero i capellans de l'església parroquial de Guadassuar.

Salaris: Alcaldes ordinaris, regidors, escrivà, agutzil i pregoner públic, guàrdies, metge, cirurgià, apotecari, mestre dels xiquets, mestre de gramàtica, matrona, organista, encarregat de la romana i rellotge, festa del Corpus, festa de Santa Bàrbara, advocat de la vila, advocat assessor de la justícia, Procurador de València, majordom dels béns propis de la vila, predicador de la quaresma, lloguer de la casa on es ven el tabac, persona que s'encarrega de la neu (gel), dietes del Procurador General, despeses dels soldats quintats, jutges comptadors, campaner, alfarrassadors, obres de l'ajuntament, carnisseria i mesó."

A.M.G.
Llibre d'Actes d'Ajuntament (1713-1751), sig. 4001.

PRODUCCIÓ AGRÀRIA.
Any 1758

Recol.lecció del Delme. Enquesta Capitular.

1/8 1/10 En diners
Blat Sorgo (adassa) Fulla de seda
Civada Olives, oli
Avena Raïm, vi
Cigrons Fesols, bajoques
Llegums Carabasses (quan es venen)
Alls
Cards
A.C.V. Terç Delme, núm. 4986.


BENEFICÈNCIA PÚBLICA. Any 1764.

"Administració de pobres, administració de Nostra Senyora de la Misericòrdia.
Confraries: de la Preciosíssima Sang de Crist, de la Sagrada Família, de Nostra Senyora del Rosari, del Santíssim Sagrament".
A.R.V. Bailia-A. Expedients d'Amortització 827.


EPIDÈMIES. 25 d'abril de 1786

"... Fue propuesto por el Señor Regidor decano que en atención a experimentarse en los vecinos de esta población una epidemia de tercianas o calenturas malignas, (h)ará más de tres meses, muriendo muchos de dichas enfermedades que apenas (h)ay casas que no las padesen y no (h)ay día que no se mueran un cuerpo mayor, día de dos, y a veses día que entierran un cuerpo mayor y se mueren dos más en aquel mismo día, de forma que esta toda la gente pasmada, pues para no aterrar más a los vivientes, se ha dado orden que no se toquen campanas a Olear ni a muertos ..."
A.M.G. LLibre d'Actes d'Ajuntament (1779-1794), Sig. 4004


CENS DE FLORIDABLANCA. Any 1787
Edat Fadrins Casats Viudos Total      
anys H. D. H. D. H. D.  
fins 7 110 103 213        
7-16 82 73 155        
16-25 72 60 7 22 1 3 165
25-40 23 12 103 107 6 16 267
40-50 2 6 47 48 9 20 132
més 50 2 4 30 25 26 44 131
Total 291 258 187 202 42 83 1063
Estats 549 389 125
Llauradors 300 Rectors 1
Jornalers 28 Beneficiats 2
Advocats 1 Vicaris 1
Escrivans 3 Sagristà 1
Comerciants 1 Estudiants 14




Prefectures napoleòniques (1810)


 

Valorar aquest article
(0 vots)
Guadassuar.org

Administrador i gestor web de Guadassuar.org

Lloc Web: www.guadassuar.org
Tornar al principi

Publica la teua noticia

publica a guadassuar.org

Accedir or Resgitra't

Utilitzem cookies per millorar el nostre lloc web i la seva experiència al utilitzar-lo. Si continua navegant accepta el seu ús. Per a saber més de les cookies mire la nostra Política de Cookies.Acceptar