L'escut i bandera de Guadassuar: fets i propostes

 

1.- L'escut de Guadassuar

En el DOGV, núm. 5287, de 23-06-2006, es va publicar la resolució del conseller de Justícia, Interior i Administracions Públiques per la qual s’aprovava l’escut oficial de l’ajuntament de Guadassuar, una vegada revisat i corregit. Això va ser degut al fet que el decret de 25 de març de 1955 (BOE, de 02-04-1955), de creació i ús de l’escut heràldic municipal, segons dictamen de la Reial Acadèmia de la Història, no es va aplicar com calia (per exemple, l’Ajuntament de Guadassuar no va eliminar el lleó rampant del centre, que és propi del Regne de Castella).

Llegir més ...

Unes grans escoles per a Guadassuar (1926)

L'any 1926 el nou arquitecte municipal de Guadassuar, José Luis Testor Gómez, presentava per a la seua aprovació el Projecte de construcció de les primeres Escoles de Guadassuar. El projecte seria aprovat, però no es van inaugurar fins l'any 1934 a causa de les dificultats econòmiques derivades de la crisi del 29, amb l'ajuda de la Diputació de València. D'aquesta manera els xiquets i xiquetes de Guadassuar tindrien unes instal·lacions modernes i amb condicions higièniques, acabant amb l'eterna precarietat, insalubritat i amenaces de ruïna.

Llegir més ...

Toponímia i antroponímia medieval

El recull amb el nom dels contribuents de Guadassuar és el de la Col·lecta de la Peita de la Vila d’Alzira (A.M.A., Llibres de la Peita, sig. 230/4), tribut en metàl·lic que pagaven proporcionalment els veïns en funció del seu patrimoni personal. En este llistat tenim reunits un conjunt de 131 contribuents, quantitat que al llarg del segle XV es veurà reduïda dràsticament a causa de la guerra amb Castella, mortaldats i altres calamitats, que feren desaparéixer moltes de les alqueries de la Ribera (1428).

Llegir més ...

Buscar-se la vida a Nova York (1920)

Finalitzada la primera guerra mundial, els EEUU durant la major part de la dècada dels anys 20 van viure un període de prosperitat, amb la reducció del desequilibri de la balança de pagaments i el creixement dels guanys industrials, fins l’arribada de la crisi de 1929.

Açò afavorirà l’arribada d’immigrants de molts països europeus (alemanys, irlandesos, italians, polonesos... i, també, alguns hispans), atrets per l'American way of life. Però l’entrada als EEUU no era fàcil, primer calia superar tots els tràmits legals i mèdics a l’illa d’Ellis.

Llegir més ...

El carrer de Santa Llúcia

El carrer de Santa Llúcia es va obrir al segle XVI a partir de la placeta del Mercat i del carrer d’Alzira. El documentem en diversos actes notarials (1545, 1575, 1578...) i és un dels carrers de volta (processons, etc.). El seu nom està relacionat amb el convent de Santa Llúcia d’Alzira (monges agustines calçades), fundat el 1535, ja que la major part de les terres sobre les quals es construïren les cases pagaven un cens anual al benefici de santa Llúcia instituït en aquell convent.

Llegir més ...

Guadassuarencs als camps de concentració nazis

Molta gent no sap que als camps de concentració nazis també moriren valencians, sobretot a la localitat austríaca de Mauthausen (Àustria) i al seu satèl·lit Gusen, on anaren a parar els deportats més febles i va morir el 90% dels presoners treballant a la pedrera, quasi sense menjar.

Llegir més ...

Els arxius de Guadassuar

Amb l’adquisició del títol d’Universitat, distinta i separada de la Vila d’Alzira, per part del rei Felip II l’any 1581, Guadassuar passa a tindre terme, govern, regiment i administració pròpies. A més, al capítol 7 se li concedeix la facultat de poder tindre Casa del Consell, on poder reunir-se el Justícia, els Jurats i Consells del municipi. Allí, per tant, s’instal·laria l’arxiu municipal.

Llegir més ...

Evolució general de la població fins a 1989

 

Any

Població

1373 459
1400 490
1428 589
1433 414
1451 256
1469 328
1562 585
1570 720
1609 1080
1617 900
1622 850
1646 738
1714 900
1741 900
1762 1584
1787 1063
1838 1332
1841 1269
1874 1314
1855 1350
1884 1610
1890 2096
1900 2676
1910 3114
1920 3583
1930 4037
1940 4400
1950 4704
1960 5014
1970 5118
1980 5416
1989 5525

 

 

Llegir més ...

L'esglèsia i l'ermita

ESGLESIA PARROQUIAL DE SANT VICENT MÀRTIR

Expedient incoat de declaració de monument histórico-artístic (B.O.E., 7-XII-1982).

La primitiva església, d'una sola nau i amb sol altar, bastà per a les necessitats dels guadassuarencs fins al segle XVI. En 1340 s'independitzà d'Alzira i es constituí en parròquia autònoma. Al segle XVI, coincidint amb la cojuntura econòmica expansiva, basada en la producció de seda, s'inicià la construcció de la nova església, que encara conservem amb els afegits barrocs i neoclàssics. Segurament, en la segona meitat del segle (abans de 1586).

Llegir més ...
Subscripció a aquest canal RSS

Publica la teua noticia

publica a guadassuar.org

Accedir or Resgitra't

Utilitzem cookies per millorar el nostre lloc web i la seva experiència al utilitzar-lo. Si continua navegant accepta el seu ús. Per a saber més de les cookies mire la nostra Política de Cookies.Acceptar