La Placeta del Mercat

Si el carrer i la plaça Major són l’eix a partir del qual va nàixer el nostre poble, la Placeta del Mercat és igualment un dels espais més antics de la població. Es va situar originàriament a l’eixida del poble, al principi del camí tradicional per anar a Alzira (actual carrer d’Alzira), ja que ací també es van instal·lar el primer forn i la primera carnisseria, que havien d’aprofitar les aigües de les séquies que hi discorrien.

La raó de crear un espai per al mercat és molt senzilla: tota comunitat agrària necessitava un centre d’intercanvi de productes alimentaris excedentaris i un centre de relació interpersonal, com encara es fa hui en dia (xarrar i prendre un cafenet, etc.).

Ací es va obrir el primer forn, situat al principi del futur carrer de la Pujadeta (actual carrer de la Mare de Déu de la Misericòrdia), per això la placeta es va denominar durant diversos segles com la Placeta del Forn. El documentem ja el 1541:
- Placeta del Forn (APPV, sig. 12.502, any 1541).
- Placeta del Forn (APG. Quinque Libri: Llibre de batejats, confirmats i matrimonis; anys
- Placeta del Forn (1618; venda d’un forn per la Batlia o Reial Patrimoni, 1619).
- Plazuela del Orno (1769).
- Horno calle de la Subida, titulado de la Plazuela (ARV. Batlia de Guadassuar. Capbreu (1829-1831), llibre 196; any 1831).

Quan Guadassuar es va independitzar d’Alzira el 1581, entre els capítols de la nova Universitat Reial, va obtenir el dret construir una cambra de forment i altres grans i vitualles, així com poder obrir un forn i posar preus (capítol 5); la facultat per a tindre un mercat setmanal, com altres universitats (capítol 10); poder imposar taxes, sises i altres imposicions per pagar deutes i per subvenir necessitats de la Universitat de forment, carns i altres vitualles necessàries per a la vida humana (capítol 13). En resum, que el Consell Municipal podia controlar per ell mateix tot el circuit comercial sense dependre d’Alzira. Ara ja sabem que l’actual Biblioteca era la llotja dels grans, on s’emmagatzemaven els cereals en bones condicions, tot i quo no coneixem la data exacta de la seua construcció. Per altra banda, el fet de comptar amb un mercat setmanal era un privilegi reial, que no tots els pobles posseïen. Però, el fet que ara se celebre dijous, no pot fer-nos creure que sempre s’ha celebrat eixe dia.

Coneixem el nom d’alguns dels propietaris del forn, que va perdurar fins al segle XX:
Núm. 18. Por escritura ante Jayme Joseph Niñerota, en 5 de Junio 1769, cabrevó (como marido de María Gomis, y ésta una de las herederas de María Barberá), la mitad de un orno sito en la Plazuela del Orno, tenido a censo de 9 sueldos pagaderos en el día de Sn. Miguel.
- Este medio orno está en poder de Teresa Boïls, viuda de Felipe Jornet (4 sueldos 6).
- Medio orno: Joseph Lledó, labrador de Riola. (4 sueldos 6).
(A.R.V. Batlia. Llibres Apèndix, núm. 197 (1769). Batlia de Guadassuar: Padró de finques).

Pel que fa a la carnisseria, també estava situada ací perquè així es podien matar les bèsties fora del recinte urbà i aprofitar les aigües circulants com a desaigüe; per això, la llegenda dels túnels que existeix al voltant d’aquesta placeta possiblement té més a veure amb conductes d’aigua o amb recintes subterranis frescos per a conservar aliments que amb construccions de moros (De fet, quan s’han construït edificis en aquesta placeta s’han trobat corredors i coves de grans dimensions).

