Carrer Major Carrer Major

Carrers de Guadassuar: El Carrer Major

El carrer Major és diu així perquè és el carrer més antic del poble. Els musulmans crearen pobles nous al segle XII i Guadassuar en va ser un. Per això, si alguna vegada apareix una resta arqueològica de l’alqueria de Guadassuar será en l’àrea del carrer i plaça Major, al voltant de la torre musulmana (fonament de l’actual campanar). En aquest carrer confluïen tots els camins: camí de l’Alcúdia, camí Real pel riu Sec, camí d’Algemesí, camí d’Alzira i camí de Tarragona (marjal). Prompte, a la seua entrada es va originar un Raval, separat del carrer Major per la séquia de l’Alter que calia creuar per un pont fins al començament del segle XX. 

Quan construïren més cases, la séquia hagué d’amagar-se per un canet o sifó i reaparéixer pel carrer de Santa Llúcia. En aquest raval, finalment convertit en placeta de Sant Bernat al segle XX, els elements més importants eren l’abeurador dels animals i el forn, possiblement el més antic del poble. En 1585 es ven una casa situada en la plaça de l’Abeurador del forn (APPV, notari Joan Josep Portell, núm. 24.595) o placeta del forn(APPV, sig. 12.502). Com a cosa curisosa, quan es va empedrar el carrer Major en 1952-1953, en el terreny que abans eren cases i es va eliminar per la panxa que feia en el cantó amb el carrer Tarragona (actual del Bisbe), aparegué un esquelet molt antic segons certificà el Dr. José Hernandis.

 

En 1882 es presentà el projecte per a la construcció d'una nova Escola de Xiquetes, en el carreró de l'Ensenyança (actual Centre d’Usos Múltiples), realitzat per l'arquitecte Vicent Peris Pascual, perquè estaba a punt de caure.

La plaça major ha tingut molts noms depenent dels avatars polítics: la plaça de dit lloc (1393, “platea dicti loci”, ACA, Reial Cancelleria, reg.1.902), plaça de l’església (1591), plaça Major (1859), plaça de la Constitució (1884), plaça d’Alfons XIII (1931), plaça de la República (1931), plaça del Generalíssim Franco (1939-1991) i plaça Major de nou. Ací s’han reunit els guadassuarencs per celebrar festes, fires, fer reunions, acompanyar les nóvies, celebrar batejos, participar en l’enterrament d’algun membre de la comunitat, etc. En aquesta plaça ha passat de tot, com el que ens conta aquest testimoni d’un procés entre el lloctinent de Justícia i el vicari de Guadassuar, per protegir un pres en sa casa per què no el tancaren:

 

“Lo honorable En Benet Eximeno, llaurador del lloc de Gudaçuar, testimoni qui jura, etc. e dix que estant el dit testimoni en la plaça del dit lloc, lo dit En Miquel Sentamans li dix que li fes testimoni com lo vicari, qui és mossén Scrivà, no li volia dexar pendre un home que s’era retret en sa casa, ans aquell lo y havia llevat e lo dit vicari li dix que anàs en bona hora que no lo y dexaria pendre, e açò dix lo dit testimoni haver vist e saber sobre la dita resistència” (APPV, notari Miquel Jeroni Climent, núm. 11.501, any 1526).

 

En la plaça es va instal·lar una carnisseria quan el poble va aconseguir la seua independència d’Alzira en 1581, en ús de la seua jurisdicció, cosa que va provocar un enfrontament entre els Jurats de la nova Universitat i el propietari de l’única carnisseria que hi havia, Lluís Perales, que la tenia en la placeta del Mercat. Segons testimoni de Miquel Requena, notari, el dia 31 de maig de 1582 el Jurats de Guadassuar, d’acord amb l’acte rebut del Batle General del Regne, procediren a obrir una nova carnisseria “on los paregués e ben vist los fos, los quals Jurats senyalaren lloc en la Plaça de dita Universitat, enun cantó de dita plaça, ..., aprés la dita possessió... manaren posar un piló en dita carnisseria e feren per lo dit Jaume Ximeno, arrendador, tallàs y fer tallar carn...” (ARV. Reial Audiència, Processos, part 1, lletra L, núm. 164).

