L'esglèsia i l'ermita

ESGLESIA PARROQUIAL DE SANT VICENT MÀRTIR

Expedient incoat de declaració de monument histórico-artístic (B.O.E., 7-XII-1982).

La primitiva església, d'una sola nau i amb sol altar, bastà per a les necessitats dels guadassuarencs fins al segle XVI. En 1340 s'independitzà d'Alzira i es constituí en parròquia autònoma. Al segle XVI, coincidint amb la cojuntura econòmica expansiva, basada en la producció de seda, s'inicià la construcció de la nova església, que encara conservem amb els afegits barrocs i neoclàssics. Segurament, en la segona meitat del segle (abans de 1586).


Segons els professors Doménech i Bérchez la descriuen així: "Amb planta d'una sola nau, cinc trams, capelles entre contraforts i absis poligonal de cinc costats, el temple es cobreix amb volta estrellada a la capçalera, i de creueria amb nervis en cada un dels seus trams, els quals es separen mitjançant arcs carpanells. Les capelles laterals, de poca profunditat, es cobreixen per voltes amb llunetes. La maçoneria dels murs es veu reforçada en cantons i contraforts per aparell de carreus".

En especial, per la planta, coberta i sistema de construcció, és un temple encara hereu de la tradició gòtica. En canvi sorprén la modernitat renaixentista de la seua portada. Sembla que s'inspirà en el llibre Quart de l'arquitecte italià Serlio, que fou publicat en castellà l'any 1552. Es molt semblant a la portada d'Algemesí més antiga. Igual que a l'Olleria i Algemesí, està concebuda com un arc de trionf amb elements arquitectònics no exempts d'una certa rudesa i amb motius escultòrics nous, on aflora el seu afany més modern i ambiciós

Respectant la portada, l'església es va remodelar interiorment i exteriorment. Madoz data la remodelació en 1730. L'àmbit interior fou transformat amb estucs decoratius barrocs.

El campanar, als peus del temple, de planta cuadrada, es construí en les mateixes dates. En 1591 es procedí al bateig de la campana major. A principis del segle XX, el campanar fou coronat per arcades diagonals amb llanterna, seguint els models tipificats del XVIII.

La capella de la comunió, tangent al temple i amb ingrés des de la pròpia nau, centra el seu àmbit sota una cúpula de mitja taronja amb tambor, amb un aspecte duptosament convincent per les intervencions de voluntad neo-barroca.

En la decoració, cal destacar els plafons ceràmics del sòcol, que reprsenta un apostolat repartit pels pedestals de les columnes, de gran valor.

Abans del 1936 conservava alguns fragments d'un retaule quatrecentista i un del segle XVI, segons Sanchis Sivera. També destaquen els especialistes una creu gòtica de gran valor, que encara es conserva.




Esglesia de Sant Vicent Màrtir


L'ERMITA DE SANT ROC

Arran de la pesta que asolà gran part del territori valenciá entre 1647-48, s'edificà aquesta ermita en honor de Sant Roc. A la Ribera, tenim noticies de pestes des de molt antic, repetint-se periòdicament. El consell municipal d'Alzira hagué d'afrontar aquest problema moltes vegades. En 1509, en els Manuals de Consell trobem: "Es moren de pestilència, lo qual mal és mal contagiós...".

Aquestes epidèmies en part eren degudes a les aigües estancades de les marjals, i condicionaren la continuïtat o desaparició de gran part de les alqueries de la Ribera. Solament aquelles millor situades geogràficament i saludables, anaren endavant.

Açò explica la construcció cap al 1648 de l'ermita de Sant Roc, advocat juntament amb Sant Sebastià i Sant Job de la pesta. Segons la tradició l'ermita s'edificà amb les ruïnes de Tarragona. Aquesta ermita era conservada per un ermità que hi residia i atenia els pelegrins, que a més estava obligat a cultivar plantes medicinals o a tocar l'orgue de la parroquia.



En 1737 el Consell Municipal discutí sobre la conveniència de construir un convent de carmelites o un hospici, projecte que no quallà.

De 1752 tenim la primera notícia documental de l'existència d'una imatge d'un Crucifixat: el Crist de la Penya, que també era venerat en la dita ermita.



Ermita de Sant Roc


Entre 1769 i 1789 fou remoledada de nou tota l'ermita, que va ser beneïda el 23 de gener de 1789. La cúpula fou projectada pel mestre d'obres José Argente de València, segons consta en l'acta municipal de 1774: "Una cúpula en forma de media naranja, trespuntada y doble, colacando en la parte de dentro una contraembozada separada cuatro dedos de la principal, para que no pasen las humedades del tejado". La seua estructura segueix el model tradicional de les ermites valencianes.

 

Valorar aquest article
(1 Votar)
Guadassuar.org

Administrador i gestor web de Guadassuar.org

Lloc Web: www.guadassuar.org
Tornar al principi

Publica la teua noticia

publica a guadassuar.org

Accedir or Resgitra't

Utilitzem cookies per millorar el nostre lloc web i la seva experiència al utilitzar-lo. Si continua navegant accepta el seu ús. Per a saber més de les cookies mire la nostra Política de Cookies.Acceptar