Cal dir, però, que en 1581 quan es va independitzar el municipi, el nou Consell Municipal va obrir una nova carnisseria a la Plaça Major en ús de la seua autoritat, cosa que va provocar un plet entre el senyor útil de l’única carnisseria, ubicada en la Placeta del Forn, Lluís Perales, ciutadà de Guadassuar, contra la Universitat de Guadassuar, perquè perdia el monopoli (A.R.V.Processos, Part 1, Lletra L, núm. 164, any 1582). Segons Lluís Perales la seua família la tenia adjudicada des d’antic:
“... senyor útil de dita carnisseria, i com a tal és estat i està en quieta, pacífica, titulada i immemorial possessió... i del dret de tallar carn en aquella de tot gènere per medis de son pare i avi, i altres predecessors senyors i posseïdors que són estats de dita carnisseria de deu, vint, trenta, quaranta i cinquanta i cent anys. I tant temps ençà que memòria de hòmens no és contra..., veient, sabent i oint com lo dit suplicant arrendava la dita carnisseria com a senyor útil d’aquella, usant la dita carnisseria com a casa pròpia i hui en dia és senyor d’aquella i dóna carn de present.”

La veritat és que continuaren obertes les dos, com podem observar en el llistat de propietats dependents del Reial Patrimoni:

PROPIETATS CENSIDES DE LA BATLIA DE GUADASSUAR
1574: Llicència de forn, 8 d’octubre.
1665: 3 molins
1582: Nova carnisseria a la plaça de la Universitat, 1688: 1 carnisseria, 2 forns llicència 24 de maig de 1581.
1584: 2 carnisseries, 2 forns i 2 molins
1754: Nou forn del carrer Major de Pascual Ortells i Miguel Landete (cantó Major-Ortells).
1587: 2 carnisseries, 3 forns i 3 molins
1757: Establiment a Vicente Salazar i Casimiro Martínez, mestre d’obres, d’un nou molí fariner als Albarells: Molí Pinet.
1594: 2 almàsseres, 2 forns, 2 molins
1758: Establiment d’un nou molí fariner a Andrés Oliver: Molí del Mig o del Batle.
1595: 5 molins: de l’Ermita, de la Mata, del Realenc 1766: Denúncia contra Juan Esterlich i altres de (del Comte de l’Alcúdia), de Tarragona i un Tous per tallar pins i altres excessos en el Realenc de Guadassuar.
1605: 6 molins
1770: 3 molins, 4 forns, 1 carnisseria
* Forn del Ravalet, del C. Major, del C. de la Mola, de la Placeta i del C. Major-Ortells.
1638: 4 molins
1806: La Comandància de Marina prohibeix donar llicències per a tallar pins a la Garrofera.

Als registres fiscals de 1770-1772, podem llegir:

15.- Villa de Guadasuar: una carnecería, plazuela del Horno de Gomis, a censo de 9 sueldos.
(A.R.V. Batlia. Llibres Apèndix, núm. 194 (1770-1772). Batlia de Guadassuar: Capbreu).
En aquesta placeta es va instal·lar el primer dipòsit d’aigua potable del poble: A partir de 1920, donada la seua necessitat, s'inicien les perforacions. Dos anys després es fan obres al pou de la placeta del Mercat i acorden adjudicar el subministrament i instal·lació a José Navarro Vanaclocha, veí de Carlet, amb la condició de subministrar-ne gratuïtament a l'ajuntament i a les escoles. Es va inaugurar l'any 1923.

La denominació popular de Placeta dels Borratxos, era només puntual i es referia al fet que durant la Fira ací es podia menjar i beure, cosa que era aprofitada pels forasters per a passar-se’n un poc. També hi existia una famosa taverna, coneguda com la làpida.

Per últim, hem de recordar que a més del nom de Placeta del Forn més antiga, s’ha dit també Placeta de la Carnisseria (1558: plaça coram maçello; 1571; 1772), i a partir de 1896 fins a 1991 es denominà Plaça d’Hernán Cortés, nom suggerit pel govern central d’aleshores als municipis. Curiosament el mercat setmanal ja fa anys que no se celebra en aquest tradicional lloc sinó en la Plaça de Reginaldo, en la zona d’expansió del poble, per raons d’organització i d'espai.

J. Enric Mut i Ruiz
Cronista oficial
Darrera modificació elDijous, 02 Gener 2014 11:04
Valorar aquest article
(2 vots)
Tornar al principi

Publica la teua noticia

publica a guadassuar.org

Accedir or Resgitra't

Utilitzem cookies per millorar el nostre lloc web i la seva experiència al utilitzar-lo. Si continua navegant accepta el seu ús. Per a saber més de les cookies mire la nostra Política de Cookies.Acceptar