Logo
Imprimir aquesta pàgina

Concert Banda de música de la Societat Musical de Guadassuar

DISSABTE 25 DE FEBRER DE 2012 19’30 HORES, AUDITORI

1a PART
CAMINO DE ROSAS (pd) ...... José Franco Ribate
  • EL TRUST DE LOS TENORIOS (selecció)... José Serrano
  • JERICHO ..................... Bert Appermont

2a PART
CONCERT PER A PIANO EN LA MENOR, op. 16 .. Edvard Grieg
  • 1. Allegro molto moderato
  • 2. Adagio
  • 3. Allegro moderato molto e marcado
  • Piano: Josep Manuel Campos

Director: Juan Carlos Civera

JOSEP MANEL CAMPOS I CAMPOS, piano

Naix a Betera en 1976, on als sis anys comença els seus estudis musicals. S'incorpora al Conservatori Joaquin Rodrigo de València, obtenint el títol superior de piano amb Miguel Ángel Herranz. Ha estat format per prestigiosos pianistes internacionals com Neal P. Da Costa, Ratko Delorco, F. Tortajada. Ha interpretat concerts de piano per tot arreu d’Espanya,   destacant els realitzats a Tenerife i al Palau de la Música de Valencia.

Als quinze anys ja dirigeix una coral i als divuit se'n fa càrrec de la direcció de la de la Unió Musical de l'Eliana. Des de 2005 és director del Cor Lambert Alonso de Godella. Obté  durant dos anys consecutius el primer premi de nadalenques al Palau de la Música de València amb una coral de veus blanques. Destaquen els concerts realitzats en Madrid, França  i Itàlia. En el camp coral ha rebut formació de professors com Jacques Calatayud, Edwin List, Ernest Artal i Diego Ramón. És ajudant de direcció, als muntatges del Rèquiem  de Mozart i el Messies de Haendel amb Ernest Artal. En 2010, va dirigir el Glòria de Vivaldi i en 2011 la Trilogia Sacra d' E. Artal al Palau de la Música de València.

Ha estat un dels components del grup vocal 5per4 sota la direcció de J. Debón. En 1998 , edità un cd de música propia amb Pere Andani. Forma part del duo de cambra Cello i Piano a Pia.Ce.Re, junt a David Fernández. És diplomat en magisteri. Ha treballat en acadèmies de música, en col·legis i instituts. Ha impartit cursos al Cefire per a professors. Destaca la  seua creativitat i la creació de programes innovadors.

Actualment és professor de piano y pianista acompanyant al Conservatori Municipal José Iturbi de València.

 

JOSÉ FRANCO RIBATE (1878-1951)
Director de banda i compositor. Molt jove passà a viure a Bilbao, on realitzà tota la seua labor musical. Gran part de la seua obra és eminentment basca, pel que podria considerar-se  el “Salvador Giner” basc, a pesar d’haver nascut a Aragó. Escriví més de dos-centes obres, principalment per a banda. Entre elles trobem els pasdobles taurins Agüero i Camino de  Rosas i moltes marxes de processó.

JOSÉ SERRANO (1873-1941)

Va gaudir d'una gran popularitat a principi del segle XX per les seues sarsueles, de les que va deixar més de 50 títols, alguns dels quals formen part del repertori habitual del gènere. Va compondre el queactualment és himne oficial de la Comunitat Valenciana, així com el pasdoble El Fallero. Entre els èxits més destacats de la carrera de Serrano cal esmentar  Alma de Dios; La canción del olvido, Los de Aragón, La Dolorosa...

El trust de los tenorios Humorada còmica lírica en un acte. Llibret de Carlos Arniches i música de José Serrano. S’estrenà amb gran èxit en Madrid en 1910, amb l’assistència del rei  Alfons XIII. Exemple de la metamorfosi que tingué el género chico cap a les varietats i la revista. Trama d’embolics en to de comèdia, amb moltes situacions còmiques i fantàstiques. De la música cal destacar la famosíssima jota, Te quiero morena, peça interpretada per molts tenors encara en l’actualitat. La acció transcorre en Madrid, París, Venècia i la India. En Madrid, en una associació i sindicat de Don Juanes, que busquen millorar les arts per a lligar amb la dona més atractiva.


