Fins a la Guerra de Succesió. Segles XVI i XVII)

Durant els dos segles de govern dels Austries (XVI,XVII) el regne de València pergué la seua importància relativa dins del conjunt hispànic; la guerra de les Germanies (1519-1521) acabà amb la victòria dels nobles davant de les ciutats; l'expulsió dels moriscos (l609) posà fi a la societat colonial que havia predominat, però significà un greu canvi econòmic. Un altre episodi bèl.lic, la Guerra de Successió, replantejà de bell nou les tesis anteriors, i significà la fi del període d'autonomia política valenciana.



Guadassuar, segons un gravat antic


LA GUERRA DE LES GERMANIES (1519-1521)
En 1519 una epidèmia de pesta i el perill d'un desembarcament piràtic commouen la ciutat de València, que resta sense govern, fent-se càrrec del poder els gremis armats. La revolta es dirigeix contra la noblesa que controla el poder, per això ràpidament s'estén per les ciutats i viles de realenc, entre elles les de la Ribera que participaren activament en la guerra. Enfront dels agermanats es troben els nobles, amb els seus vassalls moriscs. El conflicte es transforma en guerra civil entre burgesia, artesans i camperols de realenc, d'una banda, i mascarats (aristocràcia, cavallers i vassalls) de l'altra.
La victòria dels nobles valencians, ajudats per l'aristocràcia castellana i andalusa és paral.lela a la desfeta de les Comunitats de Castella. La repressió de les Germanies, a càrrec sobretot de la virreina Germana de Foix, fou duríssima i cruel (multes, desterraments, expropiacions de béns i, almenys, unes 800 persones foren executades). En resum, les reivindicacions dels agermanats foren aniquilades i el triomf de la noblesa, aliada de la monarquia, fou total. Aquesta clase, per tal de distingir-se del poble i aproximar-se a la monarquia, ràpidament es va castellanitzar.



Les governacions forals


Guadassuar participà activament en la Germania, amb hòmens i recursos. Ens ha arribat documentació sobre la seua participació en l'atac al castell de Carlet en Maig de 1521, on estaven assetjats el senyor de Carlet i els seus vassalls, i també sobre l'actuació de veïns de Guadassuar en l'alliberament de Carcaixent en Febrer de 1522 . Després de la guerra, diversos veïns quedaren exceptuats dels perdons generals per ser considerats principals de la rebel.lió (el capità Çaballos, Lluís Boïls i Gavarda de Guadaçuar).


ECONOMIA, DEMOGRAFIA I CULTURA AL SEGLE XVI

L'economia valenciana es basava en l'agricultura, sobretot senyorial. Cal remarcar el cultiu de canyamel, arròs, blat, espart, raïm i llana.

La població del regne passà de 320000 habitants en 1563 a 500000 a començament del XVII; un terç el formaven moriscos. El problema bàsic és la pugna cristians-moriscos reflex de l'enfrontament entre noblesa i llauradors lliures.



 


El regne de València sofreix després de les Germanies una política centralista que imposa la fixació de la monarquia a Castella i un programa polític uniformista: El Consell d'Aragó es trasllada a la Cort castellana.

En l'aspecte cultural, a València, continuà l'esclat de l'humanisme amb les figures de Joan Lluís Vives (1492-1540), Pere Antoni Beuter, Rafael Martí de Viciana, etc..

En el terreny de l'art es superposen els estils gòtic i renaixentista, destacant el pintor Joan de Joanes (1523-1579).

A Guadassuar, per la seua pertinença a l'àrea de realenc d'Alzira predominà la propietat en mans de llauradors lliures. La sèquia reial continuà dividint el terme entre la zona de regadiu (blat, civada, llegums, alfals, i fruïts diversos) i l'àrea del secà (vinya, garrofera i olivera). El repartiment de l'aigua entre els diversos pobles, continuà provocant llargs litigis i plets davant dels tribunals com el seguit entre l'Alcudia i Guadassuar des de 1570 al 1576 que acabà en una sentència reial definitiva.

