El segle XIX

La revolució francesa (1789), és el punt de partida de les futures revolucions burgeses que al llarg del XIX es produiran en Europa, amb la finalitat de crear una societat de tipus capitalista i liberal. Aquest ideari hereta part dels plantejaments il.lustrats i sustenta la creació d'un nou tipus d'estat a l'entorn del concepte modern de "nació", no identificada amb una comunitat lingüística determinada, sinó amb unb conjunt social i politic cohesionat per la burgesia ascendent.


Per tant, trobarem en joc dues tendències, paral.les a l'oposició ideològica entre absolutisme i liberalisme, que s'enfronten en aquesta centúria:

a) Els partidaris del reforçament de l'autoritarisme de l'estat en nom de la llibertat i sobirania nacional (Espanya, França, Anglaterra).

b) Els partidaris de la construcció d'un estat modern (Alemanya i Itàlia), de l'emancipació d'una potència ocupant (Polònia, Hongria, Grècia) o que volen assolir un poder polític propi dins de l'estat supranacional (Catalunya-Renaixença).

A Espanya el detonant de les transformacions foren les guerres napoleòniques.



Divisió provincial (1822)


CRONOLOGIA. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM.
- 1808-1814: Guerra del Francés
.1812: Constitució de Cadis.

- 1814-1833: Regnat de Ferran VII
.Període absolutista (1814-1820).
.Trienni liberal (1820-1823).
.Període absolutista: Dècada "ominosa" (1823-1833).
- A partir de 1833: Conflicte dinàstic entre carlistes (partidaris de l'infant Carles) i isabelins (partidaris de la filla del rei).

- 1833-1843: Regència de Maria Cristina
.Desamortització de Mendizábal, etc.

- 1843-1868: Regnat d'Isabel II
.Dècada moderada (1844-1854). Narvaez.
.Bienni progressista (1854-1856). O'Donnell i Cánovas del Castillo.
.Govern de la unió liberal.

- 1868-1874: Sexenni revolucionari
.Revolució de setembre "La Gloriosa" (1868).
.Amadeu de Saboia (1871-1873).
.I República (1873-1874).

- 1874-1885: Regnat d'Alfons XII

- 1885-1902: Regència de Maria Cristina



Divisió provinvial (1833)


CONFLICTES SOCIALS.

El segle XIX s'inicia amb una sèrie d'alçaments camperols de tipus antisenyorial: els motins de 1801. El més important començà el 17 de setembre quan Catarroja i Alberic es negaren a pagar els drets senyorials. Els avalots s'estengueren al dia 18 a Alcàntera, Beneixida i Càrcer. El dia 20, la revolta ja era general: Sollana, Alcúdia de Crespins, Alginet, Guadassuar, Silla, Beniparrell i Alcàsser, etc.

La major part dels pobles que registraren conflictes es troben situats prop del camí reial de Madrid o en les valls del riu Magre o Xúquer.

La "jacquerie" de 1801, com és coneguda pels especialistes, no fou originada per una simple crisi alimentària, però els preus alts d'aquell any influïren decisivament, a l'igual que la incidència dels nous impostos de guerra, en la revolta. El descontent afectà al grup de recol.lectors acomodats, amb excedents negociables, als cultivadors d'arròs i dacsa, i el material humà fou proporcionat pels jornalers que acudiren a la Ribera Alta a la sega de l'arròs, principalment de la Canal de Navarrés (Tous) a més d'altres pobles de la Ribera.



Les províncies des del 1851 i els partits judicials


Solia començar amb el toc del caragol i dels tambors, que convocaven assemblees a les places. També solien actuar de nit i amb un vestuari determinat, amb el rostre tapat. El simbol de la revolta va ser el crit de "viva el tio Pep de l'horta", amenaçant de mort a qui pagara la partició de fruits senyorials. Com a exemple, ací tenim un fragment del bandol pregonat a Tous: "Per orde del tio Pep del Orta que ningun vey pague el dret de señoria baix pena de la vida, y axí mateix que tot vey que pose tenda per a vendre lo que vullga sense pagar res a ningú; y axí mateix que tots los veïns acudisquen a pendre al dacsa que no s.a pogut acabar de repartir, y es repartirà demà a les huit per el Alcalde baix pena de la vida".

