El carrer de Santa Llúcia

El carrer de Santa Llúcia es va obrir al segle XVI a partir de la placeta del Mercat i del carrer d’Alzira. El documentem en diversos actes notarials (1545, 1575, 1578...) i és un dels carrers de volta (processons, etc.). El seu nom està relacionat amb el convent de Santa Llúcia d’Alzira (monges agustines calçades), fundat el 1535, ja que la major part de les terres sobre les quals es construïren les cases pagaven un cens anual al benefici de santa Llúcia instituït en aquell convent.


Pel recompte de 1578, sabem quins eren els propietaris de les 8 cases existents: Jaume Jornet, major; Jaume Jornet, menor; Bernat Barberà; Na Osca, viuda de Bertomeu Ortega; Tomàs Pujades; Gaspar Servantes; Jaume Ximeno; Lluís Boïls, major, i la terra moreralde l’Abadia (4 fanecades).

Va ser un carrer aparegut durant la forta expansió demogràfica del segle XVI, produïda a causa del negoci seder. Per exemple, ací es cita el moreral de la part posterior de la casa Abadia i del fossar o cementeri de la parròquia. Al segle XVIII, compraren cases el mestre sastre Vicent Toron (1736) i el sastre Francesc Oliver (1740).

El carrer té tres excepcionals retaules ceràmics del segle XVIII: un està dedicat a la santa titular, que porta a la mà un plat amb els seus ulls (símbol del seu martiri); els altres dos ho estan a santa Bàrbara i a sant Vicent Màrtir, i són de gran qualitat estètica. Modernament s’ha afegit el retaule de sant Vicent de la Casa de la catequesi Parroquial.

carrer-santa-llucia-02  carrer-santa-llucia-03  carrer-santa-llucia-04

El carrer sempre s’ha anomenat així , excepte entre 1931 i 1939 en què la República el va dedicar a Emilio Castelar, polític de la dreta republicana del XIX, per recuperar a continuació el seu nom tradicional.

Pel que fa a la morfologia, es tracta d’un carrer prou recte, si exceptuem la corba del principi. Si observem la planta de les cases (planimetria, imatges del satèl·lit o fotografia aèria), ens adonarem que moltes cases s’han subdividit al llarg del temps, perquè en un principi eren gran cases amb horts/corrals, de grans extensions.

Agustí Roig va recollir el relat popular que, durant l’ocupació napolèonica, un soldat francés aparegué mort en una casa del carrer, possiblement per atemptar contra l’honor familiar. També recull algun testimoni el fet que durant la construcció de la casa que fa cantó amb el carrer de l’Abadia aparegué un esquelet antic, osa que no ens ha d’estranyar per l’existència del fossar parroquial en esta àrea.

En definitiva, és un carrer per recórrer tranquil·lament i fixar-se en els diversos detalls que encara conserva (anelles, reixes, façana modernista de principi del segle XX, tipologia constructiva, etc.).

carrer-santa-llucia-01

Darrera modificació elDijous, 02 Gener 2014 11:04
Valorar aquest article
(9 vots)
Tornar al principi

Publica la teua noticia

publica a guadassuar.org

Accedir or Resgitra't

Utilitzem cookies per millorar el nostre lloc web i la seva experiència al utilitzar-lo. Si continua navegant accepta el seu ús. Per a saber més de les cookies mire la nostra Política de Cookies.Acceptar