La conquesta cristiana

Entre els anys 1233 i 1245 Jaume I, després d'haver ocupat les illes Balears, conquistà les terres de València, tot acabant l'expansió peninsular de la corona d'Aragó, unió dinàstica d'Aragó i Catalunya, de tipus federal dins la qual cada regne conservava la seua personalitat i autonomia.


La conquista valenciana fou una iniciativa aragonesa, perquè Aragó buscava tant una eixida al mar com un territori on expansionar-se feudalment. En 1232 el noble aragonés Blasc d'Alagó ocupà Morella, lloc estratègic que marcarà l'inici de la conquista.

Jaume I no estava preparat per a dur a terme aquesta campanya, però es trobava amb l'imperatiu d'impedir que les noves terres anaren a parar a mans senyorials fora del domini reial.

A la primera etapa, 1232-1235, es va conquistar el nord del regne, expandint-se per tota la zona castellonenca (Peníscola, Orpesa, Castelló, Borriana,..).

 



A la segona etapa, que comprén els anys 1235-1238, s'ocupà la part central del regne amb el fet decisiu de la conquista de la ciutat de València el 9 d'Octubre de 1238. Abans de la capitulació de València, Jaume I havia arribat fins al Xúquer, ocupant les viles i alqueries del marge esquerre del riu (L'Alcúdia, Algemesí, GUADASSUAR, ..).

A partir del 1238 i fins el 1245 té lloc l'ocupació de la resta del territori fins a la frontera de Biar-Bussot. El 30 de Desembre de 1242 es produí la capitulació de la ciutat d'Alzira, finalitzant la conquista de la Ribera. El progressiu enfortiment del poder monàrquic i el desig que les noves terres no foren un mer apèndix del regne feudal argonés, explica el fet que Jaume I constituira amb aquestes terres un nou regne independent dins de l'estructura federal de la corona d'Aragó, amb lleis, furs, institucions pròpies, etc.


LA REPOBLACIÓ

Un dels primers problemes amb què Jaume I s'enfrontà després de la conquista militar del territori, fou el de la repoblació. La repoblació tingué diverses característiques. En les comarques septentrionals, al Maestrat, on l'economia principal es basava en la ramaderia, s'establiren escassos repobladors cristians, que procedien principalment de Catalunya.

La repoblació de les comarques de la Plana fou diferent. Aquesta regió, de rica economia agrícola, fou repartida en petites parcel.les a individus concrets, principalment catalans. Tanmateix, la Vall d'Uxó i la Serra d'Espadà romangueren poblades exclusivament per musulmans, constituint un món comarcal tancat fins al segle XVII. En la resta de comarques de la diòcesi de Segorb, juntament amb els nuclis musulmans, s'establiren pobladors cristians, principalment aragonesos. També foren aragonesos els repobladors de la part interior de la diòcesi de València, (Villar, Xulilla, Enguera,...). En canvi, l'àrea costera fou repoblada principalment per catalans.

De tota manera, malgrat el fenomen de la repoblació, la desproporció entre l'element cristià i el musulmà fou acusada durant un llarg període. El 1272 la població del regne fou avaluada en 30000 cristians i 200000 musulmans.

El procés repoblador fou lent i continuà durant tot el segle XIV. El regne de València, mantingué una població majoritàriament musulmana (rural i agrícola) governada pels cristians (urbans i comerciants).

GUADASSUAR I LA REPOBLACIÓ

El LLibre del Repartiment recull gran part de les donacions de terres i cases que Jaume I concedí a tots aquells que participaren en la conquista valenciana. Encara que en aquest llibre no apareix cap referència concreta a Guadassuar, sí hi apareixen esmentades algunes partides del terme (Fentina, Aurí, Paranxet,..). En fonts documentals coetànies (1246) trobem la primera cita històrica en la qual hi apareix l'alqueria de Guadassuar. En aquest document, datat a Xàtiva el 18 de Juliol, Jaume I ordena als cristians que tornen als legítims propietaris musulmans les terres que els havien usurpat per la força en set alqueries del terme d'Alzira:

" Et volumus quod idem Sarraceni recuperent...., habeant et percipiant hereditates suas in illis septem Alcheriis que vocantur Iegena, Albotayner, Axara, Aurin, Fantina, Gudiasuar et Terrachea...".

Aquest document ens confirma el clima de rivalitat existent entre musulmans i cristians, que provocaren revoltes dels musulmans, aprofitades pel rei per a expulsar-los i procedir a una repoblació cristiana.

En 1248 es produí una expulsió bastant nombrosa i la seua reducció a les moreries, cosa que provocà l'augment de les tensions que desembocaren en els Avalots Generals del 1275-76 en què foren saquejades i cremades les moreries.

