Carrer Nou Carrer Nou

Carrers de Guadassuar: El Carrer Nou

El carrer Nou com indica el seu nom és un dels carrers més antics del poble després del carrer Major, tot i que el començament del carrer de la Mola [de l’Alter] (actual carrer del Mestre Cuevas) i el carrer Jesús també deuen ser ben antics. El documentem al segle XVI (1566, 1571,

1578...) i segueix una orientació est-oest. És un carrer tirat a cordell. Aquest carrer sempre s’ha dit així, excepte durant la República (entre 1932 i 1939 va ser anomenat carrer de Fermín i Galán) i després de la guerra (de 1939 a 1991 s’anomenà carrer de José Antonio Primo de Rivera); a

Guadassuar, però, tots seguiren anomenant-lo carrer Nou. A partir del segle XVII se li va afegir un distintiu per diferenciar-lo d’un nou carrer paral·lel: carrer Nou de Baix i carrer Nou de Dalt (1635; actual carrer de sant Roc).

El carrer finalitzava en el cantó del carrer Jesús. L’any 1888 els veïns dels carrers Nou i Jesús demanaren a l’Ajuntament que assolara definitivament la paret-tanca que tallava el carrer Nou, tancat des de 1854. Això s’havia fet per motius de seguretat; era una mesura contra els lladres i bandolers que de quan en quan atacaven el veïnat. Per això, els pobles des de fora pareixia que estaven emmurallats.

 

L’any 1913 s’instal·laren els rastells de les voreres del carrer Nou i Sant Roc i es plantejà la possibilitat d’un nou carrer (actual carrer de Vicente Pellicer) que unira el carrer Nou i el carrer de sant Roc (A.M.G. Expedients, sig. 4/23, anys 1912-1913). L’any 1925 s’aprovà l’expedient d’expropiacions de cases per continuar el carrer Nou i obrir-ne un de nou fins al carrer del Venerable (actual carrer de Virgili Beltran) (A.M.G. Expedients, sig. 5/65, anys 1925-1926).

 

En aquest carrer va viure Cosme Anyó, que va morir en 1635, del qual conservem el testament (A.P.P.V. Notari Valeri Fortuny, any 1635, sig. núm. 13.744) i l’inventari dels seus béns (Llegiu l’article de J. Enric Mut: “Una família guadassuarenca del segle XVII: Propietat i poder econòmic”, en Guadassuar en Fira 1997), amb importants propietats i béns domèstics.

 

Va estar casat amb Úrsula Roig, segona muller, i amb Vicenta Munyós, la tercera; pare d’Eufràsia Anyó i de Ferrandis (esposa de Pere Joan Ferrandis), de Maria Anyó, de Nicolaua Anyó, de Jerònima Anyó, de Cosme Anyó i de Vicent Anyó. A la mort del pare, com els fills eren menors d’edat, es va realitzar un inventari dels béns mobles i immobles que serien tutelats per la seua viuda, Vicenta Munyós, en aplicació de les lleis forals. La casa estava situada al carrer Nou, no saben a quina banda (possiblement a espatles del carrer de sant Roc, perquè abans la casa era un camp regat). Tenia una superficie de tres quartons de terra, segons el Llibre de la terra regant de la Séquia Reial de la Universitat de Guadaçuar (1609-1612) (A.M. Alzira, sig. 061/4), que afrontava amb carrer públic, amb cases de Vicent Anyó, amb el corral de la viuda Na Garrigues, amb casa de Joan Roig... A les seues cambres inventariaren entre altres coses una col·lecció de quadres (de Crist, de sant Jeroni, de nostra Senyora de l’Esperança, de nostra Senyora de la Roca, de sant Joan Baptista, de la Santíssima Trinitat, de l’Ecce Homo), també una pal·la d’un Crist, un retaulet daurat amb cinc figures de bulto, etc.

A més, segons notícia inèdita d’Agustín Roig, Cosme Anyó està vinculat amb un dels miracles de la Mare de Déu d’Agres. El canonge de la catedral de València, Esteban Dolz del Castellar, en la seua visita al santuari de la Mariola va copiar tres dels miracles del santuari, que després va reproduir en el llibre “Finezas de la Gran Reina del Cielo María Santísima, Virgen Madre del Altísimo” (València, 1686), entre els quals està el de Cosme Anyó:

“DÍA OCHO DE AGOSTO [AÑO 1616]: Lo que día como oy sucedió fue que Cosme Añón, natura

l y habitador de la Universitat de Guadasuar, aviendo enfermado de un quarto de hora de vida, y assí le dieron la unción. Entró a este tiempo un vecino suyo, muy devoto de Nuestra Señora de Agres, y le dixo tuviesse fe, que esta Señora le avía de curar. Yo bien lo tengo, respondió el moribundo, pero mis pecados son tan grandes que lo desmerecen, sólo una cosa me consuela, y es que la veré presto en el Cielo, porque este sueño que ahora mismo me da, es ya el de la muerte. Dicjo esto quedó como un parasismo, y empeçando a llorar todos los de la casa, se salieron del aposento, entendiendo avía ya espirado. De allí a una hora oyendo que dava vozes, y que dezía: La Virgen de Agres ha estado aquí, y con su misma mano me ha tocado blandamente al costado, y me ha dicho vaya mañana a darle las gracias...”.

carrernou2

J. Enric Mut i Ruiz

Darrera modificació elDijous, 02 Gener 2014 11:05
Valorar aquest article
(0 vots)
Tornar al principi

Publica la teua noticia

publica a guadassuar.org

Accedir or Resgitra't

Utilitzem cookies per millorar el nostre lloc web i la seva experiència al utilitzar-lo. Si continua navegant accepta el seu ús. Per a saber més de les cookies mire la nostra Política de Cookies.Acceptar