Entrevista a Martí Asensi Osca, Artista Plàstic, Gestor Cultural. Destacats

És un dimecres d’hivern atípic, el Sol brilla amb força i les temperatures ronden els vint graus. Les campanes de l’Església acaben d’anunciar les 11 del matí. Espere a la porta del Centre Cultural, un lloc significatiu, l’arribada de l’entrevistat. No espere molts minuts, de seguida el divise, va amb ulleres de sol i el seu estil característic d’artista. Ens saludem amb afecte. Sé que l’entrevista serà contundent, com ell, sense pèls a la llengua. No m’equivoque, tres hores i mitja de conversa rodejats de rialles, bon ambient i confidències. Descobrir no sols l’artista sinó també l’home. Ell és Martí Asensi Osca.   
1)Ets llicenciat en Belles Arts, però també tens estudis musicals. Per què optares per les arts plàstiques i no pas per la música? 
Des de menut vaig començar els estudis musicals amb Fina Roig i amb el tio Leopoldo Vidal a tocar l’oboè. D’ella, la música, he aprés la disciplina, la tenacitat, l’estudi diari i continuat, però sentia que ho havia donat tot, que no em podia omplir. No és que no em fera feliç tocar ni estudiar-la, però notava que em faltava alguna cosa. M’agradava, i m’agrada, però no em veia complet mentre que amb els arts plàstiques era jo. Em vaig trobar a mi mateixa, el que realment volia ser. 
2)Creus que la música ha influenciat d’alguna forma en les teues obres?
Sí. Sense dubte! És més, escric textos combinant lletres i notes musicals, imagina’t. No dibuixe sobre paper normal, sinó sobre paper pautat o partitures. No sé viure sense música. A l’estudi tinc la imatge de Santa Cecilia que m’acompanya mentre cree i sempre, sempre, s’escolta alguna peça, inclús al Taller on impartisc classe ressona de fons. En totes les obres hi ha referència musical. Crec que tots tenim la nostra banda sonora personal i, la meua, és la clàssica en totes les seues vessants. 
3)Eres gestor cultural, moltes són les persones que no saben les taques que fa aquesta figura, ens pots explicar què fa un gestor cultural i a què es dedica? 
La pròpia paraula ho diu. Les gestories fiscals sabem que són les que gestionen diners, doncs nosaltres fem el mateix però a l’àmbit cultural. Un gestor cultural organitza esdeveniments, sí, però també s’encarrega de sol•licitar les prestacions per a realitzar un determinat acte, les subvencions que s’aproven a Conselleria, comissaria exposicions, organitza trobades, festes locals, privades, entre d’altres activitats. El noranta per cent de la nostra feina és la que no es veu. I tot sempre, treballant, donant-li forma, buscant els mitjans que garanteixen l’acte que li arribarà finalment a l’espectador.
Es treballa tant des d’un àmbit públic, per exemple, un Ajuntament et demana que li organitzes, dissenyes o comissaries qualsevol esdeveniment, o bé, és una entitat privada qui reclama els teus servicis, com va ser el cas de la gestió i coordinació de les celebracions del Centenari de la Cooperativa Agrícola GUADACOOP del que n’estic molt orgullós. 
Afegir, que el gestor cultural també té altres activitats, com és la d’aconsellar a la persona o entitat que et busca per fer una determinada feina, perquè com bé saps, el producte ha de tindre vida i perdurabilitat. Hi ha qui es pensa que la feina del gestor és únicament l’activitat protocol•lària, quan això és la part mínima. 
En aquest moment estic en plena feina de gestió per que l’Ajuntament de l’Alcùdia i en particular el Regidor de Cultura, Toni Benavent m’ha demanant creem el mes de les Arts Plàstiques. Al llarg del mes de juny, es realitzaran un seguit d’activitats relacionades amb aquestes arts. Des d’un Concurs de Pintura al Aire Lliure Ciutat de l’Alcùdia, com un Concurs de Dibuix i Pintura per a Escolars que portarà el nom del Pintor Vergara (pintor Alcudià), tot recolzat per l’Escola d’Arts Plàstiques de L’Alcúdia, EAPA de la que soc coordinador i  professor.
Entrant en un àmbit més personal, et puc contar que estic en plena feina de gestió a l’Alcúdia, ja que el Regidor de Cultura, Toni Benavent, m’ha demanat que creem  el mes de les Arts Plàstiques. Al llarg del mes de juny, es realitzaran un seguit d’activitats relacionades amb aquestes arts. Des d’un Concurs de Pintura a l’Aire Lliure Ciutat de l’Alcúdia, Concurs de Dibuix i Pintura per a escolars amb el nom del Pintor Vergara (pintor alcudià), recolzat  per l’Escola d’Arts Plàstiques de l’Alcúdia (EAPA), de la que sóc coordinador i professor.