Amb aquest clima de tensió es degué produir l'arribada de les primeres famílies a l'alqueria de Guadassuar, que en 1270 veieren confirmades les seues propietats pel rei En Jaume. A aquestes 39 primeres famílies, provinents de diversos llocs (Navarresos, Aragonesos, Gascons, Catalans, etc..), Jaume I atorgà a cadascuna un total de "tres jovades de terra" (108 fanecades), tot incloent-hi les que ja tenien, amb la condició de "fer residència personal" en aquesta alqueria i de no vendre les terres fins passats 10 anys, requeriments normals que es feien en totes les donacions amb la finalitat de fixar la població a cada lloc.

Aquest nucli inicial de poblament es caracteritzà per la seua mobilitat; en 1399, un segle després, la base demogràfica serà distinta predominant l'element català (Venrell, Garrigues, Vallés, Osca, Pujol, Messeguer, Vilalba, etc..).

POBLADORS DE GUADASSUAR 1270
NAVARRESOS ARAGONESOS CATALANS NO DETERMINATS
71,8% 20,5% 3,7%
POBLADORS DE GUADASSUAR 1399-1400
NAVARRESOS ARAGONESOS CATALANS NO DETERMINATS
70,6% 25,7% 3,6%

DOCUMENTACIÓ

LA CONQUISTA D'ALZIRA

"... e eixiren a Nós tots los vells, e juraren sobre el llibre de l'Alcorà que ens serien bons e lleials, e que guardarien nostre cos e nostres membres e els nostres hòmens... . E així haguem Algezira, e prenguem les rendes que solia pendre l'Arrais d'Algezira, ço és lo senyor...".
Llibre dels Feits de Jaume I, cap.331 i 332.


PLANY DELS POETES MUSULMANS A LA CAIGUDA D'ALZIRA

" Déu meu, com era bell, el riu, en aquell llit, més delitós per beure que els llavis d'una bella !".
Ibn Khafaya d'Alzira, 1058-1138.

" No tornarem mai més el Xúquer blau a vore si els dels rojos cabells llurs llances apunten vers els nostres".
Ibn Amira, segle XIII.


LES 39 PRIMERES FAMILIES

València, 12 d'Agost, 1270.

" Done als hòmens de Guadaçuar, alqueria d'Alzira, tres jovades de terra sobre la sèquia nova d'Alzira.
Donem i concedim a vosaltres, Pere Martíneç d'Olit, Eiximén Navarro, Pere Larraga, Pere Cucalon, Martí de Tudela, Bete muller del que fou Joan d'Albalat, Berenguer Valls, Ferran de Vall, Martí ... d'Olit, Pasqual de la Raga, Berenguer de Pax, Vicent del Puig, Joan Pere d'Olit, Guillem Esteve d'Almenar, Domènec de Terol, Goda muller del que fou Eximén d'Olit, Estefania néta del que fou Ferran d'Olit, Martí Martíneç d'Olit, Joan de Tafalla, Domènec d'Olit, Garcia Sanç del Vall d'Enzebro, Guillem de Viacamps, Menga Sanç filla del que fou Enyec Navarro, Llorenç Navarro, Arnau de la Raga, Joan de Galm Sanç, Maria muller del que fou Llop d'Oteiza, Esteve de Calant, Vicent de la Raga, Gil d'Olit, Maria muller del que fou Ferran d'Olit, Pere Girona, Joan d'Olit, Maria ..... de Garcia Barien, Garcia d'Olit, Vicent Péreç d'Olit, Esteve de Sagua, Sanç Vela i Domènec Gascó, habitadors de Guadaçuar, alqueria d'Alzira...".
(Arxiu de la Corona d'Aragó), Real Cancilleria, reg.16, fol. 204. Traduït del llatí.


VOCABULARI

Federal
.- Sistema d'organització política, per la qual els territoris o regions que pertanyen al conjunt gaudeixen d'una àmplia autonomia en la seua organització política.

Furs.- Normes jurídiques que recullen el dret vigent d'una localitat o territori. Els furs de València daten del 1240-61.

Jovades.- Extensió de terra que pot llaurar un jou de bous al llarg d'un dia (aprox. 36 fanecades).

Moreries.-Barris acotats on residia la població musulmana durant la dominació cristiana.




 



Les diòcesis tradicionals


 

Valorar aquest article
(2 vots)
Guadassuar.org

Administrador i gestor web de Guadassuar.org

Lloc Web: www.guadassuar.org
Tornar al principi

Publica la teua noticia

publica a guadassuar.org

Accedir or Resgitra't

Utilitzem cookies per millorar el nostre lloc web i la seva experiència al utilitzar-lo. Si continua navegant accepta el seu ús. Per a saber més de les cookies mire la nostra Política de Cookies.Acceptar