A partir del segle XVI i posteriors existeix una activitat artesanal complementària: la producció de la seda. El cicle de producció de seda començava amb la recollida de les fulles de morera (arbres que vorejaven les séquies i tancaven molts camps), seguia amb la cria dels cucs a les andanes sobre canyissos i finalitzava amb el tractament del capoll i extracció de la seda. En general, a la Ribera, la seda no era manufacturada, preferint-se la venda en brut als intermediaris que la remetien a Castella (Toledo sobretot). Aquesta comerç organitzat al marge de les xarxes oficials es feia de contraban. L'administració perseguí aquesta activitat il.legal, i una mostra és el plet contra els principals productors de Guadassuar per no declarar les seues vendes de seda als oficials reials.

Com a conseqüència del creixement econòmic d'aquest segle, a Guadassuar es produeix un important augment demogràfic. Al 1469 es registraven uns 330 habitants, al 1564 ja tenia unes 200 cases que suposaven la quantitat de 900 habitants i al 1609 arribà als 1026 habitants.
La prosperitat de Guadassuar explica també la construcció d'un nou temple edificat abans del 1562. La seua planta és gòtica, amb una gran nau, i la seua façana és una mostra de l'estil renaixentista propi d'algunes esglésies de la Ribera. Al 1586, Felip II va concedir la llicència per poder amortitzar fins a 1000 lliures en l'ornamentació de l'església.

LES BANDOSITATS DE LA RIBERA

A finals del segle XVI cobrà gran força un tipus de bandolerisme diferent dels ja existents (morisc, nobiliari i popular), connectat amb les rivalitats locals, els odis familiars i les venjances de clan, que sumiren en un caos a tota la Ribera.

De Carcaixent eren originaris per una banda els Timor, Garrigues i Vallcebres i d'altra els Lloret juntament amb altres dues famílies de la Pobla Llarga encapçalaven el bàndol enemic. Aquestes quadrilles armades, integrades per 25 o 30 bandolers, assassinaven els seus contraris sembrant el terror per tota la Ribera.
Aquest bandolerisme fou difícil d'extirpar perquè cada poble protegia als seus veïns fins que els virreis adoptaren una ferma i dura actitud per tal erradicar la violència. El 1596 el virrei Marqués de Caracena publicà un edicte que es llegí a Guadassuar el 15 de Novembre; en la pragmàtica s'al.ludia a dos veïns, Miquel Boyls i Lluís Perales, el primer dels quals estava condemnat en absència a mort, i pertanyien els dos a la partida dels Talens, Lloret i Badia de Carcaixent.

El 1611 foren capturats i penjats els principals caps d'aquests bàndols que pràcticament desaparegueren.

LA INDEPENDÈNCIA D'ALZIRA: LA UNIVERSITAT DE GUADASSUAR, 1581

El desenvolupament econòmic, el creixement de la població, el desig d'autogovern i les necessitats econòmiques del rei Felip II per antenir l'hegemonia de la monarquia hispànica al món, són factors determinants que afavoreixen la indepèndencia jurídica de Guadassuar i altres alqueries adscrites a Alzira (Algemesí i Carcaixent, 1574 i 1576 respectivament).

El primer precedent d'aquesta autonomia fou la separació al 1340 de la parròquia de Guadassuar de la d'Alzira. Al llarg del segle XVI trobem a través de la documentació diverses queixes dels veïns i del Síndic de Guadassuar sobre l'administració alzirenca.

Aquest malestar serà aprofitat per una minoria dirigent de llauradors i productors de seda (el Síndic Antoni Torres ,Miquel Sentamans, Jaume Boils, Vicent Osca, ...) que el 21 de Desembre de 1581 obtindran del rei el títol d'Universitat Reial per a Guadassuar a canvi de la donació al Patrimoni Reial de la quantitat de 5000 ducats.



L'obtenció d'aquesta independència suposà una sèrie de plets amb la Vila d'Alzira per raó de límits, ús dels territoris comunals i competències administratives.