A més a més, també crearem un Museu a l’Aire Lliure, amb la participació d’artistes professionals (Boix, Pina, Marco, etc) i amateurs de l’Alcúdia, exposarem als aparadors de les tendes i  comerços i a les balconades dels particulars que ho desitgen. Finalitzarem el mes amb la Biennal de Pintura i Escultura Ciutat de l’Alcúdia. Alternarem, cada any una de les modalitats. 
Durant quatre caps de setmana, la gent que es passege per la localitat podrà gaudir de les obres, no sols dels alumnes, sinó també d’autors locals consagrats. La idea és crear costums, un hàbit, que vegen les Arts Plàstiques del mateix mode que fan amb la música o el teatre. 
Cal tindre en compte que aquests projectes és com córrer una marató, sense pressa però sense parar. Fer les coses ben fetes i amb mires de futur. La màxima d’aquest projecte és crear un Museu d’Art Contemporani (MACA). Tant sols existeix un al País Valencià i es troba a Vilafamés. L’única cosa semblant a aquest és l’IVAM. D’açò que estic parlant, sorgeix quan acabe el màster de Gestor Cultural, va ser el meu treball de fi de màster. I es farà realitat ara, vint anys després, a l’Alcúdia. Com et deia abans, és sempre una carrera constant. 
4)Penses que la gent és conscient de la feina que aporta organitzar un acte cultural? Creus que la gent en compte de ser agraïda més bé menysprea la feina, no la valora? 
Totalment d’acord amb l’última part de la pregunta. Sols els que estem dintre d’aquest món o gent com tu que està a prop d’aquest univers, sap com és de complicat i laboriós. Si surt mal, pots estar-ne ben segura que et criticaran  i si és al contrari, et diran que és el que et toca fer, en cert mode tenen raó, ara però ningú et diu: “Ostres que bé ha eixit!” o “Enhorabona”. És més, diré que no valoren la feina perquè la gent no li posa preu. 
Em fa molta ràbia la frase “La cultura és deficitària per natura.” És totalment fals! Hem d’alimentar l’ànima, per això estem nosaltres, per fer la vida més agradable amb la nostra feina. El gran drama dels gestors, i crec que de quasi tot el món que està vinculat a la cultura, és eixe, que no es valora el que fem, no ho consideren important. 
Però malgrat aquests entrebancs, puc dir ben orgullós que paga la pena treballar en aquest món tan enriquidor i apassionant alhora. 
5)Normalment, l’artista és volàtil, visceral, amb “bogeries” i compaginar-ho amb la vida privada sols ser complicat. Com ho feu vosaltres? 
Com bé has dit, de vegades és molt complicat. Però he de dir, que Mason, el meu marit, és el millor que m’ha passat a la vida. És l’únic que sap com dur-me. M’aporta equilibri, és calmat, tot el contrari a mi que tinc pujades i baixades com una espècie de muntanya russa, volàtil com has dit tu. Però per això tenim tanta empatia. A ell li aporte el nerviosisme, els corrents elèctrics de l’activitat i ell, m’aporta la serenitat, amb una mirada m’ho diu tot. 
Hem trobat l’harmonia, després de desset anys junts i deu de casats, de saber quan ens podem dir les coses i quan no, entenem quan un dels dos ha tingut un dia dur. La nostra relació és cinquanta per cent un, cinquanta per cent l’altre. Som amics, amants, parella, companys de treball i alhora un tot. Com sempre dic, em va tocar la grossa de la loteria l’any 2000 quan va entrar de ple a la meua vida. 
6)Sempre has estat vinculat al poble, però quins moments professionals recordes amb més goig? 
No podria dir quin moment seria el més important perquè n’han estat molts. Per exemple, el Centre Cultural, on ens trobem ara, vaig participar amb el disseny dels espais i els vaig donar funcionalitat junt l’arquitecte Fèlix de la Hoz Colomer. Cite aquest, com també podria dir les classes als col•legis, la creació del Taller de Dibuix i Pintura, molts moments, difícil quedar-me’n amb un. A l’igual que també he viscut molts personals, ser Fester de Sant Roc, Cap de Dansa, Fester de Sant Vicent, Germà Major a la Confraria la Sang... Moments que m’han enriquit com a ésser humà.
Va influenciar, de forma negativa, fer pública l’homosexualitat?