BERT APPERMONT (1973)

Director, professor, compositor i arranjador musical belga. Autor de dos musicals i més de quaranta obres per a cor, grups de cambra, banda simfònica i orquestra. També ha escrit  cançons pop, música per a teatre i música infantil. És conegut per la seua gran tècnica en la instrumentació. Moltes obres seues es basen en llegendes, mites, temes històrics o  bíblics.

Jericho
Poema simfònic que es basa en la història del llibre de Josué que ens descriu la conquesta de la ciutat de Jericó per part dels israelians. Està dividida ininterrompudament en quatre
parts ben diferenciades:

1. L’exili. El viatge pel desert de Canaan, camí de la terra promesa. Laments i súpliques per la desitjada meta que pose fi als patiments.

2. La conquesta de Jericó. Per ordre de Déu, l’exèrcit marxa al voltant de la ciutat durant sis dies. Al setè dia, els sacerdots fan sonar les trompetes i els jueus criden ben fort. Per efecte del soroll, les muralles cauen.

3. La victòria.  La majestuosa melodia representa l’emoció i l’alegria pel triomf.

4. La festa. Evocada amb una típica dansa pròpia
de la cultura popular jueva.

EDVARD GRIEG (1844-1907)

Pianista i compositor noruec, considerat com un compositor nacionalista, que es va inspirar per a les seues obres en la música folklòrica del seu pais. Escriví moltes obres breus per  a piano, motiu pel qual molts l’anomenen el Chopin nòrdic, sovint inspirades en danses i cançons populars, els fiords i altres paisatges de Noruega. Una de les seus obres més  conegudes és Peer Gynt, escrita per encàrrec d’Henrik Ibsen per a la seua obra teatral i que després va convertir en dos suites.

Concert per a piano en la menor, op 16
És una de les seves obres més cèlebres i un dels majors concerts del repertori per a piano. Forma part de les obres de joventut de l’autor, va ser compost quan tenia 25 anys a  Dinamarca però l’autor va estar revisant-lo fins a la seua mort. En 1859, Grieg, estudiant de piano, va assistir a una interpretació del Concert per a piano i orquestra en la menor de  Schumann, que va oferir la seua dona Clara. L’admiració per Schumann va fer que este concert per a piano i orquestra fora en la mateixa tonalitat del concert d’este compositor. Esta  obra mostra interès del compositor per la música popular noruega: l'obertura del piano és basa en una estructura típica de la música popular noruega. En l'últim moviment del  concert, es poden observar similituds amb el springar (un ball noruec)  i imitacions del Violí de Hardanger (el violí popular noruec). Grieg era un bon pianista, però l'obra fou estrenada  per Edmund Neupert en 1869 a Copenhaguen.  Consta dels tres moviments tradicionals d’un concert pianístic: * Allegro molto moderato. Comença amb un impetuós  redoble de timbal i una sèrie d’acords de gran efecte. El segon tema, dels violoncels, es de un gran sabor noruec. Durant el moviment, el pianista mostra en diversos moments els  seu virtuosisme.
* Adagio. De caràcter intimista i somiador. El delicat tema principal es exposat per la corda i représ pel piano, que sembla reflectir un ambient primaveral. Un passatge de transició dona pas al moviment final.

* Allegro moderato molto e marcado. Quasi presto- Andante maestoso. Construït sobre el tema d’una dansa popular.

Darrera modificació elDivendres, 17 Febrer 2012 10:46
Valorar aquest article
(0 vots)
Guadassuar.org

Administrador i gestor web de Guadassuar.org

Lloc Web: www.guadassuar.org
Template Design © Joomla Templates | GavickPro. All rights reserved.

Utilitzem cookies per millorar el nostre lloc web i la seva experiència al utilitzar-lo. Si continua navegant accepta el seu ús. Per a saber més de les cookies mire la nostra Política de Cookies.Acceptar