Guadassuar - Poble de la Ribera Alta - València - GUADASSUAR.ORG

SENTIT

Les danses al carrer que es celebren a Guadassuar tenen diversos components (tradició, festa, participació..). Sense ells, el manteniment i futur d'esta manifestació cultural mai no seria possible, ja que els tres, amb una adequada combinació, formen el substrat i el sentit de les Danses.

L'ORIGEN I LA TRADICIÓ

Poc se sap de l'origen ancestral de les Danses de Guadassuar. El que se sap és que la seua celebració es remunta molts segles endarrere. Al ser una manifestació purament popular, mai no han estat lligades a cap autoritat civil o religiosa, per la qual cosa no apareixen registrades a cap arxiu.

De la seua època contemporània, el cronista local Agustí Roig parla que només es  produïren dos interrupcions: al 1865, pel còlera, i durant la guerra civil espanyola, reprenent-se la seua celebració al 1939.

La tradició parla què, en els seus orígens, la celebració de les Danses estaria lligada al ritme de l'activitat agrària de la població, celebrant-se a l'interval que va entre collites o sembres. En este sentit, la tradició diu que la setmana de Danses es celebra l'última setmana sencera d'agost (de dilluns a dissabte), desenvolupant-se cada dia en un carrer diferent.

Actualment, la celebració de les Danses està molt lligada a les festes religioses de Sant Roc i la Mare de Déu de l'Assumpció, pel fet que són els festers i festeres corresponents els que organitzen la Setmana de Danses.

Pel que fa als carrers on es celebren les Danses, els veïns engalanen amb paperets i llums tot el recorregut de la dansà, la qual comença al voltant de les 11 de la nit. Els participants (balladors i balladores) van ballant d'un extrem a l'altre del carrer (en un anar i tornar), amb un descans a la finalització de la primera part.

Els balladors/es, van vestits amb una indumentària diferent cada dia, confeccionada pels propis participants.

Diverses son les tradicions que s'han anant recollint al transcórrer dels anys al voltant de la  dansà.   Fets o institucions com el passacarrer, l'eixida de la dansà, el cap de dansa, o les diverses regles a seguir en el ball, la música, etc., conformen un conjunt d'ingredients  que passen a enriquir el fenomen de les  Danses en quant allò que es podria anomenar “tradició”.

 

 

FESTA I DIVERSIÓ

Les Danses al ser una manifestació espontània de la  gent del poble, es converteixen en el que és: festa i diversió. Ara bé, cal  tindre  clar que una cosa es la “festa” que es desenvolupa al voltant de les Danses (preparació dels vestits, engalanament dels carrers, els rituals del propi ball, la música que acompanya el ball, l'expectació de la gent per vore el vestit més original ) i una altra cosa és el muntatge que festers, festeres i institucions, organitzen paral·lelament a la celebració de la Setmana de Danses (orquestres, disco-mòbils, activitats lúdiques i esportives per als majors i menuts).

Sens dubte els dos tipus de festa son necessaris i està bé que es complementen, però no hem de confondre'ls. El repte és no perdre de vista el que de tradició, participació i espontaneïtat comporta la celebració de les Danses (rituals, ball, música, creativitat).

 

LA PARTICIPACIÓ: FOMENT DE LA TRADICIÓ I DE LA FESTA

És clar que el manteniment i foment de la tradició i de la festa, no es pot dur a terme sense la participació del poble. Així, es fonamental la participació de balladors, balladores, músics, institucions, associacions, i poble en general.

En este sentit, una de les peculiaritats de les Danses és el seu caràcter participatiu i obert a tot el món. No es tracta d'una festa que afecta només a una comissió de festers o a un reduït grup de balladors. D'una forma o d'altra, tot el poble pot participar (ballant, com a músics, organitzant els diversos rituals de la dansà, engalanant els carrers, etc.).

La part més destacable de la festa la formen els propis balladors i balladores, els quals no precisen d'una gran professionalitat, ja que el que importa es reproduir els moviments corresponents del ball (prou bàsics) i deixar-se portar per la música.

Es pot dir que les Danses son un ball, en gran part, espontani, popular i totalment obert a la gent, ja que pot ballar qui vulga.

 

LA INDUMENTARIA

Segons la tradició, cada dia de la setmana s'ha de portar un vestit diferent, ideat i confeccionat pels mateixos balladors i balladores, en el qual es fonamental l'originalitat i espontaneïtat.

Moltes vegades s'improvisa el vestit d'un dia per a l'altre. Actualment, esta tradició s'està perdent en favor d’altres opcions més còmodes (llogar, comprar..) o més costoses en temps i diners,  les quals s’allunyen de la pròpia essència de la celebració de les Danses.

No obstant, hi ha que intenten, any darrere any, impressionar amb vestits molt simples i originals amb materials diversos (reciclats, paper, cartó). Per altra banda, altres balladors i balladores ixen a ballar les Danses “com s'ha fet sempre”, amb el primer que troben, ja que consideren més important la participació que el lluïment i conserven encara eixe esperit d'improvisació propi de les Danses.

L'evolució de la indumentària ha passat per diverses etapes, evolucionant cap a diverses formes d'entendre el que representa la vestimenta en el propi ball. Inicialment els vestits eren menys complexos i eren confeccionats pels propis balladors i balladores amb materials simples i gens luxosos.

La temàtica de la indumentària és molt variada. Hi ha grups de balladors i balladores que opten més per vestits humorístics, altres per personatges històrics, altres per temàtica més crítica, altres son simplement “a-temàtics”, ja que el que importa es l'originalitat i la creativitat de la vestimenta.

 

PERSPECTIVES DE FUTUR

Per a conservar el sentit de les Danses, i el que això comporta de tradició, de festa i de participació, caldria tenir en compte alguns aspectes i detalls de la pròpia festa, per tal de millorar-la.

1. Quant a les “regles” i aspectes del ball i de la música, caldrà no deformar el ball amb moviments que res tenen a vore. En este sentit, cal deixar-se dur pel ritme de la música, i no al contrari, es a dir, que la música seguisca el ritme (de vegades acceleradíssim) dels balladors i balladores.

2. Pel que fa als carrers, caldria proposar l'ampliació del nombre de carrers per a la celebració, així la festa s'estén més per tot el poble i no només en uns determinats carrers. Del que es tracta és de “expandir” les celebracions per tots els racons del poble.

3. Quant a la indumentària, caldrà no perdre de vista alguns aspectes per a no deformar la festa i transformar-la en un “Carnestoltes de Rio de Janeiro”, i mantindre més viu el que comporta la Dansà en quant a improvisació, espontaneïtat, originalitat, creativitat.

4. En tot cas també serà fonamental el suport institucional per a mantindre, per exemple, una escola o taller (amb caràcter “independent”) per a promoure les Danses entre la gent del poble (ball, música, confecció de vestits). Es tracta què la gent s'implique més en la festa.

5. Pel que fa a l'organització, caldria fomentar una participació més “diversa” en l'organització de la Setmana de Danses, donant entrada a tots aquells col·lectius que, d'una forma o altra, defensen, promouen i s'impliquen més directament a la festa (festers, associacions, veïns dels carrers de la dansà, etc.). Així mateix es deuria de “reorientar” la forma en què es lliuren els premis, dotant a este procés de la màxima transparència i de l'esperit democràtic en tot allò que té a vore en la fixació del criteris d'atorgament dels premis, en la composició de la comissió encarregada del seu lliurament, en la publicitat al poble de tot d'este procés, etc.

 

Artícle cedit pels Amics de les Danses