J.Enric Mut Ruiz

J.Enric Mut Ruiz

URL del lloc web: http://cronistaguadassuar.blogspot.com.es/

L'escut i bandera de Guadassuar: fets i propostes

 

1.- L'escut de Guadassuar

En el DOGV, núm. 5287, de 23-06-2006, es va publicar la resolució del conseller de Justícia, Interior i Administracions Públiques per la qual s’aprovava l’escut oficial de l’ajuntament de Guadassuar, una vegada revisat i corregit. Això va ser degut al fet que el decret de 25 de març de 1955 (BOE, de 02-04-1955), de creació i ús de l’escut heràldic municipal, segons dictamen de la Reial Acadèmia de la Història, no es va aplicar com calia (per exemple, l’Ajuntament de Guadassuar no va eliminar el lleó rampant del centre, que és propi del Regne de Castella).

Unes grans escoles per a Guadassuar (1926)

L'any 1926 el nou arquitecte municipal de Guadassuar, José Luis Testor Gómez, presentava per a la seua aprovació el Projecte de construcció de les primeres Escoles de Guadassuar. El projecte seria aprovat, però no es van inaugurar fins l'any 1934 a causa de les dificultats econòmiques derivades de la crisi del 29, amb l'ajuda de la Diputació de València. D'aquesta manera els xiquets i xiquetes de Guadassuar tindrien unes instal·lacions modernes i amb condicions higièniques, acabant amb l'eterna precarietat, insalubritat i amenaces de ruïna.

Toponímia i antroponímia medieval

El recull amb el nom dels contribuents de Guadassuar és el de la Col·lecta de la Peita de la Vila d’Alzira (A.M.A., Llibres de la Peita, sig. 230/4), tribut en metàl·lic que pagaven proporcionalment els veïns en funció del seu patrimoni personal. En este llistat tenim reunits un conjunt de 131 contribuents, quantitat que al llarg del segle XV es veurà reduïda dràsticament a causa de la guerra amb Castella, mortaldats i altres calamitats, que feren desaparéixer moltes de les alqueries de la Ribera (1428).

Poetes Joves de Guadassuar

Guadassuar ha sigut tradicionalment un poble agrícola en el qual difícilment podien aparéixer escriptors, ja que l’accés a la cultura era molt restringit. Principalment trobàvem gent formada en els camps de l’administració i de l’església, on saber de lletra era necessari.
Ara, en canvi, assistim a una eclosió d’escriptors joves, amb presència femenina inclosa i, també, en la nostra llengua, que, a més, ho fan molt bé.

Buscar-se la vida a Nova York (1920)

Finalitzada la primera guerra mundial, els EEUU durant la major part de la dècada dels anys 20 van viure un període de prosperitat, amb la reducció del desequilibri de la balança de pagaments i el creixement dels guanys industrials, fins l’arribada de la crisi de 1929.

Açò afavorirà l’arribada d’immigrants de molts països europeus (alemanys, irlandesos, italians, polonesos... i, també, alguns hispans), atrets per l'American way of life. Però l’entrada als EEUU no era fàcil, primer calia superar tots els tràmits legals i mèdics a l’illa d’Ellis.

El carrer de Santa Llúcia

El carrer de Santa Llúcia es va obrir al segle XVI a partir de la placeta del Mercat i del carrer d’Alzira. El documentem en diversos actes notarials (1545, 1575, 1578...) i és un dels carrers de volta (processons, etc.). El seu nom està relacionat amb el convent de Santa Llúcia d’Alzira (monges agustines calçades), fundat el 1535, ja que la major part de les terres sobre les quals es construïren les cases pagaven un cens anual al benefici de santa Llúcia instituït en aquell convent.

Els arxius de Guadassuar

Amb l’adquisició del títol d’Universitat, distinta i separada de la Vila d’Alzira, per part del rei Felip II l’any 1581, Guadassuar passa a tindre terme, govern, regiment i administració pròpies. A més, al capítol 7 se li concedeix la facultat de poder tindre Casa del Consell, on poder reunir-se el Justícia, els Jurats i Consells del municipi. Allí, per tant, s’instal·laria l’arxiu municipal.

El campanar de Guadassuar (segle XII-XX)

Durant la restauració del campanar i de les façanes exteriors del temple, dirigida per la Direcció General de Patrimoni entre 1998-1999, s’ha pogut documentar per primera vegada l’antiguitat del campanar. La diferència de materials de la part inferior i la prospecció efectuada a peu de campanar pels arqueòlegs (arqueòleg de la Direcció territorial i Agustí Ferrer, arqueòleg d’Alzira) ha permés confirmar que l’actual campanar s’assenta sobre les restes d’una torre de defensa islàmica. Això explica, a més, la diferent alineació entre el campanar i la façana de l’església, ara ben visible després de la separació efectuada durant la restauració amb l’eliminació d’elements afegits al llarg del temps.

La Placeta del Mercat

Si el carrer i la plaça Major són l’eix a partir del qual va nàixer el nostre poble, la Placeta del Mercat és igualment un dels espais més antics de la població. Es va situar originàriament a l’eixida del poble, al principi del camí tradicional per anar a Alzira (actual carrer d’Alzira), ja que ací també es van instal·lar el primer forn i la primera carnisseria, que havien d’aprofitar les aigües de les séquies que hi discorrien.
Subscripció a aquest canal RSS

Publica la teua noticia

publica a guadassuar.org

Accedir or Resgitra't

Utilitzem cookies per millorar el nostre lloc web i la seva experiència al utilitzar-lo. Si continua navegant accepta el seu ús. Per a saber més de les cookies mire la nostra Política de Cookies.Acceptar