Llocs i monuments

El carrer de Santa Llúcia

El carrer de Santa Llúcia es va obrir al segle XVI a partir de la placeta del Mercat i del carrer d’Alzira. El documentem en diversos actes notarials (1545, 1575, 1578...) i és un dels carrers de volta (processons, etc.). El seu nom està relacionat amb el convent de Santa Llúcia d’Alzira (monges agustines calçades), fundat el 1535, ja que la major part de les terres sobre les quals es construïren les cases pagaven un cens anual al benefici de santa Llúcia instituït en aquell convent.

Llegir més ...

El campanar de Guadassuar (segle XII-XX)

Durant la restauració del campanar i de les façanes exteriors del temple, dirigida per la Direcció General de Patrimoni entre 1998-1999, s’ha pogut documentar per primera vegada l’antiguitat del campanar. La diferència de materials de la part inferior i la prospecció efectuada a peu de campanar pels arqueòlegs (arqueòleg de la Direcció territorial i Agustí Ferrer, arqueòleg d’Alzira) ha permés confirmar que l’actual campanar s’assenta sobre les restes d’una torre de defensa islàmica. Això explica, a més, la diferent alineació entre el campanar i la façana de l’església, ara ben visible després de la separació efectuada durant la restauració amb l’eliminació d’elements afegits al llarg del temps.

Llegir més ...

L'Ermita de Sant Roc als segles XVII I XVIII

La pesta de 1647-48 fou una de les mes terribles que patí Valencia. Sols a la ciutat h¡ hagué al voltant de quinze mil morts, un terç de la població, en la resta de pobles s'apropà a vora trenta mil.

Quan s'nicia l'epidèmia, a 1octubre del 1647, els veïns de Guadassuar fan vot de fe, nomenant Sant Roc patró i protector, amb el propòsit de dedicar-li una ermita si els lliurava d'aquest mal.

Llegir més ...

La Placeta del Mercat

Si el carrer i la plaça Major són l’eix a partir del qual va nàixer el nostre poble, la Placeta del Mercat és igualment un dels espais més antics de la població. Es va situar originàriament a l’eixida del poble, al principi del camí tradicional per anar a Alzira (actual carrer d’Alzira), ja que ací també es van instal·lar el primer forn i la primera carnisseria, que havien d’aprofitar les aigües de les séquies que hi discorrien.
Llegir més ...

El patrimoni hidràulic: El Cano de Guadassuar

La Séquia Reial va ser una obra d’enginyeria, al contrari del que es pensa, totalment cristiana. Mentre que la Séquia de carlet sí sembla una construcció d’origen àrab, aquesta nova séquia va ser iniciada per Jaume I en benefici dels repobladors cristians. Les obres s’iniciaren molt poc de temps després de la conquesta, ja que en 1258 ja estaven en marxa.Per això, la séquia inicialment seria coneguda com la SÉQUIA NOVA o SÉQUIA D’ALZIRA, ja que la finalitat era regar les terres del terme d’Alzira.
Llegir més ...

La Casa Roncal

La Casa Roncal és una casa rural associada al cultiu de la taronja. Les últimes dècades del segle XIX suposen un canvi respecte a èpoques anteriors quant a hàbits d’ocupació de territori.
 
La introducció del cultiu de la taronja, la seua rendibilitat econòmica i el caràcter de la burgesia agrària valenciana, comporten l’aparició d’este nou tipus d’hàbitat. Són cases de grans dimensions que busquen la intimitat allunyant-se dels camins tradicionals, contruint nous camins privats d’accés. Suposa l’aparició de noves tipologies d’arquitectura residencial lligades a esta classe social emergent que sent la necessitat de fer ostentació del seu estatus.
Llegir més ...

Carrers de Guadassuar: El Carrer Nou

El carrer Nou com indica el seu nom és un dels carrers més antics del poble després del carrer Major, tot i que el començament del carrer de la Mola [de l’Alter] (actual carrer del Mestre Cuevas) i el carrer Jesús també deuen ser ben antics. El documentem al segle XVI (1566, 1571,

1578...) i segueix una orientació est-oest. És un carrer tirat a cordell. Aquest carrer sempre s’ha dit així, excepte durant la República (entre 1932 i 1939 va ser anomenat carrer de Fermín i Galán) i després de la guerra (de 1939 a 1991 s’anomenà carrer de José Antonio Primo de Rivera); a

Guadassuar, però, tots seguiren anomenant-lo carrer Nou. A partir del segle XVII se li va afegir un distintiu per diferenciar-lo d’un nou carrer paral·lel: carrer Nou de Baix i carrer Nou de Dalt (1635; actual carrer de sant Roc).

Llegir més ...

Carrers de Guadassuar: El Carrer Major

El carrer Major és diu així perquè és el carrer més antic del poble. Els musulmans crearen pobles nous al segle XII i Guadassuar en va ser un. Per això, si alguna vegada apareix una resta arqueològica de l’alqueria de Guadassuar será en l’àrea del carrer i plaça Major, al voltant de la torre musulmana (fonament de l’actual campanar). En aquest carrer confluïen tots els camins: camí de l’Alcúdia, camí Real pel riu Sec, camí d’Algemesí, camí d’Alzira i camí de Tarragona (marjal). Prompte, a la seua entrada es va originar un Raval, separat del carrer Major per la séquia de l’Alter que calia creuar per un pont fins al començament del segle XX. 

Llegir més ...

La Séquia Reial i el patrimoni hidràuilic

Des de fa temps la Conselleria de Cultura està elaborant els inventaris de béns patrimonials que mereixen ser conservats per al futur i, entre ells, s’ha inclòs també aquells elements representatius de la tecnologia hidràulica. En el cas de Guadassuar, per exemple, s’han inventariat el Cano, tots els Molins conservats, les feses i ponts destacats, així com els Motors o Vapors amb els seus particulars fumerals (Feses d’Osca, Anguilera, Fentina, Alter, Cadireta, Peris, Pixasang,Tortosa, Realenc, Teularet, Nova d’Algemesí, Orí,Terranova;  Fumeral de Comenge; Molins de l’Ermita, Pinet,Mig, Realenc; Motors de Jornet, Lledó, Montecarmelo,Tortosa; Pont del Realenc; Vessador del Cano; el Cano).
Llegir més ...
Subscripció a aquest canal RSS

Publica la teua noticia

publica a guadassuar.org

Accedir or Resgitra't

Utilitzem cookies per millorar el nostre lloc web i la seva experiència al utilitzar-lo. Si continua navegant accepta el seu ús. Per a saber més de les cookies mire la nostra Política de Cookies.Acceptar