Entrevista a Ferran Barberà, Regidor de Cultura i Festes (Primera Part) Destacats

"La cultura no entén d'egos personals"
Puge les escales del Centre Cultural amb calma, mentre les agulles del rellotge marquen les sis en punt d’un dimarts 22 de setembre. Copege suament a la porta del despatx de Regidoria de Cultura. Una veu contesta "Endavant". I allí està el nostre primer entrevistat, Ferran Barberà, regidor de Cultura i Festes amb un somriure al rostre. Se’l veu il•lusionat i alhora nerviós. No sap quines qüestions li deparen i ens espera una vesprada de dues hores de conversa, on la serietat i les rialles s’entremesclaran amb primícies, confirmacions i una sinceritat colpidora. 
1. Eres el regidor de cultura més jove que hi hagut fins el moment. Creus que aquesta joventut és un avantatge o un desavantatge? És a dir, creus que pot ocasionar cert neguit entre un sector de la gent i que no et consideren apte per al lloc per no tindre l’experiència suficient?
M’agrada que em faces esta pregunta perquè ja he tingut algun tipus de comentari de persones que m’han dit, bé a mi no m’ho han dit directament evidentment, però sí a gent de l’entorn: “Ai, és que el xic este és massa jove”; Mira les Danses que han començat mitja hora tard”. Que no és culpa meua, però sóc el màxim responsable. Són aspectes que millorarem, tot i això, no tenen res a veure amb la meua edat. És més, des que tenim el cau allà al polígon és veritat que algun dia les Danses no s’han començat a l’hora. Però trobe que sí, en tindre 23 anys el tracte és diferent. 
Vols dir que veus un sector ser més escèptic? 
Sí, sí, exactament. 
2. Ets músic, fa escassos mesos que has acabat els estudis superiors al Conservatori de Saragossa, i has viscut les festes des de dins. Com ha estat per a tu viure-les aquest estiu com a regidor? 
La veritat és que bàsicament he fet el mateix que aquests anys ja que la meua vinculació amb la Banda de Música segueix sent igual d’estreta, però si és cert que molt més preocupat. Ja siga per les festes de les Danses que últimament tenen molta repercussió fora del poble, o les festes locals més intrínseques com la del Crist o la Misericòrdia, co-patró i patrona. Les he viscudes més intensament i la veritat, dóna un poc de vertigen. 
T’esperaves eixe enrenou, el moviment que té esta regidoria al respecte?
A veure, en estar implicat des de dins en un dels agents, saps que hi ha molta activitat, emperò sí és veritat que algun moment m’ha sorprès, sobretot el xicotets detalls com són els gelats de la Dansà que també passen per regidoria; les flors dels passos de processons, que penses que ho tens tot fet, ix un contratemps i dius “Per favor, jo pensava que açò no era tan complicat”. Notes que és un poc pastós. Darrere hi ha moltes hores dedicades que no es veuen, tant de Regidoria com dels Festers. Al despatx s’han fet moltes hores que per a mi resultaven impensables
3. La Setmana de Danses ha estat molt intensa per als veïns i veïnes. Des del primer dia, va ser un gran nombre de balladors i balladores que van participar, i divendres va ser l’esclat on podíem veure quasi el mateix nombre de gent ballant que veient la dansà. Quin és el sentiment que et produeix com a regidor? I com a ciutadà guadassuarenc?
Felicitat extrema. Vaig comentar a una entrevista l’alegria que dóna veure els carrers de punta a punta amb gent ballant. Sempre ho valores perquè hi ha dificultat en el moment de tocar i el carrer ple de  balladors i balladores. La visió del carrer en el que estàs tocant de cap a cap és màgic, sincerament. I la gent que ve de fora, sobretot els músics, se sorprenen. 
Sense anar més lluny, a Algemesí o a Xàtiva, fan danses molt semblants a les de Guadassuar, però les fan per grups de 20 persones, deu a un costat i deu a l’altre, perquè més gran els resulta impossible de controlar. I ací, estem parlant de centenars de persones a cada banda. Certament quan s’acaben les Danses i dius “Ha estat un bon any”, te n’adones que hi ha coses per millorar, polir, però la felicitat és absoluta. 
4. Creus que aconseguirem ser declarats BIC amb aquest ímpetu de la localitat per fer festa viva una tradició tan arrelada com són Les Danses de Guadassuar? 
La veritat, ara que estic ací i tinc esta responsabilitat, et pares a pensar en la trajectòria que tenen les Danses i sincerament no tenim com datar l’inici. Sabem que al s.XVII ja es ballaven, i això vol dir que si se’n parlava és perquè va iniciar molt abans i s’havia consolidat al desset. 
I què t’he de dir jo? Clar que van a ser declarades BIC! No tinc cap dubte i vaig a barallar-me amb qui faça falta per aconseguir-ho. Cal dir que tenim el recolzament del plenari per unanimitat. No conec a ningú que no vulga que ho aconseguim. 
