L'Ermita de Sant Roc als segles XVII I XVIII

La pesta de 1647-48 fou una de les mes terribles que patí Valencia. Sols a la ciutat h¡ hagué al voltant de quinze mil morts, un terç de la població, en la resta de pobles s'apropà a vora trenta mil.

Quan s'nicia l'epidèmia, a 1octubre del 1647, els veïns de Guadassuar fan vot de fe, nomenant Sant Roc patró i protector, amb el propòsit de dedicar-li una ermita si els lliurava d'aquest mal.

No podem precisar el grau d'incidència que hi tingué l'epidèmia, peró l'ermita es construí segons la inscripció que havia en dit santuari: "Hermita de San Roque / edif¡cada de ruinas de Tarragona en 1648 / por voto de los vecinos de Guadassuar". Són diversos els h¡storiadors que citen aquesta fundació i repeteixen la inscripció.

La papularitat de Sant Roc, com a intercessor contra les epidèmies en una societat tant castigada per continus brots de tifus, paludismes, tercianes, etc., convertí l'ermita en un centre de peregrinació.

El consell municipal, reunit en setembre del 1737, discutí sobre la conveniència de construir un convent de carmelites o un hospici per atendre el cult de l'ermita i acollir els visitants. El projecte no s 'engegà mai.

EL CRIST DE LA PENYA

Tothom caneix la llegenda segons la qual l'ermitá Manuel de la Peña es trobà, junt a la porta de I'ermita, la imatge del Crist. La notícia documental més remota, referent a aquesta imatge, ens la dóna l'acta del consell municipal del 5 de desembre del 1752, acta que revela, a més a més, el gran dinamisme que desentrollava la vida del santuari.

REEDIFICACIÓ DE L'ERMITA

Guadassuar ulfrapassÀ en el segle XVIII els dOs mil habitants, en cara que després experimentà una accentuada regressió. Quan es construí l'ermita, en 1648, el poble contava amb cent seixanta-quatre cases i set-cents trenta-vuit habitants. La primitiva ermita, les dimensions de la qual no sabem, es quedà, patser, xicoteta. Aleshores el poble decideix reedificarla amb major capacitat i en el mateix lloc. Abans d'enderrocar-la totes les imatges ¡ obiectes de cult foren traslladades a la parròquia. Les obres tingueren una durada de vint anys, des del 1768 fins al 1789.

La cúpula fou projectada pel mestre d'obres José Argente, de València -acta del Ajuntament de 17 d'abril del 1774 -: "Una cúpula en forma de media naranja, trespuntada y dable, colocando en !a parte de dentro una contraembozada separada cuatro dedos de la principal, para que no pasen las humedades del tejado".

La bendició solemne de la nostra ermita tingué llac en la festa del Crist de la Penya: "En 23 de enero de 1789, siendo cura de Guadasuar el doctor don Vicente Sanchis, se bendijo la ermita de San Raque de esta Villa, siendo frasladada desde la Iglesia la imagen de Jesús Crucificada que tenía su altar en la antigua, la cual fue llevada por Vicente Perales, Félix Osca, José Osca, Roque Osca y Joaquín Osca, que pretenden ser patronos del altar".

Agustí Roig Barrios.

Darrera modificació elDimecres, 16 Gener 2013 09:22
Valorar aquest article
(3 vots)
Tornar al principi

Publica la teua noticia

publica a guadassuar.org

Accedir or Resgitra't

Utilitzem cookies per millorar el nostre lloc web i la seva experiència al utilitzar-lo. Si continua navegant accepta el seu ús. Per a saber més de les cookies mire la nostra Política de Cookies.Acceptar