Època musulmana

SEGLES V a VIII

Els primitius pobladors valencians, els ibers, sofriran successives transformacions: es romanitzaran i viuran sota les pautes de la civilització llatina fins l'arribada dels musulmans, sense veure's alterada la seua existència per les invasions visigòtiques i bizantines (s. V a VIII), que sembla no tingueren molta repercussió.


ASSENTAMENT

Al segle VIII es produeix la invasió i ocupació de la península ibèrica pels musulmans facilitada per les discòrdies internes visigòtiques. Els invasors s'assenten com a minoria dirigent que controla el poder polític i econòmic imposant la seua llengua, costums i religió, respectant la propietat dels indígenes que acceptaren aquest domini. Els dos grups ètnics més importants foren els berbers nord-africans i els àrabs provinents de l'Orient, que s'instal.laren com a casta dominant.

L'àrea valenciana es veié inclosa en aquest canvi cultural que havia de perdurar fins al segle XIII.

ADMINISTRACIÓ

Les terres valencianes s'integraren dins de l'organització de Al-Andalus. Durant l'etapa dels regnes taifes aquestes terres quedaren repartides en quatre zones: Alpont, Dénia, Múrcia i València. Després d'uns continus canvis de territoris entre les distintes taifes, al 1093 començà el Cid el setge de València fins al 1094 en què la conquerí mantenint aquest domini fins a l'any 1102. La pressió cristiana comportarà la vinguda de nous invasors musulmans, els almoràvits, creant-se un clima bèl.lic i de lluites internes pel poder que facilitaren la conquesta cristiana.


ECONOMIA I SOCIETAT

La València islàmica era una societat bàsicament agrícola; la classe de terratinents era una casta aristocràtica, àrab, síria, o bé eslava. Els llauradors mantingueren la propietat de la terra, islamitzant-se. S'introduïren noves espècies als camps (moreres, canyamel, taronges, arròs,..), s'hi perfeccionaren les tècniques de regadiu i la producció fou abundosa, destacant-hi algunes plantes industrials (lli i espart). De la importància de l'agricultura musulmana dóna compte la riquesa d'arabismes que ha mantés la nostra llengua (sèquia, nòria, assut, albergínia, albercoc,...).

Al costat del poblament dispers del camp, les ciutats, emmurallades (Alzira, València,..), tingueren una gran expansió i progrés; dins d'aquestes aparegué una sòlida capa mitja de comerciants, funcionaris, metges,... d'origen indígena o eslau; els jueus, respectats per l'Islam, visqueren en barris propis ("calls") i els mossàrabs fora de les ciutats.

La indústria tingué també un desenvolupament notable: tèxtil a València, Elx, Bocairent,..; paperera a Xàtiva; de la pell i de la seda; ceràmica.

El comerç bàsic era comarcal per a abastir les ciutats (Sueca = el mercat); existiren intercanvis entre les distintes zones de Al-Andalus i també amb altres països islàmics o cristians.

L'ALQUERIA DE GUADASSUAR

La denominació alqueria va ser recollida pels cristians referint-se als nuclis rurals que no posseïen perímetres defensius com les viles emmurallades( Alzira) i els castrums o castells (Corbera).


Alqueries de la Ribera del Xuquer


La paraula àrab "al-qarya" designava tota classe de població rural immersa en una circumscripció administrativa denominada "amal" o "yuz". El centre d'aquesta circumscripció, nomenat "hisn" corresponia al nucli fortificat.

Els historiadors entenen que l'alqueria vindria a ser una menuda comunitat rural d'algunes cases, llars o famílies que explotava les terres dels seu voltant sense cap dependència d'algun senyor. Normalment comptaven amb una torre que servia de graner i també de refugi defensiu. En el cas de Guadassuar, la distinta aliniació del campanar respecte a l'església, ens permet suggerir la hipòtesi que aquest està fonamentat sobre una torre musulmana que una excavació arqueològica podria comprovar.

Al voltant d'Alzira ens trobem amb nombroses alqueries que donaren lloc bé a partides rurals (Maranyent, Aurí, Benirrabea, Xara, Cabanes, Fentina, Mulata, Prada, Paranxet, Tarragona,...) o a nuclis de població (Guadassuar, Algemesí, Carcaixent, l'Alcúdia, etc). La desaparició de moltes d'aquestes alqueries fou deguda a diverses raons: emplaçament geogràfic, econòmiques, sanitàries, etc..

Podem afirmar que l'alqueria musulmana de Guadassuar seria l'origen del futur nucli de població cristiana, de la qual prendrà la seua denominació.