 

Posteriorment, s’obririen altres botigues, com la famosa “botiga de roba i gèneres mercantils” del mercader francés Lluís Bordelongue, botiga oberta enfront mateix de l’església (actual Banesto), des de 1757 fins a 1773 com a mínim, en una de les millors cases de la plaça (ADV, Plets i deutes, sig. 162/6). Així mateix, entre els 34 Capítols de la concessió de la categoria de Reial Universitat, el capítol 7 els autoritzava a tindre una Casa per al Consell: "Cap 7. Ítem: Que dits Justícia y Jurats y Consell puguen fer y obrar y tenir en lo dit loch de Guadaçuar, tres estàncies o aposentos, en la qual se puguen ajuntar e congregar tantes quantes voltes los pareixerà ajuntar-se...", segurament on ara està l’Ajuntament. Entre els edificis públics cal afegir la construcció de la Capella de l'Aurora o del Roser en l'antic atzucac de l'Església el 1843.

 

Posteriorment va ser reformada el 1878, quan el veí s'oferí a arreglar la teulada amb condicions. Per desgràcia va ser assolada als anys 70, del segle passat, sense respecte, per construir un edifici. En el carrer Major va existir un Hospitalet, segons un document de 1635, que no sabem on estaria situat. En una venda d’una casa, llegim:

“... ven per preu estimat de 430 lliures una casa gran situada en el carrer Major, sots domini de Cosme Avellà, ..., que limita amb casa de la viuda Na Ferrandisa, i per altra banda amb via pública i amb casa dels hereus de Martí Inoges, i enfront amb Hospital de la present Universitat, via pública enmig.” (APPV, notari Valeri Fortuny, núm. 13.744)

 

En ell es va obrir una farmàcia en 1902 a càrrec de l’apotecari Santiago Querol i Ferrer (carrer Major, 7), i en 1904 una altra de Bernardo Cabanes Marrades, en els Quatre Cantons (carrer la Mola, 1) i s’establiren els diferents Ateneus o Casinos. Per exemple, en 1926 n’hi havia 6. Padró de Casinos i Cercles recreatius (20 d'abril de 1926) (A.M.G. Expedients, sig. 5/65, anys 1925 1926)

 

Inventari: Renda integrada / % / Quota anual

1. Casino Guadasuarense. Major, 41 - 300 20 60 ptes.

2. Unión Patriótica. Major, 53 - 352 20 70'40

3. Unión Liberal. Major, 24 - 268 20 53'60

4. Sindicato Católico. Major, 29 - 236 20 47'20

5. Sociedad Filarmónica. Major, 30 - 90 20 18

6. Centro Obrero. Major, 37 - 200 20 40

----------------

Total ... 1.446 2.89'20 ptes

Notes:

3. Lloguer 250 ptes.

4. Meitat renda per destinar planta primera a Escola.

5. Lloguer 320. Meitat renda per destinar planta primera a Acadèmia. 160.

 

En resum, el carrer ha crescut d’oest a est, cap a l’Ermita, com es pot comprovar en el mapa de la Séquia Reial (1764), de Juan de Roxas, on veiem la separació que hi havia entre el poble i l’Ermita. De fet, la creu de terme estava situada originalment entre el poble i l’ermita en el passeig de l’Albereda (actual carrer de l’Ermita).

J. Enric Mut i Ruiz

Darrera modificació elDijous, 02 Gener 2014 11:05
Valorar aquest article
(0 vots)
Tornar al principi

Publica la teua noticia

publica a guadassuar.org

Accedir or Resgitra't

Utilitzem cookies per millorar el nostre lloc web i la seva experiència al utilitzar-lo. Si continua navegant accepta el seu ús. Per a saber més de les cookies mire la nostra Política de Cookies.Acceptar