Entrevista a José Ballester, director del grup teatral Torxa Teatre.

  • Publicat a Cultura
Les campanes de l’Església anuncien les cinc de la vesprada. Estic a un conegut pub-cafeteria del poble. He demanat una infusió mentre espere al pròxim entrevistat. Trac la llibreta, el bolígraf, les preguntes i deixe preparada la gravadora. I mentre revise les qüestions, apareix l’alta figura amb qui he quedat. Ell és José Ballester, director del grup teatral Torxa Teatre. 
1.L’any 2013 té lloc el Taller de teatre al poble. Saps de qui va ser la iniciativa? Foren els mateixos alumnes els qui buscaren a la professora o va ser ella qui proposà la idea a l’Ajuntament?
Va ser la professora qui el proposà. Carmen començà amb el curs de risoteràpia i va derivar després amb el teatre. 
2.La primera obra que es representa és l’adaptació de “El retablo de las Maravillas” de Miguel de Cervantes. Per què escolliren eixa i no pas una altra?
A mi em cridaren quan ja estava en marxa l’obra. Supose que la mestra, en funció dels alumnes, la capacitat i disponibilitat creuria que era la millor opció. I la veritat és que funcionà.
3.Arrel d’aquella interpretació es forma el grup Torxa Teatre. Ens pots explicar els motius? Qui van ser els que promogueren la idea? 
Durant els assajos ja es comentava la idea. Érem dotze o tretze persones amb ganes de continuar fent teatre i ens vam dir: “Per què no?”. Va ser una necessitat col•lectiva, tots teníem ganes de més. Veure la resposta del públic a la primera obra també fomentà la idea de crear el grup teatral. 
4.Per què el nom de Torxa Teatre?
Perquè a Guadassuar hi havia un grup teatral als anys 50 anomenat Antorcha Teatre. Nosaltres buscàvem molts noms i no ens posàvem d’acord amb cap. Començàrem a documentar-nos (fotos, documents, articles de periòdic) i descobrírem aquest grup. Ens semblà curiós el nom i va ser llavors quan decidírem dir-nos Torxa. 
No us resultà que Torxa podria representar a la Torxa Olímpica? 
Sí, a mi m’ho va semblar i em resultava curiós, emperò no em desagradà. L’ agafàrem i el normalitzàrem al valencià.
5.Qui decideix que sigues tu el director del grup? Per què?
A la primera reunió del grup pensaren que fora jo ja que escric l’obra, tinc coneixements teatrals, etc. 
6.Gràcies als estudis en l’ESAD has interpretat a València. Quina diferència trobes entre actuar a la ciutat i al poble?
En primer lloc, la disciplina. Tin en compte que quan estàs a l’ESAD, al final del curs interpretes una obra on la gent veu reflectit el que has aprés durant tot l’any. També note que el nivell d’implicació no és el mateix. Vull dir, ací tot és més voluntariat, som una associació i has de tindre en compte que molta gent treballa, estudia, etc i per tant, note eixa falta de disciplina. No vol dir que la gent no treballe l’obra, més bé al contrari, la gent té molta voluntat, però és això, es nota la mancança de rigor. 
Creus que eixa falta de disciplina és per la concepció de poble vs ciutat? O més bé pel caràcter de la gent que participa? 
No, simplement és per les circumstàncies col•lectives. L’Ajuntament ens cedeix els locals per assajar, fet que ens ajuda, tot i això, ens falta un calendari concret i seguir unes pautes establertes. Evidentment, aquestes deficiències s’aniran corregint amb l’experiència. 
Vols dir que hi ha un grau de conformisme per part dels actors? 
Has de tindre en compte que la majoria del públic ve per passar una estona agradable, no per analitzar l’obra. Tot i que nosaltres esperem que açò vaja canviant al llarg del temps, i s’acaben interessant pels camins que ofereix la dramatúrgia.  
7.A part de tu, qui més del grup tenia experiència prèvia teatral?
Tots o quasi tots, havien xafat l’escenari anteriorment a obretes menudes, però d’estudis teatrals no en té cap més. 
8.El teatre, com altre arts, requereix de molta disciplina. Com són els assajos?
Caòtics. Han anat millorant. Però en ser tantíssima gent, resulten caòtics i difícils de coordinar. Tothom està implicat, malgrat tot costa un poc arrancar. Cal dir que després, ens organitzem. Són un grup que treballa bé amb pressió, tot el contrari a mi que sóc més metòdic, planificat i organitzat. 
9.Quantes vegades a la setmana es reuniu?
Una. Els dimarts de 21.30 a 23.30h a l’Auditori, que és el lloc que ens ha cedit l’Ajuntament.
10.De totes les obres que heu interpretat, quina ha estat la de major dificultat per a vosaltres?
L’última. Des de l’escenografia que havíem de buscar tots els elements fins les pròpies escenes, sobretot la darrera que érem 17 persones sobre l’escenari. 
11.Què ens pots comentar de les instal•lacions locals per a realitzar obres de teatre?
Bàsicament li falta llum i so. Ho hem comentat ja al Regidor i l’Alcalde. Les llums realment són un personatge dins de l’obra i el so és necessari perquè si no s’escolta bé a l’actor, el públic no en pot gaudir. 
