'Mira, mira, Micalet... i xacarrac, xacarrac' Destacats

Un any ha passat de l’última setmana de danses i les colles dansadores preparen els trages per a la dansà. Tisores, cola, purpurina i sobretot la pistola de silicona agonitzen sent maltractades pels artistes dansadors que en tant d’afany i d’il·lusió preparen les seues indumentàries. Els veïns del carrer Sant Roc i Verge del Carme, Ausiàs March, l’Ermita, Mestre Serrano, el Cristo i el carrer Major, treuen dels seus caixons les banderoles i les garnaldes per ser penjades i decorar tots els seus indrets. Es respira un ambient festiu i el poble de Guadassuar, i sobretot els que més viuen aquesta festa, es preparen per passar la setmana gran.

La dansà no té referència històrica clara ja que al no pertànyer a cap estament polític i religiós no s’ha documentat. Sí es sap que és un festeig que es celebra les nits de la setmana següent a les festes de la Mare de Deu d’Agost, temps que antigament corresponia a la pausa agrícola estival, acabades les collites del capoll de seda, fesols, melons, tomaques, etc. i vespres de la sega i batuda de l’arròs.
La festa ha anat canviant al llarg del temps. Antigament eren els propis balladors i els veïns qui costejaven les despeses dels músics. Quan acabava la dansà es passava una cistella i els homes dansadors dipositaven l’ofrena per pagar als músics. Si aquesta era generosa, el pregoner municipal tocava la seua flauta amb molta potència, el veïnat l’ovacionava i la balladora somreia satisfeta. Però si l’aportació no aplegava al quinzet el públic se li burlava i la flauta sonava malament. Hui en dia els trages no són els de llauradors que s’utilitzaven antigament sinó indumentàries carnavalesques amb diferents materials, ja siga amb paper i cartró, suro, tela,etc.
Tots sabem que la dansa és simple, així qualsevol persona del poble pot ballar-la, no cal pertànyer a cap grup professional. Quan eixim al carrer a vore-la sembla pobra, però no és així. Ens hem de fixar amb allò que la precedeix: el passacarrer, l’eixida, el cap de dansa i el que la succeeix: el ball trencat o ballet final. Tot plegat i sumat als trages originals fets pels dansadors dóna un sentit més ple.
Durant la setmana passada he pogut fer-me un cafenet del temps al Capri amb Joan B. Boïls un gran entès de les danses de Guadassuar. Ha dedicat temps documentant-se i escrivint articles un a la revista “Caramella”sobre la nostra festa. Ell m’ha explicat que la dansà és una tradició molt antiga que el poble ja siga dansadors, músics i espectadors hem sabut conservar i adaptar al llarg del temps.
No sé si ho sabreu però ell és membre de l'Associació d'amics de les danses, associació que neix per donar importància als elements desconeguts de la dansà i que el poble ho puga conèixer. Diem elements desconeguts de la dansà ja que anteriorment no existia informació clara d’aquesta festa. M’explica que dintre de la dansà no tenen una feina d’organització, però si ofereixen ajuda als festers dels passos que es segueixen tots els anys, la puntualitat, els coets d’avís, els descansos...
El que de segur que no sabeu és que la nostra dansà és referent dintre de les dansades dels pobles del  voltant, molts d’aquestos estan retraguent les danses tradicionals pròpies i copien la seva música.
Aprofitant que en Joan és músic, li he preguntat sobre la implicació dels músics a la dansà i ell m’ha respost que aquestos mai fallen i són els que millor saben com funciona i s’ha d’organitzar. Els tabaleters  ens marquen el ritme amb la caixa i ens fan ballar amb bon ritme. Antigament tan sols hi havia una caixa amb dos dolçaines per tota la dansà, amb falta de dolçaines la banda els va canviar per altres instruments de vent. Hui en dia som molts els que eixim a dansar i el repicar no els hi ajuda, més bé els dificulta la feina. Hem de ser conscients del seu ritme simple i que puguem fer tots.
Bé després d’haver parlat amb aquest musicòleg que tenim al poble i haver passat una estona, tranquil·la, agradable i emocionant. Vaig tornar al nostre taller de trages on m’esperaven la pistola de silicona, els pots de purpurina i els meus amics.  Un espai on cada any es viu aquesta festa amb intensitat. Totes les colles que ixen a ballar en tenen un semblant. Allà és on es transformen les nostres idees amb veritables obres d’art. Hi haurà trages que ens agradaran més que d’altres, però val molt la pena poder compartir idees i temps al millor estil d’Art Atac.

danses02
És dilluns de dansa i l’alegria i emoció envaeix el meu cos. He escoltat algun veí que ha posat el cançoner de les danses. Mira, mira, Micalet... i xacarrac, xacarrac... ja puc dir que estem en la setmana bona de l’any. Arribades les 21h sona el primer coet avisant que hem de sopar. A les 22h ja tots en marxa per començar a vestir-nos.
Es fan les 23 en punt i arribem a la porta del forn de Pla enfrontats al carrer Sant Roc per començar a fer el passacarrer. Els músics primers, després les festeres i la resta els acompanyem a la filera. Veig les cares del la gent, uns espatarren el nas i demostren una cara de repugnància, d’altres es riuen i ens llencen paraules gracioses i els que més m’agraden són els amics i familiars que amb la frase “ Redéu, s’ho poseu tot...” demostren el seu suport incondicional sense demostrar afinitat amb la indumentària.
Al so del coet d’inici, els més menuts comencen a dansar. ‘Un, dos, tres pataeta’ li explica un fester ajudant al xiquet de la seua fila. La dansà no s’assaja a casa, els del poble la tenim innata. A qui no li han canturrejat el ‘tanininà, taninana’ de la dansà quan volien que fes les dos horetes? A tots els xiquets del poble!!!
Ens ha arribat l’hora de ballar, la meua balladora a un costat i jo a l’altre. Primer fem una passà cap a fora del poble i desprès del descans, amb polo inclòs si arribes a l’hora, la de tornada. Durant el temps que estem ballant els festers ens donen beguda, jo comence prenent aigua i quan porte uns deu minutets demane un recuperador energètic que el fester me’l tradueix com cassalla amb aigua. Al ser el primer dia de danses i no haver molta dansà no paren de portar-te per a beure, però sé que com vaja passant la setmana això no continuarà així. Cada vegada eixiran més dansadors i dansadores i no donaran l’abast.
Una vegada acabada la dansà del dilluns al carrer Sant Roc, sona la traca final i tots bojos comencem a ballar el ball final. Tota la comitiva de dansadors i dansadores seguim els músics per arribar a l’espai sonor i escolar música, ballar i beure com si no hi hagués un dimarts.
De tot el que significa per a mi aquesta festa en trec una frase:
<<La dansa de Guadassuar consisteix, per les seues característiques, una joia folklòrica, curosament afalagada pels guadassuarencs, com a fidel reflex de la seua cultura, personalitat i amor a la seua terra.>>
                                                                                                                  Cançoner de Guadassuar.

Darrera modificació elDimarts, 26 Agost 2014 00:22
Valorar aquest article
(5 vots)
Tornar al principi

Publica la teua noticia

publica a guadassuar.org

Accedir or Resgitra't

Utilitzem cookies per millorar el nostre lloc web i la seva experiència al utilitzar-lo. Si continua navegant accepta el seu ús. Per a saber més de les cookies mire la nostra Política de Cookies.Acceptar