Per què creus que ens han posat tants impediments? Realment el que diuen certs sectors de fora del poble, la frase coneguda de “No la podeu datar” és simplement l’excusa?
No crec que siga això. Vist des d’una forma objectiva, més que la impossibilitat de datar l’origen, realment declarar una festa BIC ha de complir, a més, uns trets identificatius, tindre un recolzament molt important, no sols de l’Ajuntament i del poble. És complicat. 
Ací al poble ja tenim un bé patrimonial declarat BIC, l’Església. Si et pares a buscar una església així per la Ribera no hi ha, bé sols la d’Algemesí perquè són del mateix mestre picapedrer. Si és un bé d’interès cultural és perquè té uns trets diferents que la fan única. 
Aquest element patrimonial és de molta dificultat per a les Danses. Les quals, es valoren com a acte cultural molt més fora del poble. Tenim gent que ha estat redactant documents, entre ells un catedràtic dels EE.UU., valencià i enamorat de les Danses. Nosaltres ho tenim tant interioritzat, tan nostre, que no li donem la importància que realment té. Però si ho declaren BIC, la gent del poble ballarà les Danses més a gust. 
Penses que la crisis ha beneficiat a les Danses? 
Sí, positivament. M’explique, s’han ajuntat molts factors.
Pense que un dels motius de baixada de les Danses fou el boom de la construcció, on tot el món tenia un pis a Cullera, Tavernes, Gandia... i preferien anar-se’n eixa setmana i no estar al poble. Si això, li sumem la construcció de l’Espai Sonor i el posterior trasllat de la festa allí, moltes eren les persones que no en tenien ganes d’anar i la festa se sentia com molt desplaçada. Foren factors negatius, però d’ahí nasqué el sentiment de protegir-les i el moviment que estem vivint els darrers anys. 
Aprofitant el que has dit de l’Espai sonor, enguany la festa posterior s’ha produït al carrer de la Dansà o en les rodalies. Com ho has vist tu? Com un fet positiu, negatiu o intermedi per millorar? 
Sempre intentem millorar. Des del primer moment que vaig a accedir a Regidoria, les reunions foren molt intenses, intentant consensuar. No volem causar molèsties sempre als mateixos veïns. Han estat modificacions per involucrar a la gent del poble. Hem d’aprendre a viure les festes de forma més participativa, i això és el que hem intentat amb la distribució per zones, que ningú se sentís agreujat. Ja que hem de poder conviure amb les festes i la vida normal de les persones donat que a l’actualitat hi ha molta gent que treballa, no es pot agafar les vacances eixe mes i s’ha de viure amb certa harmonia i respecte.      
5. Durant el mes de juliol t’has anat, podríem dir entrenant, per a l’Agost, ja que s’ha ofert una programació ampla en l’àmbit cultural i a l’abast de tothom. Què n’opines al respecte? Quin acte t’ha sorprès més?
La veritat, ha estat replet. No podria dir quin acte m’ha sorprès més, era coneixedor de l’oferta de juliol al poble i sabia que anava a gaudir-les. És cert que algunes les passes millor que altres, com també és veritat, en algunes tenia un paper important ja que els meus dos primers parlaments els vaig realitzar al juliol, els quals foren un poc “traumàtics” ja que era la primera vegada que m’enfrontava al públic sense tindre un clarinet a les mans. A l’igual que era la primera vegada que era partícip d’aquests actes. 
Cal dir que nosaltres respectàrem el que hi havia programat per l’anterior regidoria. N’han estat molts i he volgut gaudir-los al màxim.
6. Al mes d’octubre es celebrarà el Primer Sopar Estellés a Guadassuar. D’on naix la idea? Pots contar-nos quin serà el funcionament del sopar? Hi haurà alguna actuació? Serà participatiu?
La idea naix arrel d’un dia que estàvem reunits a l’Ajuntament i comentàrem el cas que l’alcaldessa de Carlet ens convidava al Sopar Estellés d’allí. Raonant amb Voro i Joan, ens plantejàrem la possibilitat del “per què no?”
A base de buscar idees, parlar amb els membres de Govern, pensàrem que era just que es celebrara. Des de la Junta de Govern, ens posàrem en contacte amb diferents empreses locals, amb la mancomunitat perquè col•laboren. Estem ja perfilant, i si no ocorre cap problema, el dia 23 d’Octubre serà el Sopar Estellés, amb l’actuació del grup Sis veus per al poeta, també hi haurà un espai per a la participació d’aquell que vulga recitar. 
Esperem siga un èxit i isca tot bé. 
Aprofite l’ocasió per donar les gràcies a Clara, la Regidora de Joventut, que ha estat un dels motors d’aquesta iniciativa.
7. Durant aquest mes es produirà l’agermanament amb el poble de Gotarrendura (Àvila) gràcies al vincle que uneix les dues localitats amb el Pare Efrén. Com a regidor, com et sents?