12.Com sufragueu les despeses per a vestuari i escenari?
A través de la venda d’entrades sufraguem so, llums, maquillatge i escenografia. 
13.Durant anys, al poble s’ha ofert teatre a cost zero per al públic, però l’afluència ha estat bastant reduïda. Quin creus que n’és el motiu? Quina és la teua opinió al respecte?
Perquè no es fomenta el Teatre. No hi ha una cultura de teatre al poble. Els pares porten als fills des de ben menuts al futbol o a qualsevol altre esport abans que a una activitat cultural. Pots veure obres gratuïtes amb un públic de vint persones i en una festa on la copa costa 5€ estar replet de gent. És això, falta de cultura teatral. 
Als pares no els atrau el teatre i no porten als fills. És veritat que ara comence a veure teatre com assignatura extraescolar, però continua sense haver una afluència suficient. 
14.Centrant-nos un poc amb tu. Què et va motivar per estudiar art dramàtic?
Sempre m’ha agradat. Realment el que més m’atrau és escriure guions. Evidentment m’agrada interpretar, però sent més atracció per la creació d’històries visuals, etc. 
15.Durant l’adolescència, època del canvi, trobares a faltar que al poble no hi haguera algun taller creatiu (pintura, teatre, escriptura)?
Sí. Per a mi ha faltat sempre el teatre. Quan anava al col•legi els xiquets tenien judo o karate i les xiquetes, gimnàstica rítmica. La varietat extraescolar començà a canviar a partir de la dècada dels 90.
16.Sabem que els guions teatrals els escrius tu. On has rebut aquesta formació? O has estat autodidacta? 
He tingut formació de cursos tot i això, a l’inici, era més autodidacta perquè de menut ja escrivia. 
17.Què prefereixes, escriure o interpretar?
Si em donen a escollir, escriure. M’encanta escriure l’obra, els personatges; pensar que s’ha de dir d’una determinada manera i de vegades, quan l’actor li posa una altra entonació acabar modificant-ho com ho ha dit ell a sobre l’escenari. És divertit i plaent.  
18.Com a veí local, penses que al poble hi ha deficiència cultural o per contra un excés?
 Mai pot haver excés en cultura. Sempre faltarà més. No vull dir en això que hi haja una mancança.  
19.Eres dels que creus que a un poble de menys de sis mil habitants com aquest, cal ampliar l’oferta cultural o simplement mantindre l’existent però millorant-la?
Cal mantenir les que ja hi ha i si se’n crea de noves que siga perquè existeix una demanda. Tampoc sóc dels que pensen que hi haja que saturar. Tinc molt clar que al teatre una, com a màxim, dues obres a l’any. Cal dosificar i oferir sense afeixugar al públic. 
20.Creus que hi hagut un tracte de favor amb l’esport i se’ls ha ajudat més que a la Cultura? Per què? 
Ací l’esport ha anat incrementant-se i les instal•lacions han anat adequant-se mentre que la Cultura ha anat quedant-se a un costat. Per què? No ho sé. És veritat que durant anys, l’Ajuntament ha recolzat l’esport i no ha potenciat tant la Cultura. Com també pense que la gent de la cultura ha aprés a sobreviure amb pressupostos baixos i amb un treball més de voluntariat, com una petita família. 
21.El grup de Torxa està format també per adolescents. Com veus la seua actitud? Com responen?
És molt bona. Tenen una forma de veure les coses que els beneficia, ja que actuen sense perjudicis ni complicacions, mentre que un adult es torna més exigent. Els adolescents tenen mil activitats i són els primers en acudir a l’assaig. 
22.Tenim assumit anar al cinema, és un acte natural, per què creus que amb el teatre no ocorre el mateix? 
Perquè la gent creu que visualment el teatre no és tan atractiu com una pel•lícula i pel que t’he comentat abans, mancança de cultura teatral. La gent ha de decidir anar i descobrir per ell mateix què s’amaga al teatre. Com també pense, que falta una major publicitat i promoció. No sols de les revistes especialitzades o magazines viu el teatre. 
23.Teniu pensat actuar fora de la localitat com a grup teatral igual que ocorre amb altres grups amateurs? 
Ara per ara, no. És interessant actuar fora, però som 17 persones i és complicat que puguem estar tots ni ens toca actuar un dia determinat. Falta un poc de consolidació del grup. Però temps al temps.
24.Per anar acabant, ens pots contar què prepareu a Torxa Teatre per al pròxim 27 de Desembre?  
FEM és la història d’uns xiquets que s’adormiren a la pàgina 19 i a la 20 s’alçaren amb els ulls pintats de betum. FEM tracta dels somnis. 
Tant sols et puc dir que és un somni amb els ulls oberts, els ulls dels espectadors. Volem apropar el teatre al públic amb noves formes de creació escènica.  Que els somnis dels que parlem siguen del públic i que l’espectador s’identifique amb ella. 
El resultat es podrà gaudir el pròxim diumenge 27 de Desembre a les 17.30h o bé a la sessió de les 19.30h. 
Llegir més ...