Altres accions simbòliques consistien en picar els escuts senyorials, derribar les forques (Alginet, Alberic), cremar els arxius senyorials, etc.




GUADASSUAR I EL SEGLE XIX.

En el cas de la Ribera, entre el 25 i 26 de desembre de 1811, es produeix l'ocupació militar del general Suchet. Les nostre notícies sobre els episodis de la Guerra del Francés són mínimes perquè no s'hi conserva a l'arxiu municipal de Guadassuar cap document.

El 8 de juliol de 1813 el brigadier Fernando Pasqual, governador militar i polític d'Alzira i el seu partit, reinstaura el govern de Ferran VII a Guadassuar: "...ordeno y mando a todos los alcaldes y ayuntamientos de mi partido que legítimamente fueron creados, antes de la invazión de los Enemigos, sean reintegrados en los empleos... y entregándose por el alcalde del govierno intruso Manuel Sentamans las dos varas de Justisia a dichos Boïl y Perales...".

Altre episodi destacat es la revolució de 1854 que tingué una forta repercussió a Guadassuar. 32 veïns ocuparen el campanar i l'ajuntament i prengueren possessió del govern municipal en nom del nou règim polític: "...los sujetos notados en la anterior lista subieron a la torre a boltear las campanas, en cuyo tiempo se presentó el exalcalde Francisco Barberá mandando fuesen arrestados, lo que no quisieron obedecer... exigiéndole el bastón de autoridad... (y él) insultando en palabras alarmantes y hasta un comisionado... echó mano a un trabuco en ademán de resistencia...". A Alzira també tingué lloc aquest pronunciament liberal, i en 1856 es produí un important motí.

Però el que caracteritza la vida valenciana del XIX són les transformacions agràries. Després del estancament de la morera, l'arrós serà el cultiu de renovació de l'agricultura valenciana. A mitjant segle XIX els canvis agraris són ja importants a causa de la decadencia dels cultius tradicionals: cànen, seda, tints tèxtils, etc. Nous conreus apareixen: la vinya, l'arròs, la taronja, les creïlles, hortalisses, etc. Per exemple, en 1861 s'importen les primeres quantitats de guano, que en 1881 han augmentat notablement.

A finals del segle XIX s'inicia l'exportació a gran escala, per la conjunció de diversos factors: el ferrocarril, la navegació a vapor, l'augment de producció per l'abonat, etc. Així, una vegada iniciat el segle XX l'expanció agrícola es basarà en el taronger i l'arròs en les zones marjalenques, en les hortalisses en l'horta de València i en els cultius de secà (oli, ametlles, garrofes) en l'interior.

En el cas de Guadassuar, les informacions que tenim insisteixen en el predomini de l'arròs com el principal conreu de la població. Pasqual Madoz (1848) ens proporciona aquestes notícies (xifres supravalorades):

Terme de Guadassuar 51000 fanecades
Regadiu 11000 fan. (Sèquia Reial, Sèquia de Carlet)
Conreus 2000 fan. d'arrossars
  9000 fan. d'horta (més moreres)
  40000 fan. de secà (oliveres, garrofers i vinyes)

Al llarg del segle, la superfície arrossera creixerà, però en l'últim quart de segle minvarà i s'estabilitzarà.

Any 1848: 2000 fanecades
1851: 5000 peus o 1/4 de llegua
1867: 2431 fanecades
1881: 1938 fanecades

En 1860 el cens de població ens presenta aquesta estructura sòcio-econòmica de Guadassuar:

Propietaris agrícoles: 31.3%
Arrendataris 13.2%
Jornalers 55.5%

la qual cosa ens indica que ha canviat l'estructura parcelària, amb l'aparició de terratinents i inversors que abans no existien en el cas de Guadassuar.
Demogràficament el control de les epidèmies, que encara apareixien cíclicament, i l'augment de la producció agrícola explica l'impuls ascendent de la població, que ja no presentarà descensos tan acusats com en centúries anteriors.

Any 1787 1063 hab.
1841 1269 hab.
1857 1349 hab.
1890 2096 hab.
1910 3114 hab.
   

