La baixa edat mitjana segles XIV i XV

El regne de València, estructurat com a entitat autònoma dins de la Corona d'Aragó, experimenta un desenvolupament econòmic, comercial i cultural als segles XIV i XV; és la regió peninsular que millor supera la crisi econòmica de la Baixa Edat Mitjana.

LA CRISI DEL SEGLE XIV

A mitjan segle XIV s'inicia per tota Europa una època de depressió que caracteritza la Baixa Edat Mitjana. Aquesta crisi provocà durant el regnat de Joan II l'enfonsament del Principat de Catalunya en benefici dels regnes de Nàpols i València, situats als flancs marítims de la Corona.

L'economia del regne no constituïa una unitat; d'una banda la noblesa feudal aragonesa amb les seues activitats agrícoles, ramaderes i mà d'obra morisca; d'altra, les ciutats, centres industrials i comercials on viuen els burgesos.
A mitjan del segle XIV les onades de la pesta (1348-1385) i les incidències de la Guerra de la Unió (1347-48), originada pels enfrontaments entre la noblesa i el poder reial, provocaren una crisi general que entre d'altres conseqüències causà les matances de jueus del 1391 ( València, Xàtiva, Alzira,..) i un enfonsament temporal de les ciutats en benefici dels dominis senyorials. A fi de la centúria la recuperació fou fulgurant, i el segle XV fou d'esplendor.


L'EXPANSIÓ DEL SEGLE XV

Durant el segle XV València es convertirà en la capital política i econòmica de la Corona d'Aragó. Es l'anomenat Segle d'Or valencià.
El port de València fou el centre comercial de la Mediterrània. S'exportava arròs, vi, oli, fruits secs, safrà, llana, seda i espart, espècies i ceràmica. Comptava amb una legislació avançada
sobre el comerç marítim (Llibre del Consolat del Mar, des de 1283) i amb una de les primeres institucions financeres d'Europa (Taula de Canvis, 1408).

Paral.lelament al desenvolupament econòmic, a nivell cultural València es converteix en un dels centres de màxima esplendor del món mediterrani. Destaquen en el camp literari Joanot Martorell (Tirant lo Blanc), Ausiàs March (Cants), Jaume Roig (L'Espill),.., també a València s'edità un dels primers llibres impresos de la península (Trobes en lahors de la Verge Maria, 1474); en arquitectura es consolida el gòtic i s'hi inicia el renaixement (Llotja, Torres de Serrans, Palau de la Generalitat, Micalet, etc..).

Un fet decisiu en l'evolució política de la corona d'Aragó fou el canvi de dinastia.Després de la mort de Martí l'Humà, s'extingí la dinastia catalana i pel Compromís de Casp (1412) accedí al poder la dinastia castellana dels Trastàmara, representada per Ferran d'Antequera, penetrant el castellà en la Cort Reial.


L'ALQUERIA DE GUADASSUAR SOTA LA JURISDICCIÓ D'ALZIRA

Després de finalitzada la conquista cristiana, Guadassuar, com la major part de les alqueries que envoltaven la ciutat d'Alzira, restà sota l'administració d'Alzira fins a la seua independència al 1581. El terme d'Alzira afrontava amb els de València, el de Corbera i el de Xàtiva. En general, aquestes extenses àrees de propietat reial (realencs), anaren reduint-se amb les donacions atorgades pel rei als seus vassalls pels serveis prestats (L'Alcudia la donà a la família dels Montagut; Tous a Pedro Zapata,...).

La voluntat de Jaume I de crear un regne on el poder reial no estiguera mediatitzat per la noblesa, el portà a conservar sota el seu control les principals ciutats del nou regne (València, Xàtiva, Alzira, etc..), quedant aquestes com a territoris de realenc. Aquestos foren els únics terrenys de la corona directament sotmesos al poder reial i administrats per oficials i agents del monarca (Batles). En general, els llauradors i artesans dels realencs gaudiren de certs privilegis i llibertats que no els habitants dels senyorius nobiliaris, a més de detentar la propietat de la terra que conreaven a canvi d'oferir al rei servei d'armes en cas de necessitat així com contrubuir amb els delmes i peites corresponents.

Com la major part de les ciutats de la Corona d'Aragó, Alzira comptava per a la seua administració i governació amb el Consell General i el Particular, on hi estaven representades les principals alqueries, entre elles Guadassuar amb els seus síndics.