Torna Torxa Teatre

  • Publicat a Cultura
Per als amants del teatre, aquest divendres 21 d’Agost, el grup local Torxa Teatre, ens convida al seu nou espectacle Bar Baritats a la cerveseria Quintana. 
Esquetxos que, amb humor, ens volen aproximar a l’estiu i a la cuina. Tant sols heu de reservar taula a la cerveseria, delectar-se amb el deliciós menjar i preparar-se per passar una estona divertida i agradable amb els nostres actors locals. 
Recordeu, a les 0.30 hores a la Cerveseria Quintana les rialles estaran més que assegurades. Que no us ho conten! Us esperen!   
 
Llegir més ...

Obra de teatre: VOLS QUE ET PINTE UN BIGOT?

  • Publicat a Agenda
VOLS QUE ET PINTE UN BIGOT? És una comèdia vertiginosa, directa, sense cap concessió a la reflexió. És un ecosistema en sí mateix, on trobarem dues famílies desorientades amb esperances i somnis, terriblement optimistes si els comparem amb tot el que els toca sofrir a l’obra.
Llegir més ...

Activitats maig 2014

  • Publicat a Agenda

Ja ens hem menjat la mona i ja tenim fam d'estiu. Però en l'entretemps, al poble hi ha una notable i diversa oferta d'activitats amb què entretenir-vos! Ací les teniu!

Llegir més ...

Els alumnes del Taller de Teatre tenen ganes de més

  • Publicat a Cultura

 

Tot i haver-ne tingut molt, els alumnes del Taller d’Iniciació al Teatre que ha dirigit Carmen Rios coincideixen a voler-ne encara més. Quan van saber que des de Guadassuar.org preparàvem un article sobre aquesta experiència, una pluja de correus electrònics confirmava que els mesos d’aprenentatge tècnic, d’assajos a hora i a deshora, de paciència i de ‘que els ànims no defallisquen’, de reunions oficials i extraoficials, etc. han estat tan intensos com curts. ‘Espere poder continuar gaudint d’aquesta experiència en un futur, perquè he de dir que el teatre enganxa’, diu Noemí Cléries. La Marta Collado també hi està d’acord: ‘espere que açò continue durant molt de temps més, i és que, el vincle creat entre els participants d’aquest grup és un vincle que no mereix ser trencat’. Pascu Grau, també hi insisteix: ‘tinc la sensació d’haver complit una il·lusió, i no ho dic com a alguna cosa que ja ha acabat sinó com a que es poden fer més coses’. El teatre ha Guadassuar, doncs, sembla que ha vingut per quedar-se!