Tots aquests canvis afectaran també a l'estructura municipal. La qüestió educativa preocuparà a les autoritats de Guadassuar (projectes de construcció d'escola d'instrucció primaria de 1867 de xiquets i de 1883, de xiquetes). En 1835 es crea la comissió primaria d'instrucció pública, una espècie de patronat que administrava els béns destinats al pagament de mestres, etc. Així com també els preocuparà l'urbanisme, amb la retolació de carrers, numeració i adoquinat... En 1884 s'inicia l'expedient per la construcció d'un escorxador municipal, instal.lat en el carrer de l'ermita. En 1888 s'obri la tanca del carrer Nou. En 1890 es derriba el pont construït al final del carrer de la Mola, dit de l'Alter, per allargar el carrer. Així mateix, en 1904 s'inicia el canvi de cementeri del casc urbà a la localització actual. En 1896 s'introdueix l'enllumenat elèctric, gràcies a l'actuació de Nemesio Peris Ortells. La qüestió sanitària també és tinguda en compte, amb la dotació de partides pressupostàries per atendre les famílies necessitades, amb els contractes de metges preparats, etc.
En resum són unes transformacions cap a una nova societat de tipus preindustrial, que fins als anys 60 del segle XX no es consolidarà. En el segle XIX, solament a Catalunya i Andalusia, i en la zona d'Alcoi, trobem símptomes de Revolució Industrial, mentre que la resta de la península fins ben entrat el segle XX viu encara seguint els esquemes d'una societat agrària tradicional, i Guadassuar no serà una excepció.



Reestructuració de la fira. Any 1884


DOCUMENTACIÓ

GUADASSUAR. 1826.
Veïns 375
Habitants 1649
Producció blat, civada, dacsa, vi, oli, seda, arròs, fruita i hortalisses.

Sebastián Miñano: Diccionario Geográfico-estadístico de España y Portugal. Vol.4. Madrid, I.Peralta, 1826.

GUADASSUAR. 1845.
Veïns 289 (infravalorat)
Habitants 992
Producció 5000 cafissades d'arròs
  2000 lliures de seda
  blat, civada, panís, vi, oli, garrofes en abundància, melons, altres fruites i hortalisses.
Molins 6 de farina i d'arròs, i 10 d'oli.

Pasqual Madoz: Diccionario Geográfico, estadístico-histórico de Alicante, Castellón y Valencia. Vol.I. Madrid, 1845-50.

ENSENYAMENT. 1835
Hòmens i xiquets que saben llegir 65
Dones i xiquetes que saben llegir 9
Hòmens i xiquets que saben escriure 55
Dones i xiquetes que saben escriure 0
Escoles 1 escola pública de xiquets
  1 escola pública de xiquetes
Assistència xiquets de 3 a 10 anys: 40
  xiquets de més de 10: 4
  xiquetes de 3 a 10 anys: 20
  xiquetes de més de 10: 12
Infraestructura  
  - Escola de xiquets, amb sols 3 bancs de fusta per seient i 2 taules trencades per escriure, sense llibres per a pobres.
  - Escola de xiquetes, sense material ni cap llibre per a pobres.

A.M.G. LLibre d'instrucció pública, Sig.5 55 (1835-1866).

ENDEUTAMENT MUNICIPAL. CREDITORS. 1844
"Relación del número de acrehedores censalistas que deben percibir de una pensión corriente y otra atrasada...:
Clero de San Martín 2520 reales de vellón
Convento Santo Domingo 1731
Jesuitas de Valencia 1664
D.Vicente Dols Torán 1656
Duquesa Almodóvar 1355
Dña.Juliana Maestre 1355
Fisco inquisición 1355

A.M.G. LLibre de pressupostos municipals, Sig.10101, (1841-1865).


AGRICULTURA COMERCIAL. 1845

"Informe de la comissió d'agricultura sobre els planters de fusta de construcció del terme de Guadassuar, especialment els realitzats pel senyor Tortosa."
R.S.E.A.P.V. 1845, C-115


URBANISME. 1849

"Se dió cuenta así mismo de la necesidad de acordar acerca del modo que debe realizarse la numeración de las casas y rotulación de las calles y plazas, ... se determinó se efectue por medio de asulejos de buen tamaño, procurando que los caracteres sean al menos de dos pulgadas...".
A.M.G.
Llibre d'actes municipals, Sig.4006 (1817-1849).