L'ADMINISTRACIÓ DE GUADASSUAR DURANT L'ÈPOCA FORAL

El 22 de Desembre de 1581, a Lisboa, el rei Felip II signava el Reial Privilegi pel qual es concedia al lloc de Guadassuar el títol d'Universitat "..distinta i separada de la Vila d'Alzira, i tinga govern, regiment i administració de per si, i jurisdicció civil i criminal...". Aquest Privilegi exposa en 34 capítols els estatuts que regirien la Universitat i que són els normals de l'organització foral valenciana.



A.P.G. Quinque Libri.
Llibre de Batejos. 1603


La nova organització municipal estava formada per:

EL CONSELL GENERAL

El primer nucli d'organització municipal era el Consell General anomenat també "Universitat". Es tractava d'una assemblea veïnal que es convocava molt de tard en tard i per assumptes de gran importància.

Es reunia a la plaça del poble o dins l'església, i a les reunions hi assistien els 25 veïns elegits pels jurats representants del poble.

EL CONSELL PARTICULAR

Era un organisme més reduït encarregat d'agilitzar la presa de decisions integrat per 9 prohòmens del poble. El Consell particular intervenia en tots els actes de l'administració comunal, i havia de donar la seua paraula en les rendicions de comptes o en les disputes entre els recaptadors d'impostos i els veïns. Quan es reunia, les seues deliberacions eren secretes.

ELS JURATS

D'entre els membres del Consell Particular s'elegien els Jurats, que tenien al seu càrrec la gestió dels assumptes concernents a la comunitat:

- Nomenament de la burocràcia local.
- Procura dels serveis comunitaris.
- Representació del poble davant organismes i institucions.
- Proveir la ciutat dels articles de primera necessitat.
- Concedir els solars no ocupats per edificar.
- Ensenyament i beneficència.
- ......

Felip II disposà, en el cas de Guadassuar, que els Jurats foren tres. Eren elegits pel Consell General la vespra de Pentecosta i juraven el càrrec al dia següent davant del Batlle local, representat del poder reial. Així mateix s'hi designava quin era el primer jeràrquicament, o Jurat en Cap.

El càrrec era anual, sense salari, i l'elecció de Pentecosta sortia efectes al cap d'any següent.

Els Jurats solien vestir robes que els distingien, especialment un tipus de toga de color roig, així com un capell i un mant negre.
En 1591 foren Jurats de Guadassuar: Joan Ximeno, Jurat en Cap; Lluís Valldefebre i Joan Codonyer.


EL JUSTÍCIA

Era un dels càrrecs públics més importants de l'època foral valenciana, ja que d'ell depenien tots els litigis civils i criminals.
El càrrec tenia una durada d'un any, quedant establert als Furs que el rei no podia vendre'l o donar-lo a un servent seu.

Entre les condicions indispensables per a ocupar el càrrec estan, l'edat, l'honorabilitat i ser una persona jurídica capaç per a ocupar-lo. Aquell que havia estat elegit Justícia no podia repetir els dos anys següents.
Competències del Justícia:

- Administració de la Justícia Civil.
- Investigació dels fets de caràcter criminal a la localitat,i dictar penes fins a la mutilació de membres i pena capital.
- Aplicació de penes pecuniàries.

A Guadassuar, els Jurats amb quatre prohòmens, seleccionaven una llista de dotze veïns de bona fama i pel sistema dels redolins, (els noms dels candidats eren escrits en un paper que es doblava quedant fent una bola o "redolins") s'escollia una terna. Un infant era el que extreia les tres boles. D'aquests tres, el rei nomenava el Justícia que jurava el càrrec en la Missa Major de Nadal i prenia possessió l'1 de Gener.

El primer Justícia de Guadassuar fou Pere Ximeno en 1582.

EL BATLLE

Per damunt del Justícia, estava el Batlle o Lloctinent que era l'administrador i procurador del Reial Patrimoni. Com a representant o delegat del rei rebia el jurament dels jurats i justícia locals i s'encarregava de recaptar els drets corresponents a la corona (impostos).