Escut Antic de València. Portada Aureum Opus. 1515


EL NOM DE GUADASSUAR

Sobre l'etimologia de Guadassuar existeixen diverses interpretacions, algunes d'elles sense cap base científica. A continuació citem les més conegudes:

La més antiga data del segle XVII (1610-11), aportada per l'historiador i erudit valencià Gaspar Escolano, que diu referint-se a Guadassuar: "Yo tengo para mí que los moros le llamaron Guedzucar, que quiere decir lugar sentado a la ribera del río Júcar"

El ministre d'hisenda Pascual Madoz en el seu "Diccionario geográfico, histórico..." (1845-50) recull aquesta inacceptable etimologia: "Se cree procede, su nombre Guadasuar, de un moro que habitaba en esta villa llamado Suárez, de cuya voz y de la Guarda se ha formado aquel aunque alterado y corronpido como ha sucedido en casi todos los antiguos".

El professor Asín Palacios, arabista, en "Contribución a la toponimia árabe de España" (1944), dóna aquesta explicació: "Guadassuar = de l'àrab UADI ASUAR = riu negre". Aquesta interpretació és la més recollida en les publicacions actuals.

En aquesta línia l'arabista Carme Barceló, en "Toponímia àrab del País Valencià" (1983) fa derivar el topònim de les paraules àrabs "Wàd aswà" que es pot traduir per "riu més pla, la part més plana d'allà el riu", que s'adiu prou bé amb el relleu de Guadassuar, vist des d'Alzira.

Quant a les grafies, la forma predominant en l'època medieval és la de "Guadaçuar", on la "ç" representa l'alveolar sorda dental fricativa àrab (el sîn). Posteriorment a partir del segle XVI trobem les grafies "s" i "z", d'origen castellà. Modernament es reserva les lletres "c" o "ç" per a les paraules d'ascendència llatina, mentre que les paraules d'origen àrab (Russafa, Almussafes, etc.) adopten la doble grafia de la "s". En definitiva, com indica el professor Sanchis Guarner, es tracta d'un problema d'etimologia.

Quant a variants, en 1246 es documenta "Cudiasuar o Gudiasuar" i en 1270 la forma "Godasaar".


LLEGENDA

EL BATEIG DE LES GERMANES DE SANT BERNAT

Conta la tradició que el 1180 Sant Bernat batejà a les seues germanes a Guadassuar quan anava fugint del seu germà Almanzor, aleshores governador musulmà de Carlet. L'Ajuntament de Guadassuar l'any 1891 retulà amb el nom de Plaça de Sant Bernat, el lloc on segons la tradició se celebrà aquest bateig.

"... Y ya que havía muchos años que fray Bernardo residía en aquel convento (Poblet) acordó bolverse a Carlet, por visitar sus deudos y convertir a la fe de Christo algunos de sus parientes; y con esta sancta intención llegó a Carlet, donde convirtió dos hermanas donzellas que tenía. Y porque los otros Agarenos de la tierra estavan obstinados en su secta, y le yvan mucho a la mano, tomó sus dos hermanas christianas y llevolas a Guadazuar, que es un lugar de la huerta de Algezira, y desde allí las metió en una fragura de matizales que havía muy cerca de Algezira....".
Martín de Viciana: "Crónica de la ínclita..." III (València, 1564).





"... Llegaron a un pueblo comarcano llamado Guadaçuar y, no teniéndose por seguros del nublado que sobre ellos había de descargar, cuando los hallase menos Almançor, caminaron hasta Alzira ".
Gaspar Escolano: "Décadas de la historia de Valencia" (València, 1611).



Alberic, segons J.M.Roxas (1764)


VOCABULARI

Agareno.-Descendent d'Agar. Musulmà.

Almoràvits.- Guerrers musulmans que dominaren el nord d'Africa i la península ibèrica des de les darreries del segle XI fins a mitjan segle XII.

Berber.- Poble nòmada del nord d'Africa, ramader i agricultor.

Etimologia.- Ciència que estudia l'origen dels mots i la seua evolució.



La frontera en el segle XIII

 

Valorar aquest article
(1 Votar)
Guadassuar.org

Administrador i gestor web de Guadassuar.org

Lloc Web: www.guadassuar.org
Tornar al principi

Publica la teua noticia

publica a guadassuar.org

Accedir or Resgitra't

Utilitzem cookies per millorar el nostre lloc web i la seva experiència al utilitzar-lo. Si continua navegant accepta el seu ús. Per a saber més de les cookies mire la nostra Política de Cookies.Acceptar