Açò és molt curiós. El primer dia que entre al despatx, no teníem habilitat el correu electrònic de regidors, aleshores, jo cridí al informàtic per saber quan estarien, em respongué que el dia següent. L’endemà, vinc al Centre Cultural amb ganes de començar a treballar, i abans que obrís el correu per comunicar-me amb la gent, tenia un correu de Gotarrendura on em posaven al corrent de la situació. Vaig parlar amb Voro, amb els funcionaris de l’Ajuntament, i digueren que s’estudiaria la proposta. Es va dur a plenari i el dia 30 de juliol es va aprovar l’agermanament per unanimitat. 
Sincerament, és una de les coses que més m’ha sorprès aquest estiu perquè clar arribes i veus un correu d’un poble d’Àvila que no has escoltat mai. Tinc un amic d’allí, al que vaig demanar informació i em posà al corrent i m’informà que els estudiosos atribueixen a la localitat el naixement de Santa Teresa de Jesús, i un d’eixos estudiosos fou el Pare Efrén.
Si no ocorre res, anirem els dies 17 i 18 d’Octubre a la localitat, l’Alcalde i jo com a Regidor de Cultura. Es produirà l’agermanament en un plenari a Gotarrendura, després es celebrarà una missa i la processó. A més, se li dedicarà, si no recorde mal, una plaça al Pare Efrén. 
El protocol s’aprovarà al plenari del dia 24 de setembre. 
La visita s’haurà de tornar i li dedicarem un carrer a Gotarrendura. 
Però bé, contents i il•lusionats perquè la figura del Pare Efrén és un valor molt important en els estudis de Santa Teresa, que va ser una figura molt rellevant, i segueix sent, en la història del catolicisme.    
8. La regidoria de Cultura i Festes s’encarrega de subvencionar a determinades associacions. Ens pots dir quines són i la quantitat de diners que han percebut? 
Les associacions es reparteixen un total de 8.500 euros. Però no totes les associacions en reben. 
Per terme subvenció cal explicar que no és una ajuda en sí mateix, ja que realment és com un conveni entre l’Ajuntament i l’associació en qüestió. No se’ls donen els diners perquè sí, sinó perquè aquestes realitzen tasques culturals al poble. 
Reben 1.200€ les dues corals, Mestre Cuevas i Mestre Llorenç Ruiz, en concepte de dues actuacions i dues misses cadascuna. 
La Junta de Confradies percep 2.000€ que van destinats sobretot per al llibret i algun imprevist. 
També reben diners les Festeres de l’Assumpció i en el cas dels Gegants i Cabuts i el Bolero, que es gestionen a través de l’associació d’Exadebal, tant sols perceben per a sufragar alguna xicoteta despesa, com reparar els vestits o pagar als músics que els acompanyen. 
I després d’aquestes tenim les dues associacions que més diners reben del poble i està regulat mitjançant conveni. Són la Societat Musical Santa Cecilia amb 45.000€ i l’associació de Dolçaina i Tabal amb 3.000€.
Pel que fa l’associació Musical és la més gran, la que més actuacions realitza i no sabria dir si és una col•laboració perquè és quasi un contracte, ja que acompanyen a les processons, cavalcades, cercaviles, els 8 concerts anuals, etc. Si haguérem de quantificar els huit concerts, haurien de ser més diners. 
Puc entendre que hi haja gent que no li agrade perquè li semble exagerada la quantia, però hem de tindre en compte el que realitzen.  
9. Sense deixar el tema, quins són els tallers que pertanyen a Cultura? Per què ho fan a aquesta regidoria i no pas a la de Joventut que és on pertanyen la resta?
La Regidoria de Joventut s’adapta a les circumstàncies perquè no té edifici propi. M’imagine que si les porta l’àrea de cultura és debut a que es duen a terme als edificis que hi pertanyen a aquesta. També és cert que no m’he plantejat una modificació dels termes. A més a més, cal tenir en compte que l’edifici de l’EPA, la seua gestió, pertany a la Regidoria d’Educació. 
Dit açò, els Tallers que es realitzen sota la tutela de cultura i s’han posat en contacte amb mi són: l’Escola d’Escacs, el Grup de labors, Restauració i el Taller d’Escriptura. 
Respecte la Dolçaina i el Tabal com m’has preguntat, no ho considere un taller, sinó més bé una escola que s’acaba de constituir en una associació i la qual fa ús de les instal•lacions municipals. 
Però des del meu punt de vista, crec que aquesta escola cobreix unes necessitats que haurien d’haver estat cobertes per l’Escola Musical. No ho considere un taller de regidoria perquè ni l’organitza ni tampoc el gestiona. (...)
 CONTINUARÀ!
Darrera modificació elDimarts, 29 Setembre 2015 20:09
Valorar aquest article
(10 vots)
Tornar al principi

Publica la teua noticia

publica a guadassuar.org

Accedir or Resgitra't

Utilitzem cookies per millorar el nostre lloc web i la seva experiència al utilitzar-lo. Si continua navegant accepta el seu ús. Per a saber més de les cookies mire la nostra Política de Cookies.Acceptar