BANDA DE MUSICA. 1870-1879

Capítulo 7º: "Se han consignado 250 pesetas para la banda de música en las festividades públicas. El obgeto de esta consignación ha sido, no tan solo el fomento de este arte en el pueblo, al que se le observa aficionado, sigue en las noches de los días festivos de verano tocar en la plaza mayor para distraer al público y acostumbrarle a diversiones inocentes y recreativas, a la par que proporcionan la ceremonia en las festividades públicas, evitando la presición de valerse de músicas de otros pueblos, que siempre son costosas".
A.M.G.
Llibre de pressupostos municipals, Sig.10102 (1865-1871).

Capítulo 11º: "A Don Francisco Sais Roig, director de la banda de música, por gratificación de acompañar al ayuntamiento para solemnizar el paso del rey por la estación de Alzira .... 87.50 ptas".
A.M.G. Llibre de pressupostos municipals, Sig.10103 (1871-1877).

"Se consignan 250 pesetas, para pago de la gratificación a la banda de música para asistir a los actos y festividades públicas".
A.M.G. Llibre de pressupostos municipals, Sig.10104 (1877-1881).


GUADASSUAR. CAP A 1915.

GUADASSUAR. CAP A 1915.
Habitants 3115 (any 1910).
Any 1915 110 naixements, 54 defuncions i 20 matrimonis.
Producció agrícola cebes, vi, garrofes, olives, fruita, hortalisses, taronges, arròs i cacauet.
Indústria º 2 fàbriques de fluïd elèctric, 4 molins fariners, 3 d'oli, 3 teulars i altres indústries.
Escoles 1 de xiquets (90 alumnes) i 1 de xiquetes (100 alumnes). 1 col.legi de monges.
Locals 4 casinos, 12 societats, 1 teatre, 4 centres recreatius i 2 hostals.
Carrers Major, Nou, Sant Roc, Alzira, Sol, Santa Llúcia, Mola (=Cuevas), Colon. Passejos de Colon i l'Albereda. Places

Carreras Candi, F. Geografía General del Reino de Valencia, Vol.II. Barcelona, Ed.Alberto Martín.


MONARQUES DE LA CORONA D'ARAGÓ FINS LA INTEGRACIÓ EN LA MONARQUIA HISPÀNICA.

Segle XIII: Pere II (1196-1213)
Jaume I (1213-1276)
Pere III el Gran (1276-1285)
Alfons III (1285-1291)

Segle XIV: Jaume II (1291-1327)
Alfons IV (1327-1336)
Pere IV el Cerimoniós (1336-1387)
Joan I (1387-1396)
Marti l'Humà (1396-1410)
Ferran d'Antequera (1412-1416)

Segle XV: Alfons V el Magnànim (1416-1458)
Joan II (1458-1479)
Ferran el Catòlic (1479-1516)

Sigles

A.C.A. Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona.
A.C.V. Arxiu de la Catedral de València.
A.D.V. Arxiu de la Diòcesi de València.
A.H.N. Arxiu Històric Nacional. Madrid.
A.M.A. Arxiu Municipal d'Alzira.
A.M.G. Arxiu Municipal de Guadassuar.
A.P.G. Arxiu Parroquial de Guadassuar.
A.R.V. Arxiu del Regne de València. València.
B.U.V. Biblioteca Universitària de València.
R.S.E.A.P.V. Reial Societat econòmica d'amics del País Valencià. València.

Mesures

Fanecades valencianes = 831.0964 m2
Hectàrees = 12.03 fanecades valencianes
Arroves = Aproximadament 12.750 grams
Cafissada = 6 fanecades o 12 barcelles o 201 litres
Barcella = dotzena del cafís, o 16.75 litres

Lliura valenciana = 20 sous
Sou = 12 diners
Distància de Guadassuar a València: 5 llegües

 

Valorar aquest article
(0 vots)
Guadassuar.org

Administrador i gestor web de Guadassuar.org

Lloc Web: www.guadassuar.org
Tornar al principi

Publica la teua noticia

publica a guadassuar.org

Accedir or Resgitra't

Utilitzem cookies per millorar el nostre lloc web i la seva experiència al utilitzar-lo. Si continua navegant accepta el seu ús. Per a saber més de les cookies mire la nostra Política de Cookies.Acceptar