En aquesta època, a causa de les distintes donacions reials, es parcel.larà el terme general d'Alzira, produint-se una primera demarcació entre les alqueries (amollonaments i fites), que conformarà els límits del territori de Guadassuar. També, a causa dels enfrontaments tradicionals entre llauradors i ramaders, es procedirà a la demarcació de zones dins dels territoris de les alqueries d'ús exclusiu per al pasturatge dels ramats. Aquestes àrees reberen el nom de Boalars.

El domini de l'aigua era un altre motiu de disputa entre les alqueries que arribaren als tribunals freqüentment com la documentació històrica ens mostra, per exemple del 1315 conservem una sentència del plet entre l'Alcúdia i Guadassuar.


L'ESGLESIA A GUADASSUAR

De principis del segle XIV data la primera església de Guadassuar, que també depengué d'Alzira jurídicament. Cal constatar que aquesta dependència es trenca molt aviat, ja que el 1340 es crea la parròquia de Guadassuar amb el seu propi rector. El primer rector del qual tenim notícies fou Domingo de Borges, que fundà un "benefici" sota la invocació de Sta. Maria l'any 1360.

La primitiva església de Guadassuar rebé el nom de Sant Vicent. Per la visita episcopal del 1401, sabem que es tractava d'un petit edifici, d'una sola nau amb el seu altar major i les seues piles baptismals. L'edifici estaria situat en el lloc actual.





Tenim constància que la família dels Borja gaudí de diversos càrrecs en la parròquia de Guadassuar.

Paral.lelament a la consolidació de l'alqueria com a nucli urbà, es produeix l'aparició, independència i assentament de la parròquia de Guadassuar, element important per a la formació del futur municipi.


POBLACIÓ

Anteriorment a la conquista de la nostra vila, podem suposar l'existència d'una reduïda població musulmana que es trobaria assentada en aquesta alqueria, amb una torre de defensa que constituiria el seu nucli central. Les condicions en què es va dur a terme l'ocupació de la Ribera, és a dir, mitjançant pactes, ens permet pensar que la població musulmana encara que inicialment conservara la seua propietat fou immediatament expulsada i substituïda pels cristians amb l'excusa dels avalots produïts durant el segle XIII.

La documentació conservada ens permet corroborar aquest procés. Així el 12 d'Agost de 1270 Jaume I fa donació de terres de l'alqueria de Guadassuar a 39 famílies cristianes.

Al 1399-1400 per documents fiscals relacionats amb la "Col.lecta de la Peita", tenim constància de les 109 famílies que contribuïen a Guadassuar.

Al 1428 podem constatar un augment demogràfic ja que el cens fiscal s'eleva a 131 contribuents. En aquesta relació fiscal apareix per primera vegada citada l'alqueria de Tarragona on hi resideix un contribuent.

Però al 1439 comptava amb 98 contribuents i al 1499 amb 35. Aquest fort descens de la població és atribuït a les pestes que assolaren el regne de València al segle XV, que segons Pérez Puchal suposaren la pèrdua de la meitat de la població dels pobles de la Ribera.

A més, les incursions castellanes durant la guerra amb Castella provocaren greus conseqüències demogràfiques, com podem constatar en la documentació de l'època: "Item, del lloc de Tarragona, que és contribució de la dita Vila d'Algezira, no y fas rebuda alguna en lo present any per quant lo dit lloc està despoblat e no y està algú per causa de les mortandats e guerres pasades" (1469,1481).



L'Alcudia, segons J.M.Roxas (1764)


DOCUMENTACIÓ

PLET PER L'AIGUA. 12 de Novembre de 1315.

"..... Com contrast fos entre los hereters de l.alqueria de Guadaçuar, d.una part, e los hereters de l.Alcúdia de Carlet, de la altra, sobre la calonia o pena que era demanada a aquells qui era dit que torbaven l.aygua d.on reguen lurs heretats o la tolien uns als altres en lur tanda...".
A.M.A.
Llibre d'Ordenaces Municipals... Sig.0014, f.70-71.

BOALAR DE GUADASSUAR. 10 de Gener de 1387.