teatre 1

Quan al poble van aparèixer els primers cartells informatius, la novetat va causar interès i incertesa alhora. Ja se sap que tots, uns més que d’altres, tenim vergonyes vives. ‘A l’inici no tenia molt clar quina seria la meva reacció front al fet d’actuar davant de gent, però he de dir que una vegada et poses al paper, només has de deixar-te dur i disfrutar del moment’, diu Noemí, tot reconeixent que els exercicis per posar-se a la pell d’un personatge concret i la paciència de Carmen Rios han estat les claus de l’èxit.

Més enllà de l’aprenentatge estricte, la Marta Collado afegeix que la gent del grup ha estat també un component essencial perquè l’experiència haja estat tan gratificant. Diu que les classes a part de ser una distracció i una diversió, m’han permès conèixer a persones meravelloses que d’altra manera, sols haguera conegut per l’ hola i l’adéu que es fan pel carrer per simple educació’. Pascu Grau també reconeix la importància d’aquesta complicitat creada entre gent d’edat i condició diversa: Ja saps, la sensació d´equip... que, sincerament, a mi, i calcule que a tots, ens ha fet ser lo constants que fa falta per a tot’.

Per acabar, tot el grup té un especial record de l’actuació solidària en favor d’‘Una somriure per a Vega’ que va tenir lloc el cap de setmana del 15 i 16 de febrer a l’Auditori, on van adaptar un entremès de Miguel de Cervantes, ‘El retablo de las Maravillas’. Va ser una actuació molt ben preparada, d’assajos fins altes hores de la nit que requerien d’aparcar família i obligacions. El resultat a tal dedicació, però, ha estat el merescut: l’Auditori ple de gom a gom els dos dies. ‘El fet d’haver col·laborat amb una bona causa i la resposta del poble, què vols que et diga?, et puja l’autoestima que no veges!’ opina Pascu. Encara avui, em comenten, la gent els para pel carrer per donar-los l’enhorabona. No costa creure-s’ho. La barreja d’il·lusió i dedicació només porta feina ben feta. I la feina ben feta no ha de tenir fronteres per a qui la fa ni per a qui la rep amb gust. Cal, i no en tenim cap dubte, que vaja per llarg!

 

Llegir més ...

Guadassuar es bolca en el teatre

  • Publicat a Cultura

Carmen Rios, professora del Taller d’Iniciació al teatre, manifesta la seua il·lusió de continuar amb el teatre a Guadassuar perquè és ‘el gran antídot contra les depressions i l’estrès del món actual’

 

Voldria començar aquest article amb el leitmotiv del meu taller que el sintetizen les següents frases: ‘Tot ésser humà, qualsevol siga la seua condició, pot desplegar les ales i fer volar els somnis’.

 

En aquestes frases hi ha tota una intencionalitat importantíssima respecte als objectius del curs, més pedagògic i terapèutic, ja que no hi prima la intenció de formar grans actors i actrius en un curs d’Iniciació al teatre, sinó la d’aconseguir, en cada participant, una metamorfosi increïble en el creixement interior, de tal manera que augmente l’autoestima, s’eliminen bloquejos, es vença la timidesa i s’aconseguisca gestionar emocions i sentiments de forma tan positiva que repercutisca directament en la qualitat de vida.

L’objectiu fonamental del joc dramàtic és utilitzar tècniques o recursos teatrals com a vehicle del creixement grupal i individual. D’aquesta manera allò lúdic és simplement l’excusa perfecta per implicar i mimar el xiquet que portem dins i per aconseguir la desitjada catarsi en aquells que s’hi impliquen realment. Pense que tots hauríem de viure en algun moment de les nostres vides una experiència teatral, i més en els temps que corren. És positiu cuidar el nostre cos amb exercicis i gimnàs, però també cal cuidar el jo interior, perquè és un dels pilars de la salut psicològica.

