Els alumnes del Taller de Teatre tenen ganes de més

  • Publicat a Cultura

 

Tot i haver-ne tingut molt, els alumnes del Taller d’Iniciació al Teatre que ha dirigit Carmen Rios coincideixen a voler-ne encara més. Quan van saber que des de Guadassuar.org preparàvem un article sobre aquesta experiència, una pluja de correus electrònics confirmava que els mesos d’aprenentatge tècnic, d’assajos a hora i a deshora, de paciència i de ‘que els ànims no defallisquen’, de reunions oficials i extraoficials, etc. han estat tan intensos com curts. ‘Espere poder continuar gaudint d’aquesta experiència en un futur, perquè he de dir que el teatre enganxa’, diu Noemí Cléries. La Marta Collado també hi està d’acord: ‘espere que açò continue durant molt de temps més, i és que, el vincle creat entre els participants d’aquest grup és un vincle que no mereix ser trencat’. Pascu Grau, també hi insisteix: ‘tinc la sensació d’haver complit una il·lusió, i no ho dic com a alguna cosa que ja ha acabat sinó com a que es poden fer més coses’. El teatre ha Guadassuar, doncs, sembla que ha vingut per quedar-se!

teatre 1

Quan al poble van aparèixer els primers cartells informatius, la novetat va causar interès i incertesa alhora. Ja se sap que tots, uns més que d’altres, tenim vergonyes vives. ‘A l’inici no tenia molt clar quina seria la meva reacció front al fet d’actuar davant de gent, però he de dir que una vegada et poses al paper, només has de deixar-te dur i disfrutar del moment’, diu Noemí, tot reconeixent que els exercicis per posar-se a la pell d’un personatge concret i la paciència de Carmen Rios han estat les claus de l’èxit.

Més enllà de l’aprenentatge estricte, la Marta Collado afegeix que la gent del grup ha estat també un component essencial perquè l’experiència haja estat tan gratificant. Diu que les classes a part de ser una distracció i una diversió, m’han permès conèixer a persones meravelloses que d’altra manera, sols haguera conegut per l’ hola i l’adéu que es fan pel carrer per simple educació’. Pascu Grau també reconeix la importància d’aquesta complicitat creada entre gent d’edat i condició diversa: Ja saps, la sensació d´equip... que, sincerament, a mi, i calcule que a tots, ens ha fet ser lo constants que fa falta per a tot’.

Per acabar, tot el grup té un especial record de l’actuació solidària en favor d’‘Una somriure per a Vega’ que va tenir lloc el cap de setmana del 15 i 16 de febrer a l’Auditori, on van adaptar un entremès de Miguel de Cervantes, ‘El retablo de las Maravillas’. Va ser una actuació molt ben preparada, d’assajos fins altes hores de la nit que requerien d’aparcar família i obligacions. El resultat a tal dedicació, però, ha estat el merescut: l’Auditori ple de gom a gom els dos dies. ‘El fet d’haver col·laborat amb una bona causa i la resposta del poble, què vols que et diga?, et puja l’autoestima que no veges!’ opina Pascu. Encara avui, em comenten, la gent els para pel carrer per donar-los l’enhorabona. No costa creure-s’ho. La barreja d’il·lusió i dedicació només porta feina ben feta. I la feina ben feta no ha de tenir fronteres per a qui la fa ni per a qui la rep amb gust. Cal, i no en tenim cap dubte, que vaja per llarg!

 

Llegir més ...
Subscripció a aquest canal RSS

Publica la teua noticia

publica a guadassuar.org

Accedir or Resgitra't

Utilitzem cookies per millorar el nostre lloc web i la seva experiència al utilitzar-lo. Si continua navegant accepta el seu ús. Per a saber més de les cookies mire la nostra Política de Cookies.Acceptar