Què va! Va ser al contrari, pillàrem aquella època, que Mason, el meu marit, i jo denominem com  “Pon un homosexual en tu vida” (somriu). Em referisc al moment que resultava cool que un gay apareguera a la vida tant personal com social. Però cal tindre en compte que el respecte no té res a veure amb la condició sexual, sinó cap al que fas diàriament personalment i professional. 
A més, vam tindre la gran sort que les nostres famílies foren un gran suport, recolzant-nos des del primer moment, com també ho foren els amics i les amigues que a més d’estar al nostre costat donant-nos recolzament, també feren de barrera de contenció contra les possibles crítiques o comentaris malintencionats que pogueren sorgir. Si això, li sumem que nosaltres tinguérem una actitud personal normalitzant les coses, problemes no n’hem tingut. Podríem dir que ha estat al contrari ja que foren moltes les persones que ens han felicitat per ser certament “pioners” en la visualització de parelles del mateix sexe. 
7)Fores junt Joaqui Cleries, Regidora de Cultura, Educació i Festes, i Agustí Roig, antic Cronista de Guadassuar, fundador del Consell de Cultura al poble. Per què es crea aquest òrgan? Quines eren les seues funcions? 
Es forma simplement perquè no hi havia cultura tal com la coneguem ara. M’explique, les festes funcionaven per inèrcia, però la cultura no. A principi de la dècada dels 90, Joaqui, busca gent amb inquietuds, entre elles a mi que acabava de finalitzar els estudis de BBAA i estava boig per començar a treballar i més per al meu poble. En eixe grup per a mi, busca a una de les figures locals més important, que era Agustí Roig. Un home atemporal per al seu temps, callat, sempre a l’ombra, fent feina, tremendament intel•ligent i de qui vaig aprendre moltíssim. No hi hauran mai suficients paraules de gratitud cap a la seua figura i tot el que representava per a la cultura local i per la gran tasca que va fer durant tants anys. 
El començament del Consell va ser suau, però anà creixent amb el temps i començàrem a tocar tots els sectors culturals que havien de fer gran el poble. Aportàvem propostes de la realitat cultural de Guadassuar intentant, dintre de les mesures de les nostres possibilitats i sempre de forma altruista, treballar amb les distintes Regidores per la cultura i les festes del poble. Perquè no hi ha més gratificant que col•laborar per a la localitat i fer millor la vida dels veïns i veïnes. 
En quan a la funció, depenia del regidor/a del moment. Per exemple, com ja saps, l’última etapa del Consell va ser des d’una visió femenina i em semblà perfecte que els membres foren dones ja que ací, tot i que molts no ho saben, hi ha moltíssimes dones que teniu bona preparació amb una enorme projecció, no sols culturalment sinó professionalment també. 
Creus que s’hauria de tornar a implantar el Consell de Cultura? 
Pense que tal com ens trobem hui en dia, cal deixar al regidor/a actuar, junt als Gestors Culturals, i tindre una visió pròpia, sempre que siga conservant i cuidant les costums i tradicions que ens fan ser poble. Tots tenim dret a equivocar-nos i a encertar. 
Tot i això, pense que s’hauria de crear un Consell de Festes, format per representants dels col•lectius que formen les Festes d’hivern, Setmana Santa i Festes d’estiu, com de totes les associacions culturals i socials del poble, que servisca per a interactuar els uns amb els altres, agrupar-ho tot i tirar-nos una mà. Una reciprocitat entre els grups, i junt a les Institucions fer gran les nostres Festes no sols a nivell comarcal sinó també autonòmic i nacional.  
Opines que el problema ha radicat en la desunió entre els diferents grups culturals? 
Sí. Mai s’ha remat en la mateixa direcció. Hem viscut els casos de si no eres del gust o predilecció d’un sector, per molt que el teu acte isquera bé, destacaven les errades i si ha eixia mal aprofitaven més encara per criticar-te. Però si per contra, formaves part del grup, sempre quedaves bé, tenia igual si havia eixit mal perquè aleshores s’aplicava la màxima de “tots tenim dret a equivocar-nos”. 
Aquestes coses han d’acabar d’una vegada o la CULTURA, FESTES i TRADICIONS del poble aniran en retrocés. Aquestes actituds sols perjudiquen als veïns i veïnes, quan ha de ser el contrari. Entre tots hem de fer gran Guadassuar, i continuar sent l’enveja dels visitants quan ens veuen units i celebrant a l’uníson les nostres festes i costums tan arrelades.   
8)Aquest any t’ha nombrat President de la Junta Central de Confraries, com et sents? Ens pots explicar també el fet que Guadassuar siga membre de ple dret a la Junta Diocesana? 