Afortunadament, porte uns vint i cinc anys dedicant-me a aquesta màgica professió, i he pogut comprovar personalment els beneficis que aporta a diferents col·lectius, ja que tinc als meus tallers xiquets de totes les edats, des de tres anyets, joves adolescents, joves amb discapacitats físiques i intel·lectuals... fins als meus xiquets de vuitanta vuit anys. Per a aquest grup en concret, la gent gran, el treball de la memòria és imprescindible, entre tantes altres coses.

Iniciació al Teatre a Guadassuar

La proposta de muntar un taller de teatre a Guadassuar naix a partir d’unes sessions de Risoteràpia que es fan i tenen un gran èxit i demanda. D’altra banda, sabem que aquest poble allotja molt d’art, com demostra la societat musical i les xarangues, i comptava amb moltes persones aficionades al teatre de forma no professional. Pe tant, l’Ajuntament, des de la regidoria de Joventut, aposta, en el mes de setembre de l’any passat, per un projecte quasi totalment subvencionat, que és el Curs d’Iniciació al Teatre. En aquest curs es treballen algunes tècniques teatrals bàsiques per facilitar una posada en escena que mostre d’alguna manera el treball realitzat. He d’aclarir que els participants d’aquest taller posseeixen una capacitat extraordinària de treball, creativitat, esforç, entrega total... i han fet seues les poques tècniques bàsiques que vaig poder treballar en un temps tan limitat. Per tant, aprofite per exaltar la vàlua de tots els integrants del taller i els agraïsc la gran feina artística i social, ja que aquests joves aporten no sols cultura, també humanitat: a tall d’exemple, va eixir d’ells la idea que l’actuació portada a terme el 14 i 15 de febrer fóra benèfica i solidària per aportar un gra de sorra al cas de Vega i ajudar-la en les dificultats de salut. Cal, a més, no menystenir la increïble resposta del poble de Guadassuar, ja que gairebé tot l’aforament de l’auditori va quedar cobert i és una mostra a agrair per part meua i dels meus alumnes.

foto teatre guadassuar

Els reptes com a professora d’aquest taller

Més que reptes, la meua gran il·lusió és poder continuar amb el taller més temps perquè queda un llarg camí, i moltíssimes coses per aprendre, però sobretot cal fer que el teatre arribe a gent que fins ara no s’ho ha plantejat, perquè aquest món màgic és el gran antídot contra les depressions i l’estrès del món actual.

Guadassuar m’ha sorprès, ja que és un poble amb gent amb molt d’art que sap implicar-se en els problemes dels seus i en participa activament, amb solidaritat i afecte. Només puc, doncs, estar agraïda.

 

Dedique aquestes gràcies, sobretot, al grup d’Iniciació al teatre: Marta Collado Cascales, Ana Olmos Gimeno, Mireia Pérez Ferrero, Javier Colomer Ribes, Mabel López Olaya, Mari Ribes Madramany, Pascu Grau Díaz, Jose Ballester Cerveró, Noemí Cléries Vidal, Reyes Gimeno Añó, Ana Olmos Gimeno, Arturo Osca Añó i Carmen Tomás Mateu. També vull donar gràcies a la falla ‘La Barraca’ que va cedir-nos l’escenografia, al gran artista gràfic Josep Martínez Vidal que va dissenyar el cartell i al ‘Pachet’, que ens va ajudar amb el vestuari i l’estètica de l’escenari.

[LLegir aquí les impressions de l'alumnat del Curs d'Iniciació al Teatre]

 

 

 

 

 

Llegir més ...
Subscripció a aquest canal RSS

Publica la teua noticia

publica a guadassuar.org

Accedir or Resgitra't

Utilitzem cookies per millorar el nostre lloc web i la seva experiència al utilitzar-lo. Si continua navegant accepta el seu ús. Per a saber més de les cookies mire la nostra Política de Cookies.Acceptar