El primer Batlle de Guadassuar fou Antoni Torres (1582-86) el qual havia iniciat, anys abans, les peticions per aconseguir l'autonomia d'Alzira.

EL MUSTAÇAF

Derivat del "Muhtasib" musulmà hi trobem el càrrec de Mustaçaf, amb vigència anual, que anava en jerarquia darrere del Justícia i Jurats: tenia entre les seues competències les següents:

- Controlar els llocs ocupats pels venedors.
- Higiene del carrers i llocs públics.
- Vigilància de la bona edificaciò.
- Comprovació de peses i mesures.
- Vigilància de les transaccions comercials.
- Inspecció de l'artesania i vigilancia dels productes.
- Vigilància perquè es guardàs el descans religiós setmanal.
- .....

Era un càrrec ben pagat per tal d'evitar suborns i l'elecció es duia a terme, en la vigília de Sant Miquel.

A Guadassuar el primer Mustaçaf fou Miquel Sentamans l'any 1582.

Aquests càrrecs comptaven amb assesors, escrivà, advocat, col.lectors, clavaris, porters, nuncis, ministres, etc.. que els ajudaven.
Finalment, cal destacar que en aquests estatuts s'establia també el Terme Municipal, un Almodí o cambra de forments i grans, Casa de la Vila i Mercat setmanal.

EL SEGLE XVII.

Durant els segles XVI i XVII, la Corona d'Aragó queda lligada definitavament al projecte de Monarquia Hispànica iniciat pels reis Catòlics. Progressivament es produí una dissociació entre els membres de la C.d'Aragó, especialment entre el R. de València i el Principat de Catalunya.

Al XVII, la crisi s'agreujà. L'endarreriment econòmic s'hi accentuà per les exaccions reials i pel descens de camperols, menestrals i artesans. A més, la bipolarització entre les capes oligàrquiques urbanes i buròcrates i els llauradors s'intensificà amb l'expulsió dels moriscos. Una sèrie de factors coincidiren i determinaren aquesta expulsió:

a) Aquesta minoria ètnico-lingüística era inassimilable (religiosament, lingüísticament, etc.)

b) Disminució de les rendes senyorials.

c) L'amenaça política que suposava la seua puixança.

d) Les connexions i implicacions amb els turcs (la quinta columna).

e) La intolerància religiosa i social.


L'EXPULSIÓ DELS MORISCOS (1609)

Durant el regnat de Felip III (1598-1621) es decidí l'expulsió dels moriscos, minoria important a la Corona d'Aragó.

El duc de Lerma, vàlid del rei, decretà l'expulsió el 30 de Gener de 1608. Aquesta fou portada a terme entre 1609 i 1616 afectant a unes 400,000 persones de les quals 170,000 vivien al Regne de València, quasi la tercera part de la població total del regne.

Les causes foren diverses (militars, religioses, econòmiques, etc..) i les conseqüencies foren molt greus:

- Demogràfiques.- El Regne de València pergué entre un 20 i un 25% de la seua població, principalment llauradors i vassalls de la noblesa. Moltes àrees quedaren despoblades: en especial les comarques interiors del pais i zones litorals com la Marina o la Safor.

- Econòmiques.- Crisi agrícola generalitzada. Els moriscos eren fonamentalment agricultors, per la qual cosa, els cultius principals del país sofriren una forta crisi. Sobretot en la producció de sucre, arròs i blat.

Provocà també la ruïna de les classes mitjanes que havien prestat diners a la noblesa valenciana (censals), la qual no els hi pugué tornar en perdre gran part de la seua mà d'obra.
La inflació produïda afectà també a les institucions de crèdit produïnt la fallida de la Taula de Canvis al 1613.

La noblesa terratinent es veié afectada en un primer moment, però a la llarga se'n beneficià, perquè, a més de l'expropiació dels béns moriscos, imposà unes condicions més dures als nous repobladors, amb les quals es va reforçar el sistema senyorial.