Sóc membre de la Confraria la Sang des que vaig nàixer, perquè ací, com tothom sap, les Confraries estan formades per famílies, no per gremis o col•lectius com ocorre a altres pobles. I n’estic ben orgullós de formar-ne part. 
Centrant-nos en la Junta, quan vaig entrar, em vaig trobar que hi havia molta gent major, amb una visió, com era d’entendre, més religiosa, no veien la part lúdica. Clar, això suposava que calia oferir nous punts de vista. Tornant a la Confraria la Sang per explicar-ho millor el que pretenia en entrar a la Junta. Deu anys enrere, a aquesta confraria, únicament eixíem 10 persones, ara, en som 140. Per què? Doncs el que t’he dit abans, cal incloure una vessant lúdica. Això sí, sempre des del respecte. Aconseguit el respecte mutu i que tot comencés a funcionar, és quan em demanen que entre a la Junta Central. 
En entrar, coincidírem quatre membres més joves. Matisse, la Junta Central està formada per 12 membres. El fet de ser-ne quatre amb una visió diferent ha creat que a poc a poc les coses puguen canviar. Fa sis anys, el divendres de Dolors, vam reprendre l’acte del Pregó de Setmana Santa, afegint-li una actuació musical. Ens agermanàrem amb confraries d’altres pobles i hem portat bandes. Els Festers de Sant Vicent Màrtir ens acompanyen el Diumenge de Rams.  Des de fa un parell d’anys, aconseguírem que el Dimecres Sant, el dia del trasllat,  hi hagués gent a cada costat del carrer, no es podia explicar amb paraules. Però cal distingir la festa d’esmorzars, sopars, etc, i altra és la processó, on apareix el respecte i la rigor. Durant eixos moments, cadascú fem el nostre viatge personal. 
Per acceptar ser President plantege tres qüestions: modificar els estatuts (entrada de dones a la Junta) i baixada de la mitja d’edat dels membres, cosa que ja s’ha fet, que tothom aporte a les àrees de treball segons les habilitats que tinguen i entrar a la Junta Diocesana que està formada per trenta set poblacions i crear una Setmana Santa forta com la de Torrent, Alzira, Gandia... 
Novetats per aquest any i que hem estat treballant de la Junta Central de Confraries, pactant abans amb la Regidoria de Cultura, Festes i Patrimoni i amb el Consiliari i Rector de la Parròquia de Sant Vicent Màrtir. Per al Diumenge de Rams es farà un Dinar de Germanor a la Plaça de Generalitat junt als Festers de Sant Vicent, no sols per a les Confraries, sinó popular, perquè tota aquella persona que vulga participar, solament haurà de traure un tiquet i vindre. 
Després, rememorant el que va fer l’any 1956 la Confraria de la Preciossíma Sang, aquell any no tenien imatge doncs és del 1957 i és obra d’Antonio Galarza Moreno, tragueren el pas processional del Santíssim Crist de la Penya, sense la imatge d’aquest i la substituïren per un sudari que envoltava la creu, la nit de Dijous Sant. Per tant enguany, tot i fent-ho coincidir en que els Germans Major de la Confraria són els últims fundadors vius que ens queden, en memòria i agraïment a tots ells anem a repetir-la i fer-la perdurar en el temps. Així, eixirem en processó a les 23.30h des del Centre Cultural en el mes absolut dels silencis. Durant el trajecte, ressonaran els redoblants de la Confraria i acompanyat amb el so d’una campana arribarem en processó a la Plaça Major on situarem el Crist davant la porta de l’Església fent-ho coincidir amb l’eixida dels fidels assistents a l’Hora Santa. Una vegada allí amb l’únic so d’una dolçaina rememorarem el moment de la mort de Jesús per a continuació continuar en solemne processó fins arribar de nou al Centre Cultural, seu del Museu d’Imatgeria de la Setmana Santa de Guadassuar. 
Per acabar, el Divendres Sant, quan arriben cadascuna de les Confraries, i com a extensió de l’actuació de la Banda Sifònica Unió Musical Santa Cecilia de Guadassuar, que també els hem demanat que al llarg de la processó interpreten  les marxes de processó del Mestre Virgilio Beltrán expressament escrites per a la Setmana Santa de Guadassuar, l'Orfeó de la Societat Unió Musical, OSUM, interpretarà per a cadascuna de les sis Confraries una obra sacra especialment escollida per a l’ocasió i així rematar com es mereix la processó general de Divendres Sant.