"Et en aprés, dijous a X dies del dit mes de Gener del any damunt dit, los damunt dits honrats justícia, jurats e prohòmens anaren al dit loc de Guadaçuar e ab altres prohòmens del dit loc, anaren per lo terme e limitaren e fitaren lo boalar per la forma següent: Primo, comença lo dit boalar a un molló que és en lo camp d.en Domingo Ruvio, prop lo molló de l'Alcúdia, e refir a altre molló, fita cuberta, que és en un troç de terra de la muller d.en Bernat Romeu.....".
A.M.A.
Llibre d'Ordenances Municipals... Sig.0014, f. 58-59.

PARTICIPACIO DE GUADASSUAR EN EL CONSELL GENERAL D'ALZIRA. 26 de Febrer de 1379.

"Die sabbati,XXVI Febroarii, anno a Nativitate Domini Mº CCC LXXIXº, los honrats En Jacme Ponç, tinent-loch del honrat en Gonçalbo López de Pomar, justícia;..... En Pere Gallisanç, Maça, En Bernat Boyls, habitadors de Guadaçuar...., térmens de la dita Vila, ajustats en la sala del consell de la dita Vila, ab so de trompeta o nafil, per veu de Ivannys d'Ervàs, corredor públic ...".
A.M.A.
Llibre d'Ordenances Municipals... Sig.0014, fols.49-50.




REPERTORI FISCAL MEDIEVAL " Guadaçuar
En Benet Boïls e sa mare 86 sous
Anthoni Gallisanç 331 sous
Johan Gallisanç 206 sous i mig
Martí Maça fill del Domingo 213 sous
Pere Garcia fill d'En Domingo 5 sous
Ferrer Gaçó 7 sous
Simó Montalbà 72 sous
Jacme d'Osca 76 sous
Benet Pujol 65 sous i mig".
A.M.A. Col.lecta de la Peita de les alqueries, 1399-1400.

DISGREGACIO DE L'ESGLESIA. 15 de Febrer de 1340.

".. mandato al Rector de la Yglesia de Guadaçuar de la fundació de dita rectoria, ... en dot de dita Yglesia cinc milia sous, pagadors dins deu anys... en la festa de Nadal 300 sous, cascun any per raó de dita primícia.....".
A.D.V.
Llibre de Col.leccions des de 1316 fins 1400. Carp.1ª.


VISITA EPISCOPAL. 26 de Novembre de 1401.

" Es rector Arnau Olmedes, present.....
L'altar era adornat amb llins, vestimentes sacerdotals, calze, patena, creu, custòdia d'argent, llibres i tots els altres ornaments universals.....
Interrogà sobre el servici del rector i de la seua vida i honestitat, i respongueren bé per tot.
Interrogà sobre els usurers i respongueren detalladament.
Interrogà sobre els concubinaris, els heretges, mals cristians, sortílegs i altres desviats de la fe, i digueren que en aquest lloc ningú és paregut als anteriors.
Interrogà si el Rector tocava de bon matí les campanes, i digueren que sí....".
A.D.V.
Visites Pastorals. Carp.I, Elem.3. Traduït del llatí.

VOCABULARI

Delme.-
Part de determinades collites destinades a la Seu de València (± 10%).

Redelme.- Part del delme destinada a la parròquia.

Terç Delme.- Tercera part del delme destinada al patrimoni reial. Per la pragmàtica de 1565 sabem que era un poc menor (2/9).

Primícia.- Trenta-cinquena part del delme, destinada a les parròquies locals.

Morabatí.- Pagament que afectava a tots aquells que tenien més de 105 sous. Es pagava cada 7 anys.

Peita.- Impost que gravava els béns mobles i immobles, que obligava el propietari. La suma total dels valors, en lliures, es reduïa al 10%-5%, aplicant-se la contribució de la peita (1 sou per lliura imposable). Els nobles i els clergues obtingueren l'exempció.



Terme 1582-1596-1628. Còpia 1871 feta per Lorenzo Ruiz (secretari)


 

Valorar aquest article
(0 vots)
Guadassuar.org

Administrador i gestor web de Guadassuar.org

Lloc Web: www.guadassuar.org
Tornar al principi

Publica la teua noticia

publica a guadassuar.org

Accedir or Resgitra't

Utilitzem cookies per millorar el nostre lloc web i la seva experiència al utilitzar-lo. Si continua navegant accepta el seu ús. Per a saber més de les cookies mire la nostra Política de Cookies.Acceptar