La recuperació econòmica fou lenta, a costa de les classes baixes, que protagonitzaren diverses revoltes, la més important de les quals va ser l'anomenada Segona Germania (1683). Aixi, el Regne de València a les portes del XVIII, es debatia entre unes estructures sòcio-econòmiques medievalitzants i un incipient procés de modernització i desenvolupament econòmic i cultural, amb tensions latents que de nou esclatarien en la guerra de Successió.


LA POBLACIÓ DE GUADASSUAR AL SEGLE XVII

Guadassuar, poblat per cristians vells, no patí al principi cap alteració demogràfica. Escolano en 1611 diu que: "..... Guadaçuar serà del sitio y número de vezinos que l'Alcudia.... más de 300 casas de cristianos..". Però en el recompte de població de 1646 efectuat per la Diputació de la Generalitat, Guadassuar ha quedat reduït a 164 cases. Aquest ràpid descens es deu al gran nombre de famílies que passaren a repoblar els llocs que els moriscos havien deixat buits, segons es comprova en les cartes de repoblació, on consta el lloc de procendència dels colons.

Guadassuar com Algemesí, no tingué víctimes de la pesta bubònica que en 1647 causà en el Regne 46789 morts. Possiblement aquesta pesta fora el motiu pel qual es construí una ermita a Sant Roc, advocat de la pesta.

El creixement poblacional es recupera en la segona part de segle, arribant-hi a tenir el 1741 al voltant dels 1000 habitants.

Al llarg del XVII hi ha una tendència a la concentració de la població, desapareixent les alqueries i població dispersa. (Prada, Aurí i Tarragona). Aquesta tendència és afavorida també per la inseguretat causada per les partides de bandolers que fustigaven les cases de l'horta. (El Justícia de Guadassuar va morir en un enfrontament amb els bandolers).

DOCUMENTACIÓ

GUADASSUAR EN L'ATAC A CARLET. Maig 1521.

"..... corrió la nueva a l'Alcúdia que está junto a Carlet ..... Luego después acudieron los de Guadaçuar con buen número de gente, y todos juntos combatieron furiosamente el castillo, y metieron fuego a la puerta principal del castillo .... los del castillo se defendían y hazían daño a los combatidores .... llegaron las banderas d'Algezira y de Algemezí, que pusieron en aprieto a los cercados....".
Martín de Viciana:
Crónica ... IV. València, 1566.


PLET SOBRE LA SEDA. 3 de Novembre de 1564.

".... La pretesa demanda... per los nobles Don Jaume Dixer, Cavaller arrendador dels drets reals de sa majestat.... vers e contra los honorables en Jaume Boïls, Lluís Boïls, Matheu Vinyoles, Miquel Sentamans, Jeroni Osca, Francesc Sentamans, Berthomeu Hosca, Anthoni Sentamans, Antoni Torres, Vicent Hosca, Lluís Macià, Anthoni Carbó, llauradors, veïns e habitadors del dit lloc de Guadasuar ...... (per) haver venut ..... a diverses persones diverses sumes de seda, e no haver manifestat les dites vendes de seda als Taulegers dels dits drets reals ....".
A.M.A. Plets any 1564, Sig. 17/1 (Sentenciat en 1645).


LES BANDOSITATS. 12 de Novembre de 1596.

"... que per quant de poch ençà està inquiet lo present regne i perturvada la pau dels poblats en aquell, i senyaladament de les viles de Alzira, Algemesí i Carcaixent i Universitat de Guadaçuar i llocs de la Pobla Llarga, per ocasió de les bandositats que se han mogut ...".
B.U.V., Var.167.
Crida i edicte real, ab què es prohibeix ser receptats i auxiliats los bandolers i delinqüents en los pobles de la Ribera ... per sos parents, amichs i valedors.


LA UNIVERSITAT DE GUADASSUAR. 22 de Desembre de 1581.