I ja que estem (somriu), i si m’ho permets, voldria aprofitar aquesta plataforma per a convidar a tots els veïns i veïnes de Guadassuar que ens acompanyen i participen activament de tots els actes que amb tanta il•lusió i esforç hem preparat per a la Setmana Santa de 2016 a Guadassuar.
9)Artista plàstic, músic, President de la Junta Central de Confraries, Gestor Cultural, estàs al grup de Dolçaina i Tabal, d’on traus l’energia? 
No ho sé (es riu). El Peter Pan que porte dins m’ajuda a que els dies tinguen vint-i-set o vint-i-huit hores. Inquietuds. Són necessitats que apareixen a la vida. La dolçaina era una assignatura pendent. L’Orfeó perquè estic en fase de cantar i actuar davant el públic i quin lloc millor que  al de la meua estimada Banda. La docència perquè té a veure amb la vessant plàstica. El millor moment? Quan estic a l’estudi amb els pinzells, la música...Gestor Cultural és un repte nou cada dia i la vessant creativa sempre està en moviment. Ser President de la Junta és un tema més personal, intrínsec. Assignatura pendent? Història de l’Art i que algun dia estudiaré pel mer plaer de com bé diu la paraula, estudiar. 
Tin en compte una cosa, açò és emoció, sentiment, passió. El dia que deixe de tindre aquestes coses, voldrà dir que estic mort. 
10)Vinculat al poble, com s’ha dit abans, hem vist els darrers anys, dissenys teus a les Danses. Com surt la idea? 
Per a mi les Danses són un tot. Isc a ballar des que tenia cinc anys junt la meua parella de ball l’amiga Carmela Osca. L’any 1993, els Festers de Sant Roc recuperàrem dues parts de la Dansà, la figura del Cap de Dansa i l’eixida. Vaig ser, l’any 2008 Cap de Dansa a títol personal al carrer Crist de la Penya i el 2014, al carrer l’Ermita, en representació dels Festers Sant Vicent Màrtir i les Festeres de la Divina Aurora. També vaig ser millor ballador l’any 1986. 
La faceta de dissenyador de Danses sempre m’ha servit a la faceta creativa i he dissenyat per a la família, amics, la colla de balladors. Però l’any 2009 i 2013 ho vaig fer per a les Festeres de l’Assumpció quan em buscaren, moltes d’elles havien estat alumnes que havia tingut a l’escola de pintura. Van ser dos anys molt divertits, amb moltes anècdotes per contar amb les meues “princeses”, vivències que mai oblidaré.  
Un dels plaers més grans per a mi és haver fet des de molt jove coses per al poble, amb l’únic desig de fer gaudir als veïns i veïnes. 
11)Per a quan una exposició al poble? 
La veritat, fa anys que no expose al poble i no per falta de ganes, l’última la vaig fer ací, al Centre Cultural. Però darrerament estic treballant per encàrrec, sobretot retrats que estan quedant molt interessants, em diuen que s’assemblen molt (riu) i m’agradaria recopilar el que he fet els darrers anys i exposar-ho perquè els que ens estimem l’art ho puguen gaudir. 
A més, personalment he tornat als meus orígens amb partitures tintades, boscos de faristols, crear una sinestèsia entre pintura i música. Fer poesia musical, que la gent puga veure la música. Senzill? No. Però a qui no li agrada un repte?
Tot i voler, ara ha sorgit el projecte anomenat “+ART” amb la UGT.PV, a part de coordinar i dissenyar el projecte, seré l’encarregat de gestionar els espais expositius i les cases de poble al País Valencià del sindicat i estic motivat i il•lusionat alhora. Aquesta feina em permetrà oferir espais als amateurs, als novells, als recents titulats per donar-los eixida i opcions, espais on mostrar les seues obres; gràcies al sindicat, la figura de l’artista serà vista com una professió, que és el que realment és, com hem comentat, que es cobre per la feina. També proposar a les Institucions que els titulats en Belles Arts puguen accedir a tots els graus de l’ensenyança pública i dignificar l’assignatura de “Plàstica” perquè estiga impartida per especialista a l’igual que es fa amb música.   
Sincerament, tinc ganes d’exposar, però alhora els projectes com aquest o el de l’Alcúdia em fan sentir viu. Temps al temps.
Darrera modificació elDimecres, 17 Febrer 2016 19:10
Valorar aquest article
(3 vots)
Tornar al principi

Publica la teua noticia

publica a guadassuar.org

Accedir or Resgitra't

Utilitzem cookies per millorar el nostre lloc web i la seva experiència al utilitzar-lo. Si continua navegant accepta el seu ús. Per a saber més de les cookies mire la nostra Política de Cookies.Acceptar