"Sacra Cathòlica Real Majestat, Antoni Torres, Síndich de Guadasuar, presenta a vostra Majestat capítols dejus escrits a efecte que lo dit lloch de Guadasuar de ara en abant sia Universitat distincta i separada de dita Vila de Alzira e tingue Govern, Regiment i Administració de per si, e Jurisdicció Civil i Criminal , en los modo i forma següent:
.... 2.- Item: Que los veïns i habitadors .... e terme d'aquell i la dita Universitat gocen i se alegren de hui en abant de tots los Privilegis, franquezes, llibertats, gràcies, immunitats i excempcions ......".
A.M.A. Cartes i Cèdules Reials. Sig. 020/84. Any 1731, còpia 1755.

Nota: A l'Ajuntament de Guadassuar fins als anys 70, en qué desaparegué, es conservà el llibre de Privilegis de Guadassuar, on s'incloïa l'original en pergamí d'aquest document.


AGRICULTURA. 7 de juliol de 1588.

Sobre compres i vendes de sedes. Testimoni produhit de lo Reverent Mossèn Joan Paulo Navarro, prevere, rector de la universitat de Guadaçuar: "Se han arrancat molts olivars y altres arbres y vinyes ... per plantar morerals".
A.R.V. Processos de Madrid, lletra S, 177.


LA JUSTICIA AL SEGLE XVII.

".... Atenallar a Pere Canut, serrador.
Dissabte a 8 de Noembre 1614, sentenciaren a Pere Canut de nació francés e, habitant en Guadassuar, per haver mort a cinc fills i muller sens perquè. L'atenallaren i llevaren la mà dreta i el penjaren, i havien de fer quartos i portar lo cap a Guadassuar".
Dietari de Mossèn Pere Joan Porcar, 1589-1628.


POBLACIÓ.

La Diòcesi de València en 1617
GUADAZUAR
Cases 200
Combregants 600
Rector perpetu 1
Benifets 3
Beneficiats 3
Rendes 200

Arxiu Secret del Vaticà. Informe de l'Arquebisbe Isidoro Aliaga.


PRODUCCIÓ AGRÀRIA

Cereals Forment 3786 sous
Ordi 114 sous 6 diners
Dacsa 174 sous 4379 sous 6 diners (54.2%)
Oli 1482 sous (18.3%)
Faves 85 sous
Cigrons 36 sous
Panses 196 sous
Hortalisses 1900 sous 7 diners
2217 sous 7 diners(27.4%)

A.R.V. Reial Patrimoni, Mestre Racional, Terç Delme, 5691 a 5693.


OBLIGACIONS MILITARS. GUERRA DE CATALUNYA. Any 1650.

Terç de la ciutat de València

Guadazuar

Soldats 14
Piques 4
Mosquets 4
Arcabussos 6

A.C.A. Cancelleria Reial 556. Pragmàtica de lleves militars.


COMERÇ.

"...
En 19 de Gener 1694 partí a Castella, Gil Arais en uit càrregues de arròs i sis barcelles de mitjans, pagà 1 lliura, 17 sous, 4 diners.
...
En 13 d'Abril partí a Castella, Josep Añó en tres dotzenes de parells de calces de llana per dones i trenta peces de vetes de filadís, pagà 3 sous.
...
En 25 de Juny 1694 partí a Castella, Pedro Mitger en cinc-centes noranta-quatre lliures de seda fina madeixa, feta gràcia del cinc per cent (3 lliures, 3 sous) toquen 9 lliures, 4 sous, 9 diners".
A.R.V. Mestre Racional. Drets Reials. Peatges 1694 Guadassuar.



Xàtiva, segons B.Espinalt (1784)


 

Valorar aquest article
(1 Votar)
Guadassuar.org

Administrador i gestor web de Guadassuar.org

Lloc Web: www.guadassuar.org
Tornar al principi

Publica la teua noticia

publica a guadassuar.org

Accedir or Resgitra't

Utilitzem cookies per millorar el nostre lloc web i la seva experiència al utilitzar-lo. Si continua navegant accepta el seu ús. Per a saber més de les cookies mire la nostra Política de Cookies.Acceptar